divendres, 30 de gener de 2009

El Dorado'09

Doncs ja s’ha acabat el Dorado 2009 pels mindundis que no hem passat a la següent fase... I la veritat que el dia de la prova ha estat el menys divertit dels que ha estat el dorado’09 per la colla.

Era el primer cop que ens apuntàvem i ho hem utilitzat d’excusa per conèixer nous racons i esquiar dibuixant línies amb la ment. El diumenge 11, tal i com vaig “blogejar” condicions d’escàndol, amb un pamet de neu nova, solet i tot per traçar. Una setmana després, l’endemà d’estripar vàries canals a Porté altre cop cap a la Vall de Boí per fer la baixada del Cerbí per una presa de contacte amb la zona, i finalment la prova del 24-25 que es va realitzar a la zona de llevata. Però anem a pams.

El diumenge anterior altre vegada solet i temps encalmat feient preveure un bon dia d’esquí. Després d’unes baixades d’escalfament i comprobar que el Dani seguia amb problemes a la costella vam decidir posar terra pel mig i atacar el Cerbí. Ens van indicar que la millor via de pujada era per la carena d’Erta, però nosaltres amb la idea de reconèixer terreny doncs vam preferir enfilar la pala frontal. Reconeixent roquetes per possibles salts, taurons, etc etc (la dimensió de la pala fa infravalorar les dimensions dels salts, i millor comprobar-ho in situ).

Aquí una foto des del punt on comencen les roquetes, cap al bloc rocós del cim, intentant visualitzar baixades,. Encara amb les pells als peus..




A la següent conversió, i ja al meu límit per foquejar a gust, pells fora, crampons i a obrir traça. Mare meva quina suada, vaig obrir la major part de la traça solet, que el Dani millor no forcés, i en punts obrint amb la neu pels genolls i la penta que hi havia es feia duret....Just al final, el Dani obre els últims metres, la següent mirant avall.....com veieu la pendent de la pala és considerable,






Des del mateix punt mirant cap al Puig Falcó, i en terme mig la zona de llevata, on es va fer finalment la prova.




Acte seguit canvi, i avall en unes bones condicions de neu pols, gaudint de la baixada saltant fins hi tot alguna roqueta. El pobre Dani, no va poder fer ni un sol gir del dolor, arrghhhh, no podria fer el dorado la setmana següent.





Vista general de la zona:


I què dir-vos més del Dorado’09...Ah si!!!, al cap d’una setmana es va realitzar la prova, i realment lo únic divertit va ser trobar coneguts, fer-ne de nous, i veure que hi ha gent que en sap molt i és capaç de fer bones baixades tot i les condicions paupèrrimes.

El punt de sortida abans que els primers comencessin, a mesura que avançava les condicions es van fer més dures a nivell meteo, mala visibilitat i fins hi tot neu. La organització ho hauria d’haver previst i anar més per feina a l’hora de començar....

dimecres, 21 de gener de 2009

Més canals....Porté le spot

Doncs dissabte tenia clar a on anar i on hi haurien bones condicions, i per variar va ser una decisió encertada. Després de llevar-me al matí i veure dos SMS de companys dient que no venien vaig decidir que, Què collons, un malalt autèntic sempre cap a la neu!! I tot solet cap a fer canals....

Porté estava pletòric i la neu, doncs què dir, pow pow.....

El resultat del dia van ser moltes baixades, més d'una desena, però sobretot molt bona neu a les canals que obria, un plaer petar allò tot verge, tot i que sempre amb precaució quan es va sol. L'avantatge d'anar sol...doncs jutgeu vosaltres mateixos




Després d'estar el diumenge fotent un vistasso per la zona on es té previst que es faci la prèvia del Dorado a Boí, i recordant les canals del dia anterior, la veritat, Porté és un spot brutal per fer algun esdeveniment d'aquest tipus!!! Resum breu del dia en fotos... Tot lo meu a les canals van ser firts traces!!





dimarts, 13 de gener de 2009

Retorn a les sensacions

Molt bon cap de setmana d’esquí pirinenc, comme d’habitude, i retorn després de 3 setmanes d’inactivitat tant d’esquí com esportiva en general degut a la feina....grrrr.......he perdut bastanta forma entre l’aturada i els turrons, esperem que aviat torni a tenir les cames com a mínim com abans; segur que si.

Dissabte coneixent racons de Baqueira de la mà del Dani fent-me de guia i escapant dels núvols que ens restaven visibilitat. Al final molt bé, força feina i força bona. Esquiant amb graus a algunes canals del Teso, així com a la Marconi de la cara nord, la pala del francès, llavors gaudint de pendents suaus sense traces a Costarjàs i retornant a la zona del Mirador a saltar sobre pillows del arbres al més pur estil canadenc.

Finalment, tot i que les meves cames ja havien dit prou després d’intentar durant tot el dia seguir el ritme del Dani, vam acabar amb el backside “ta bagergue”, espectacular descens, on vam ser capaços de trobar un bon stash sense petar al més pur estil alpí: A la part alta vam petar unes combes amb la neu pels genolls, fresca i lleugera....



Vista de la vall d’aran:


Beret sunshine


El “Màgic”, la tortura del dia anterior per alguns…


Ta bagergue




El següent dia, fent cas de les previsions telefòniques del nostre sansei de la meteo, o sigui el Guifré, els tres bojos de Manresa (bé, més aviat seria un 2+1, que jo sóc l’assenyat) cap a Boí a pillar un powder day. Ho sento, poques fotos en un dia com aquest, no hi havia gaire temps. Puig Falcó forever.....Molt maca la cara nord on vam obrir algunes de les canals amb una neu espectacular.....Per cert, dels millors miradors del Pirineu indiscutiblement, no es pot plasmar en fotos la immensitat del panorama que tens, vam divisar des del Puigmal i Cadí, fins a les tres maríes, o sigui Monte Perdido i companyia....i just davant el rei Aneto




M’encanta aquesta foto…preciosa llum

Un zoom, si us fixeu en les traces veureu les dimensions de la vall i les muntanyes


O Rei Aneto


Moment de relax i tranquilitat, amb aquesta foto podríem definir la felicitat: