dimarts, 13 de gener del 2009

Retorn a les sensacions

Molt bon cap de setmana d’esquí pirinenc, comme d’habitude, i retorn després de 3 setmanes d’inactivitat tant d’esquí com esportiva en general degut a la feina....grrrr.......he perdut bastanta forma entre l’aturada i els turrons, esperem que aviat torni a tenir les cames com a mínim com abans; segur que si.

Dissabte coneixent racons de Baqueira de la mà del Dani fent-me de guia i escapant dels núvols que ens restaven visibilitat. Al final molt bé, força feina i força bona. Esquiant amb graus a algunes canals del Teso, així com a la Marconi de la cara nord, la pala del francès, llavors gaudint de pendents suaus sense traces a Costarjàs i retornant a la zona del Mirador a saltar sobre pillows del arbres al més pur estil canadenc.

Finalment, tot i que les meves cames ja havien dit prou després d’intentar durant tot el dia seguir el ritme del Dani, vam acabar amb el backside “ta bagergue”, espectacular descens, on vam ser capaços de trobar un bon stash sense petar al més pur estil alpí: A la part alta vam petar unes combes amb la neu pels genolls, fresca i lleugera....



Vista de la vall d’aran:


Beret sunshine


El “Màgic”, la tortura del dia anterior per alguns…


Ta bagergue




El següent dia, fent cas de les previsions telefòniques del nostre sansei de la meteo, o sigui el Guifré, els tres bojos de Manresa (bé, més aviat seria un 2+1, que jo sóc l’assenyat) cap a Boí a pillar un powder day. Ho sento, poques fotos en un dia com aquest, no hi havia gaire temps. Puig Falcó forever.....Molt maca la cara nord on vam obrir algunes de les canals amb una neu espectacular.....Per cert, dels millors miradors del Pirineu indiscutiblement, no es pot plasmar en fotos la immensitat del panorama que tens, vam divisar des del Puigmal i Cadí, fins a les tres maríes, o sigui Monte Perdido i companyia....i just davant el rei Aneto




M’encanta aquesta foto…preciosa llum

Un zoom, si us fixeu en les traces veureu les dimensions de la vall i les muntanyes


O Rei Aneto


Moment de relax i tranquilitat, amb aquesta foto podríem definir la felicitat:

2 comentaris:

baranetes ha dit...

Baixa definitiva, llàstima...

Anònim ha dit...

Sap molt de greu...perquè per mi el més important no és la compe en si, això és lo de menys, lo més important és compartir-ho amb els amics i companys... Llàstima,