dimecres, 22 d’abril de 2009

O Rei Aneto (3404m)

Per fi m’he postrat davant de sa majestat, per fi he estat a tocar del Rei, era un compte pendent que tenia, ara ja em puc considerar una mica més pirineísta que ahir.....Hem fet l’Aneto, i a sobre amb unes condicions escandaloses..

Anem a pams, es va gestar una sortida de 2 dies, passant primer per Boí per acabar de rematar la neu pols que pogués quedar, a la tarda pujar a Renclusa, i dilluns fer l’Aneto.

Diumenge a Boí primera sorpresa del día.......sembla que encara queda feina per fer, i que la neu es manté pols tot i haver passat un parell de dies de l’última nevada. El falcó tancat, lo què significa que les línies de la cara nord estaran verges!!jeje, dit i fet, remuntem just per sota la cadira i en 15minuts som a dalt. Obrim una línia amb molt bona neu a la zona de les canals, així que ja comencem amb bon regust de boca...

Tornant cap a l’altre banda apreciem com el Cerbí està petadíssim de neu, si recordeu al gener ja li vaig fer una foto des d’aquest mateix lloc (LINK)....la comparativa és brutal, i més encara tenint en compte que llavors a la base ja vam mesurar 160cm de neu, i la pala estava espectacular..




Però encara teníem més feina, vam remuntar fins al Cerbí de Durro per fer la pala frontal que semblava al seu puntet...i mare de Déu quina polseta més seca, les baixes humitats d’aquesta estació deixen una neu molt bona, ho he comprobat personalment varis cops....:P




Una vista des de dalt el Cerbí de Durro, cap al Turbón, i en primer terme una altra espectacular pala....i ni ha moltes i moltes per aquesta zona, no entenc encara com amb el terreny que hi ha Boí segueix sent relativament petit




Ja a la tarda, després del divertiment, ve l’objectiu real...i anem, altra volta, a la Renclusa. Pujada des de Llanos ràpida i cansada que ens quedem sense sopar, tot i que finalment arribem a temps, amb les últimes llums del dia, per comprobar que la Renclusa està sitiada per la neu






Sopar, xerrera i relax, i cap a la piltra, i de sobte, OSTIA!!! La osa HVALA a sota el meu llit.....amb raó els seus companys l’havien enviat a dormir lluny. L’endemà, lo de costum, matinar, esmorzar i a ritme constant cap a amunt. Sortim del refu amb la neu una mica encostrada, però a uns 2300-2400m ens adonem del què trobarem, jeje. En unes 2 hores som al Portilló superior.




I això és el què ens espera!! Fa 10 dies que ningú passa d’aquí i som els primers. Impressionant l’aspecte que ofereix la glacera, realment molta neu acumulada




Instantànies dels moments d’esforç a la glacera, el Dani obrint traça com un jabalí, i el Rubén i un servidor anar fent, a bon ritme però reservant per la baixada.







Parada i fonda al ventisquero de Corones, bocata, fogonet i te calent que ens reactiva del fred que fot, visualitzar el final de la baixada i així agafar forces per encarar la pala somital





Fins finalment, en un total d’unes 5horetes tocar el Rei....No vam passar Mahoma, jutgeu vosaltres mateixos....




Aquí els tres malalts!!! Molts contents pensant en el què ens espera.




La baixada impressionant, els primers 500-600m de desnivell una neu pols increïble, lleugera, divertida, seguit per 500-600m més amb encara neu pols en les bones orientacions, per una mica abans d’arribar als plans començar a trobar neu més pesada, però ja era quasi a baix.....




I ara ja amb tranquilitat retorn cap a Llanos, amb el temps i la calma suficient per immortalitzar l’aspecte que presenten els plans d’Aigualluts







I una finalment des de la Besurta mirant direcció la Renclusa i la baixada de la Maladeta. Recordar que la foto és un 20 d’abril a 1920m d’alçada, i és als Pirineus....




I per convertir-ho en encara més èpic, arribem al cotxe vora les 15h, just quan comença a nevar, l’endemà ens diuen que han caigut 50cm més, Altra cop portillons i glacera verges de traces....Arribo a casa, miro els models, i bufff.....diumenge entra una altra de forta, un altra gran Kahuna en camí cap a casa nostra.....

dissabte, 18 d’abril de 2009

Semana Santa'09.... paquetàs!!

Això és un sense aturador com deia aquell, neu i més neu, pow i més pow, i ja passem de mig abril i seguim amb neu i més neu.... La setmana Santa la vam passar als Hautes Pyrenees, obrint traça, enfonsant-nos fins a la cintura, esquiant a la "White Room", fent sprays per posteriorment travessar-los totalment per dins, poques paraules poden definir la gran quantitat de neu que vam trobar i que vam caure, linko unes fotos del reporter oficial de la SS, que jo estava massa enfeinat, jeje....

Per cert, el dia de la "fermeture" a Peyragudes increible, un solàs d'escàndol, i powder day. I pensar que al final d'aquest dia s'aturarien els remuntadors fins l'any vinent, inaudit....

Com a mostra un botó...un servidor obrint canals a Peyra..




LINK DEL REPO COMPLET Realment no té pèrdua, les fotos són d'escàndol, els contrastos amb el verd, el color de la neu, les quantitats ingents acumulades, el sol d'abril... hi ha res millor???


I ara, a més, estic emocionat, no m'ho vull creure el què he vist als models, no pot ser, no pot ser, no pot ser, aquesta supernortada no entrarà, no pot ser..... i si és??? Ara tota la setmana de nervis pendents de la nortada...

dimecres, 8 d’abril de 2009

Tuc de Salana (2485m) i Corredor N Gran Tuc de Colomers (2983m)

Dos grans dies d’esquí i muntanya hem viscut a la ribera d’Aiguamog a la Val d’Aran, especialment coneguda per la seva excel•lent innivació, de les punteres a nivell pirinenc. Això es va demostrar clarament quan vam començar a veure neu a poc més de girar de Salardú, i quan vam aparcar el cotxe a poc més de 1400m i ja vam sortir amb els esquís posats amb un mantell constant. Començaven dos dies de on el Dani i jo explorariem una mica més aquesta ribera tot confirmant el que ja sabíem, que té moltes possibilitats i que ens hi veuran sovint per aquesta zona....




I si penseu que “cullons, quanta neu per estar només a 1400m” doncs ara flipareu en colors, perquè aquestes dues estan preses en la pista que va direcció els Banhs de Trèdos, a una altura al voltant dels 1600m (Per comparar el Dani no és precisament baix...).





Degut a les condicions del Sendrosa, que era el pla A, i que havia purgat tot, vam decidir fer el Salana (2485m), que quedava a mig camí del refugi de Colomers, objectiu final del dia.

Arribant al Tuc de Salana




Aquest pic secundari és un excel•lent mirador dels GRANS aranesos, girant 360º tenim primer a l’oest el Montardo, i una magnífica pala est que va fer que dibuixéssim baixades mentalment




Al S, pics de Llucià, Travessany, etc.




Al SE el Circ de Colomers amb el Ratera i el Gran Tuc com a punts culminants.




A l’est, les espectaculars canals de Sendrosa...n’hi ha per tothom....tot i que ara ja no és època bona per baixar-les, segurament fa un mes o mes i mig estaven al seu punt. Anotat queda.




I finalment al Nord, l’embassament d’Aiguamog, que és més o menys d’on veníem, i al fons el Mauberme.




Força inestabilitat en algunes orientacions, finalment descens per la cara NE en una neu molt bona, que ràpidament va passar a granissat, llavors ens vam decantar cap al SE per unes pales suaus a buscar la pista que ens portaria al replà on de nou vam tornar a posar pells i amunt cap al refugi...FI del primer dia:




Després de compartir converses i projectes amb uns maños molt simpàtics al refugi, a la piltra que ens esperava un dia dur. Per cert...magnífic el refu nou, té de tot!! I el guarda tot un crack, tenia uns dossiers amb ressenyes pròpies de corredors, escalades, esquiades, etc. de la zona, algunes de les quals dataven de l’any 80!!! Si jo encara no havia ni nascut!!!

Dilluns ens llevem a una hora raonable, i en marxa, el sol comença a sortir amb alegria i il•lumina el Port de Caldes, un magnífic descens, que enllaça amb la ruta cap al refugi Ventosa i Calvell, ja a la vall de Boí. Per cert...ben carregadet de neu es veu, per variar.




Passem una primera pala i bufff....objectiu a la vista, el Gran Tuc de Colomers:




També el Tuc de Ratera sobresurt majestuós.




Seguim amb l’aproximació pel Circ de Colomers petat de neu (busqueu fotos de l’estiu i veureu el pedregar que és....) i ens plantem al peu de la canal, contemplem el paisatge veient també uns corredors molt macos al Ratera i aquella zona, ens venen ganes de plantar una tenda just al peu del circ i passar-nos tres dies esquiant una per una totes i cada una de les canals......




Mirant amunt, i agafant aire per la matxacada que toca:




Ja a dalt la canal, després d’obrir traça en alguns trams amb neu per sobre dels genolls, el Dani surt a treure el cap a l’altre banda (jo vaig preferir ja no pujar, que el tema als últims metres estava “complicat”




Un cop aquí, és com si estiguéssim en un balcó:




I ara, per fi, després de tot, la RECOMPENSA:




El Dani in action, força pendent, més ben dit, molt pendent, no sabria dir quant, les ressenyes parlen de 45º. Calia assegurar cada gir que a la vegada amb la neu que vam trobar era tota una delícia, apoio amb la cama interior, força, salt i gir per apoiar de nou i altre cop, en un ball d’equilibri amb la força de la gravetat.




Un cop sortim de la canal, ens alliberem de la tensió i deixem lliscar els esquís per sobre d’aquesta neu pols que ens ha regalat el circ de colomers....




Ja de tornada ens girem un cop i veiem com les dues úniques traces del Circ són les nostres, paratge solitari com no ens pensàvem pas.






A partir d’aquí neu transformada que gaudim fins a uns 2000m, a partir d’aquí només fem que enllaçar llacs plans, amb caminets, més llacs, més caminets, força pesat, però almenys ho fem amb la feina feta...

Avui ha arribat el Gran Kahuna que demanava en l’anterior entrada, demà que encara el tindrem aquí, tocarà recuperar-se del tot d’aquests dies, i tornar a marxar a la muntanya....que és el lloc que li pertoca a un mastí dels Pirineus..

dijous, 2 d’abril de 2009

Arcalís 30M

Ja s'acaben els adjectius powderians per tant dies de paquet que hem gaudit aquest any en aquest racó dels Pirineus.. Aquest passat diumenge va ser un més, però dels millors perquè es va sumar la poquíssima gent que es dedicava a petar el paquet. Increible!!! Suposo que sumant final de mes+crisi+semana santa a la vista+finals de març i per tant canvi de xip...el resultat és que ja comencen a quedar només els malalts de debò!! Aquells que estariem tota la nostra vida trillant neu pols i gaudint de la muntanya!!!
Simplement un botó, com vaig petar la part alta de la canal ampla de l'Arcalís.... pow pow!!




El dia no té més història, molt powder riding amb el Dani i el Guifré, sense parar ni un sol minut, acabant a les 16h o'clock baixant pel tubo del túnel. Amb tan sols 1 traça al final del dia!!!


Quan a migdia es va obrir el dia, l'espectacle que oferia La Coma no tenía parangó; realment sorprenent la quantitat de neu, no sabría dir quants metres de neu acumulada deu haver-hi sota el Port del Rat, al clot del túnel, però són molts... El resum en fotos (espectacular el Pic d'Arcalís...algún dia serà nostre!)