dijous, 26 de juny de 2008

Projectes.....

Ara que ha arribat la calor de veritat ens recluim a les altres aficions que la majoria tenim, i que gens sorprenentment en la majoria de casos són activitats a l'aire lliure......

Ara sorgeixen vells records, antics projectes, mirar vídeos per engorilar-se (Un que m'agrada molt són "The Seth Morrisson Chronicles" com molts sabeu junt amb en McConkey i en Coombs, els meus ídols), la setmana vinent toca "Focused".....

Un d'aquests projectes que tinc desde els inicis de la meva "conversió" és la Pica d'Estats, la muntanya, més alta i emblemàtica de Catalunya. Però no la seva baixada habitual per França, no....sinó la cara SO, la cara catalana. A l'estiu havia patejat la cresta entre el coll del Sotllo-Verdaguer-Pica-Gabarró, i la veritat que es veu un barranc de por, però una foto feta l'abril de l'any passat em va enamorar, i amb condicions adequades segur que hi ha línies esquiables.

Aquí teniu la foto:


Hi ha possibilitats més directes i netes desde la punta Gabarró, i d'altres més exposades desde el Verdaguer, a escollir segons les condicions del moment. Però no em negareu que combinen perfectament amb el nostre concepte d'esquí: dificultat, exposició, desnivell, bellesa i longitud. Ja que són uns 500-600m de desnivell directe fins l'estany d'estats.

Algú s'apunta??

diumenge, 15 de juny de 2008

Tornada a la vida "real"

Després de dos mesos de baixa degut a la lesió, demà ja torno a la feina amb l'alta sota el braç. Dos mesos per reflexionar i adonar-me que estem fatal, que tot i aquesta aturada obligada segueixo assedegat de neu.

Quin és aquest virus de la muntanya i l'esquí que crea aquesta addicció??? Només ens entenem entre "iguals", i demà quan torni a la feina m'hauré de contenir de dir que la lesió m'ha canviat poc la visió, i preferiré dir que si, que a partir d'ara aniré menys a esquiar, que aniré amb molt de compte (cosa que ja fem ara) i que només esquiaré per pista i per zones acondicionades, per no haver de donar explicacions a algú que no podria entendre-ho.

I mentre reflexionava sobre això, sobre el dia de demà, truco al Dani, company de fatigues, que avui mateix tornava per enèsima vegada de l'Aneto, aquest cop ha conegut la pujada per Corones des de pescadors per intentar fer l'Estasen. Intent fallit per la boira i nul·la visibilitat en alçada. Això a 15 de juny, primavera rècord de rècords, que la lesió no m'ha deixat gaudir i el Dani s'ha haugt de buscar la vida en solitari per les Maladetes, la Grave, Mulleres, més Maladetes, Cataperdís, i unes quantes més.....i si tot va bé la DufourSpitze (Monte Rosa) per Sant Joan, i qui sap, si l'estiu comença "bé", potser una mica de Ski d'eté al Vignemale, 8 mesos després de començar la temporada en muntanyes de powder a Les Deux Alpes.

I després de sentir això, certament el què més desitjo en el meu interior, no és ni tenir tants diners com en Bill Gates, ni tant de poder com en Bush, ni tantes dones com en Briatore, l'únic que desitjo, i amb el què seria feliç és poder tenir una temporada sencera igual a aquests dos últims mesos dels quals no he pogut gaudir, passar-me de desembre a juny explorant els Pirineus.

Doctor, té solució aquesta malaltia???

diumenge, 8 de juny de 2008

Actualització estat lesió......ALEGRIA

Bé, aprofito que fa dos mesos que em vaig "trencar" per comunicar el gir que ha donat la situació les últimes setmanes, i que com que per mi és motiu d'alegria vull compartir-la amb tots vosaltres que tants ànims m'heu donat, que durant el temps d'immobilització i de incertesa inicial us asseguro que són molt necessaris.

Tal i com comentava al final de l'última entrada el tema ha millorat molt des de que vaig canviar de centre de rehabilitació. En aquest últim lloc el fisio m'ha fotut molta més canya, fins hi tot va començar queixant-se que anava massa retrassat en la rehabilitació i que tenia massa poca mobilitat després d'un mes (no arribava als 90º, i anava encara molt coix i amb crosses) i que això podia ser perjudicial pel múscul. Finalment tant ell com jo ens hem sorprès de com ha millorat la cosa en 3 setmenes, i ara ja em fa córrer (si si, córrer) cada matí un quart d'hora, després compex a casa més estiraments específics i a la tarda sessió al centre.... A més, el divendres em va reconèixer que m'estava aplicant un pla que en general només l'aplica 3 dies per setmana en general, i que pensava que no l'aguantaria cada dia, doncs mira jo més content que un gínjol de poder tornar-me a moure i suar una mica cada dia, caps de setmana inclosos. La setmana vinent m'ha dit que començarem tocant bici i apretant encara més....

A dia d'avui quasi he guanyat tota la mobilitat (em deuen faltar ja només uns 10-15º per tocar-me el cul amb el taló) i al córrer, durant els primers dos minuts el dolor és inhumà (el fisio diu que no és dolor el boig, que és tensió muscular) llavors es calma i quasi arriba a desapareixer. Avui també he fet uns 45 minuts de piscina acceptables.

I sobretot, el que em va animar encara més va ser l'ecografia que vaig fer aquesta setmana. El metge va estar 10 minuts buscant alguna anomalia, i diu que es veia un múscul totalment normal, sense cap marca ni cicatriu, ni res de res, com he dit totalment normal. Fins hi tot em va preguntar si estava segur que la lesió va ser en aquella zona!!! En el moment que em va dir això al cap ja em van venir imatges de neu i més neu, muntanyes verges i jo lliscant a mach3 en el què els americans anomenen "the white room", que és ni més ni menys que la neu és fonda i lleugera quan t'arriba a les celles i tot el teu món es redueix al núvol de pols que t'envolta......

També estic content i agraït al fisioterapeuta perquè em va fer portar un dia les botes d'esquí al centre, i em va ensenyar exercicis per fer els dos mesos abans d'iniciar la temporada per reforçar tota la musculatura de la cara interna de la cama i el genoll (o sigui lo que m'he trencat), i així començar la temporada a tope!!

Per sort, a la meva feina em presionen poc, i tot i que ja sóc completament "funcional" encara estic de baixa per una setmana més com a mínim i em dedico tot el dia a la recuperació.....i perquè no dir-ho a la vidorra.... segurament si m'haguéssin apretat per tornar lo abans possible no hagués pogut recuperar tant bé, i això també és d'agraïr.