El Dorado'09

Doncs ja s’ha acabat el Dorado 2009 pels mindundis que no hem passat a la següent fase... I la veritat que el dia de la prova ha estat el menys divertit dels que ha estat el dorado’09 per la colla.

Era el primer cop que ens apuntàvem i ho hem utilitzat d’excusa per conèixer nous racons i esquiar dibuixant línies amb la ment. El diumenge 11, tal i com vaig “blogejar” condicions d’escàndol, amb un pamet de neu nova, solet i tot per traçar. Una setmana després, l’endemà d’estripar vàries canals a Porté altre cop cap a la Vall de Boí per fer la baixada del Cerbí per una presa de contacte amb la zona, i finalment la prova del 24-25 que es va realitzar a la zona de llevata. Però anem a pams.

El diumenge anterior altre vegada solet i temps encalmat feient preveure un bon dia d’esquí. Després d’unes baixades d’escalfament i comprobar que el Dani seguia amb problemes a la costella vam decidir posar terra pel mig i atacar el Cerbí. Ens van indicar que la millor via de pujada era per la carena d’Erta, però nosaltres amb la idea de reconèixer terreny doncs vam preferir enfilar la pala frontal. Reconeixent roquetes per possibles salts, taurons, etc etc (la dimensió de la pala fa infravalorar les dimensions dels salts, i millor comprobar-ho in situ).

Aquí una foto des del punt on comencen les roquetes, cap al bloc rocós del cim, intentant visualitzar baixades,. Encara amb les pells als peus..

A la següent conversió, i ja al meu límit per foquejar a gust, pells fora, crampons i a obrir traça. Mare meva quina suada, vaig obrir la major part de la traça solet, que el Dani millor no forcés, i en punts obrint amb la neu pels genolls i la penta que hi havia es feia duret....Just al final, el Dani obre els últims metres, la següent mirant avall.....com veieu la pendent de la pala és considerable,

Des del mateix punt mirant cap al Puig Falcó, i en terme mig la zona de llevata, on es va fer finalment la prova.

Acte seguit canvi, i avall en unes bones condicions de neu pols, gaudint de la baixada saltant fins hi tot alguna roqueta. El pobre Dani, no va poder fer ni un sol gir del dolor, arrghhhh, no podria fer el dorado la setmana següent.

Vista general de la zona:


I què dir-vos més del Dorado’09...Ah si!!!, al cap d’una setmana es va realitzar la prova, i realment lo únic divertit va ser trobar coneguts, fer-ne de nous, i veure que hi ha gent que en sap molt i és capaç de fer bones baixades tot i les condicions paupèrrimes.

El punt de sortida abans que els primers comencessin, a mesura que avançava les condicions es van fer més dures a nivell meteo, mala visibilitat i fins hi tot neu. La organització ho hauria d’haver previst i anar més per feina a l’hora de començar....