Veient que el pont de la puríssima tornaria a repetir al pirineu imatges de milers de persones barallant-se per una catifa de neu artificial, i que això no és lo nostre, d’acord amb les previsions de la meteo vam tornar a encertar i vam fer cap a Les 2 Alpes.
Primer dia abans de l’entrada de la perturbació forta ideal, sol, bona neu a pistes (fora-pistes poca base......de moment) que va servir per desentumir cames, recuperar sensacions, bon primer dia de temporada. Magnífica neu especialment a la glacera. Però a la nit arriba l’esperat front, i comença a deixar caure tones i tones d’or blanc, segueix durant el dia, molt de fred, a la glacera ja trobem un bon tou, llàstima que no es veu res i fem servir la gent que hi parada intentant esquiar tota aquesta neu de referència.
Després segueix nevant durant la tarda-nit,i l’endemà seria EL DIA. El matí es lleva asserenat i quin pastís que hi ha...... Primera cadira i ja veiem com la gent gaudeix:
Al grup som molts, i al ser inici de temporada no tothom comença en bona forma, així que seguint el lema de NO FRIENDS ON POWDER DAYS, ens perdem...juas juas, quin engorile, fins hi tot fem alguna petita patejada cap a “Les Possettes” per fer unes primeres traces...
I ara en moviment:
Una zona molt divertida de pendent mitjà i ample, a més, com que és creuat per un camí que fa de pista verda de retorn, això genera que es pugui fer uns salts guapos al caminet.
Just quan pleguem torna a nevar, més fort si encara és possible......L’endemà segueix nevant, i anem cap a la zona del diable, aprofitant l’ou que ens resguardi de la nevada i buscant arbres per esquiar.
El meu germà Guifré i un servidor vam estar 6-7 hores lluitant contra els elements, però amb un somriure d'orella a orella....... Ens vam fixar en una canal en un bosquet al costat de la diable, més ben dit entre la diable i la Y, no estava traçat i amb bastant més pendent (era la zona de més pendent de tota la face) i neus brutal...... i allà vam anar, i maaaaare, un gir i començo a notar que la neu em supera els genolls (i amb uns fat als peus, ja us asseguro que és difícil i que de veritat flotes.....) i segons com em pica la panxa i el pit......És l'èxtasi de l'esquiador, allò per al què ens preparem i busquem any rere any, la neu pols.....el somni de la neu pols, i envoltats en aquest èxtasi vam tenir un moment de record per tots vosaltres en forma de fotos i vídeos:
El meu germà Guifré i un servidor vam estar 6-7 hores lluitant contra els elements, però amb un somriure d'orella a orella....... Ens vam fixar en una canal en un bosquet al costat de la diable, més ben dit entre la diable i la Y, no estava traçat i amb bastant més pendent (era la zona de més pendent de tota la face) i neus brutal...... i allà vam anar, i maaaaare, un gir i començo a notar que la neu em supera els genolls (i amb uns fat als peus, ja us asseguro que és difícil i que de veritat flotes.....) i segons com em pica la panxa i el pit......És l'èxtasi de l'esquiador, allò per al què ens preparem i busquem any rere any, la neu pols.....el somni de la neu pols, i envoltats en aquest èxtasi vam tenir un moment de record per tots vosaltres en forma de fotos i vídeos:
És tanta la nevada que al poble recullen la neu amb excavadores i se l’emporten amb camions......
Com que preveiem la nevada ja ens havíem pillat dies de més, lo qual, dimarts, quan torna a asserenar, estem completament sols (si si, que cabrons ehh!!)....Per despedir-nos de 2Alpes, amb un dia d’escàndol
I enmig d'aquesta bogeria de powder toca recollir i dir un fins aviat a la zona; van ser 5 dies d'esquí forts, per entonar bé les cames de cara al Freeride Road Trip que ens vam marcar un mes més tard, però això ja en propers capítols....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada