Després de tot el període nadalenc en aturada forçosa per molta feina, reprenem l’any amb una setmaneta alpina. Veient que les previsions es confabulen marcant un clar “retour d’est” escollim destí, Serre Chevalier als Hautes-Alpes. Una zona que feia temps li tenia ganes ja que conserva un bosc de làrix (Melezes en français, un arbre que no es troba a la península, i en molt pocs llocs dels Alps. En canvi és comú a la taiga siberiana), és una conífera de fulla caduca que pot arribar a grans dimensions, i serre chevalier té una de les majors extensions de bosc d’aquest tipus. A més per la separació entre arbres i al no tenir fulles és perfecte per esquiar-hi.
El bosc va desde la base de l’estació (1200m a Briançon i 1500m a Monetier) fins a uns 2300-2400m, quasi res!!!
El domini és immens, i a més la part alta és com moltes bowls on només hi ha una pista i la resta a disposar....té moltes possibilitats, desde bosc amb pendent mitjaneta, fins a zones que fan por només de mirar, però que segur algun local té alguna línia localitzada, a més moltes roquetes i arbres petits enmig, o sigui molts pillows o almenys n’hi ha ara que tenen força neu.
Primer dia de descoberta del domini, pujem a la Cucumelle, pujem a l’Yret cota alta a 2830m i ens posem pel Vallon de la Montagnole, una vall tota forapista fins a enllaçar amb la pista que baixa a Monetier (1500m). Després fem una ullada al bosc de Cibout, buaffff....pensàvem que estaria tot petat però trobem alguna línia, molta neu, llàstima d’una llum plana, sense relleu, cosa que fa que només gaudim de les zones boscoses. Això si, quan trobem zones fresques veiem que si ens neva com està previst pot ser memorable. Aquí un servidor escalfant motors pels dies següents:
El bosc va desde la base de l’estació (1200m a Briançon i 1500m a Monetier) fins a uns 2300-2400m, quasi res!!!
El domini és immens, i a més la part alta és com moltes bowls on només hi ha una pista i la resta a disposar....té moltes possibilitats, desde bosc amb pendent mitjaneta, fins a zones que fan por només de mirar, però que segur algun local té alguna línia localitzada, a més moltes roquetes i arbres petits enmig, o sigui molts pillows o almenys n’hi ha ara que tenen força neu.
Primer dia de descoberta del domini, pujem a la Cucumelle, pujem a l’Yret cota alta a 2830m i ens posem pel Vallon de la Montagnole, una vall tota forapista fins a enllaçar amb la pista que baixa a Monetier (1500m). Després fem una ullada al bosc de Cibout, buaffff....pensàvem que estaria tot petat però trobem alguna línia, molta neu, llàstima d’una llum plana, sense relleu, cosa que fa que només gaudim de les zones boscoses. Això si, quan trobem zones fresques veiem que si ens neva com està previst pot ser memorable. Aquí un servidor escalfant motors pels dies següents:
Repetim de nou i aprofito per fer alguna foto mirant cap a la pujada que duria al Col du Lautaret:
A l’hora de plegar començar a nevar dèbilment però ja la tenim aquí, no pararà fins l’endemà. Ara a recuperar i a esperar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada