dissabte, 25 d’octubre de 2008

Serà veritat??

Això cada cop està més a la vora, i aquesta setmana la xarxa va plena d'emocions i nerviosismes...Seran certes les prediccions?? Podrem menjar panellets, castanyes i moniatos amb fred com Déu mana???

Després de tan sols 3 mesos de que els últims apuression St.Joan per fer les últimes baixades (Com el Dani per la canal Estasen, mentre altres ens recuperàvem) podria ser que ens tornéssim a calçar els esquís, serà veritat????



Aquesta setmana no hi ha hagut sortida pirinenca per motius d'última hora, tenia l'íntenció de fer una sortida per Andorra, cap al Serrera o potser el Comapedrosa, llàstima, però el cap de setmana vinent no falla.

Ens cas de nevades consistents s'accepten proposicions "deshonestes"....jeje

dimecres, 22 d’octubre de 2008

vídeos

Navegant per la xarxa, al foro xski.net, un forero ha penjat un enllaç a dos vídeos que m'han deixat força pillat, i han fet pujar el monassu exponencialment.

El primer pel concepte d'esquí: Un bon spot, unes bones cames, i sobretot bona neu. No fa falta més, ni remuntadors. Surten el mític Seb Michaud i companys a Las Leñas, foquejant després d'una nevada i engorilant-se amb el powder i les roquetes fent baixades d'escàndol. Un somni, i encara més quan això precisament és el què tinc en ment en un futur no molt llunyà, pirar-me 2-3 setmanetes a Las Leñas a fer això Freeride en estat pur: quan es pot dins dels remuntadors vale, però si fa falta es foqueja!!

El link: http://www.zapiks.com/argentina-2008.html

El segon és de telemark, i mola perquè és un vídeo molt ben fet i molt ben pensat, i les imatges també és clar. Però sobretot transmet molt el "concepte". Amb vídeos com aquest queda clar que si algún dia canvio algún moment l'alpí no serà cap a la taula, sinó cap al taló lliure!

El link: http://www.zapiks.com/powderwhore-the-pact.html


dimarts, 21 d’octubre de 2008

El circ d'Ulldeter

Dissabte passat, altre cop de retorn a la muntanya, i el encara ens va respectar prou. Boira a la banda catalana, fins el pic de la dona, i la francesa a estones ennuvolada pels núvols que creuaven de la banda catalana. Després passat el migdia, que ja arribàvem al pic de l'infern es va tapar del tot, i fins hi tot baixant va caure alguna goteta, però res de l'altre món. Després baixant de Vallter, a la vall, si que plovia més.
La ruta tot i no ser molt difícil si que va ser força llargueta, i llàstima del temps emboirat, que segur que les vistes paguen la pena.
Sortint de Vallter direcció el coll de mantet vam pujar al Pic de la Dona (2704m), per després tirant direcció bastiments al coll de la geganta desviar-nos baixant cap a un pla per pujar el bacivers (2845m), i encarar la carena cap al bastiments (2884m). Un cop aquí amb la boira ens vam liar de carena, tornant cap al baciver, amb lo qual vam haver de tornar a pujar dalt el bastiments per encarar la carena bona i enllaçar el Freser (2835m) i l'infern (2869m) per seguir carenejant fins el coll de la vaca (el mapa de sota fa drecera, però com que no ho coneixiem i en aquell moment la visibilitat era de 50m com a molt vam preferir seguir carenejant fins enllaçar amb el GR-11 al coll de la vaca (2780m), per després ja seguir amb el GR fins vallter passant abans pel coll de la marrana, i mirant cap als fajols intuint les canals que en freeride recorda més bé que jo. En total es va convertir tot plegat en uns 20km i unes 8h de caminada.




Des del pic de la dona cap al bastiments i baciver (dreta, que per cert té unes vessants molt "maques" de cara a l'hivern)




mirant cap al canigó:




i aquí el menda abans de pujar l'infern, amb el temps ja emboirat:




Apa, si tot va bé, la setmana vinent més...que a part de conèixer zones posaré les cames a to.....i potser tocarem neu???? Qui sap, però les previsions diuen que si

dilluns, 13 d’octubre de 2008

Retrobada amb la muntanya, el fred i la neu

Amb una mica de retard unes quantes fotos del dissabte dia 4 en el nostre intent de pujar besiberri i el comaloformo, dos 3000 dels nostres Pirineus. I ves per on es va convertir quasi en una sortida hivernal pel què fa a temperatures, mare meeva, quina rasca. No vam pujar dels 0 graus en tota la sortida, a excepció de quan tornàvem ja cap a la resclosa de Cavallers a 1700m, on a les 18h el termòmetre marcava 6 graus, tenint en compte que al migdia a ple sol a 3000m en marcava -6ºC, no està mal per ser octubre.

També pensàvem trobar menys neu de la que vam trobar, es nota que és una zona una mica desconeguda per nosaltres i encara no controlem a la perfecció la meteorologia de la zona. Ja que creiem que aquesta quedaria restringida a la cara nord pirinenca.

Primer explicar breument la sortida, i vagi per endavant que no hi havíem estat abans, seguint ressenyes la idea era fer el comaloformo i el bessiberri sud d’una tacada, al final vam arribar al peu d’aquests dos pel vessant NE i allà ens vam quedar, sota una muralla de pedra infranquejable sense assumir més riscos dels que volíem, però cap problema, tan sols ens vam quedar a 50m, i la zona és espectacular. La pujada és molt directa i força exigent físicament, des de 1700m puges a la presa i voreges tot l’embassament de Cavallers i ja de la cua, a uns 1800m enfiles una canal de pendent quasi constant fins a dalt a 3000m, sumat a que el terreny és d’avenç penós per la roca (pràcticament no hi ha camí) i en aquest cas encara més penós per la presència de neu i gel, doncs la sortida es va traduir en 10 hores de pateig, un bon entrenament.

Per cert, molt content a la baixada, ja que és força exigent a nivell de genolls i no vaig notar en cap moment res estrany a part del cansanci normal després de tantes hores.

I també molt feliç de conèixer noves zones que tinc la sensació que ens han d’oferir molts bons moments a l’hivern.

Apa, ara a lo què interessa o sigui fotillos:

Aquestes dues primeres donen mostra de la dura nit anterior, tots els torrents i cascades glaçades totalment, espectacular, i tot això per sota de 2000m, o sigui que força tela.







Aquí un parell de proves del delicte, JA HE TREPITJAT NEU FRESCA, d’aquella que fa cruc cruc sota els peus:







Tampoc ens havíem equivocat en això que nevaria més a la cara nord, el Mauberme (si no m’equivoco, que no conec gaire aquesta zona) tenia un aspecte pràcticament hivernal, des de la distància es veia com un pastisset, deuria recollir 20-30cm, sinó mireu;






I finalment una dels paisatges que es poden admirar, una part del Parc Nacional d’Aigüestortes en el seu esplendor, sembla que estiguis a vol d’ocell!!