Retrobada amb la muntanya, el fred i la neu

Amb una mica de retard unes quantes fotos del dissabte dia 4 en el nostre intent de pujar besiberri i el comaloformo, dos 3000 dels nostres Pirineus. I ves per on es va convertir quasi en una sortida hivernal pel què fa a temperatures, mare meeva, quina rasca. No vam pujar dels 0 graus en tota la sortida, a excepció de quan tornàvem ja cap a la resclosa de Cavallers a 1700m, on a les 18h el termòmetre marcava 6 graus, tenint en compte que al migdia a ple sol a 3000m en marcava -6ºC, no està mal per ser octubre.

També pensàvem trobar menys neu de la que vam trobar, es nota que és una zona una mica desconeguda per nosaltres i encara no controlem a la perfecció la meteorologia de la zona. Ja que creiem que aquesta quedaria restringida a la cara nord pirinenca.

Primer explicar breument la sortida, i vagi per endavant que no hi havíem estat abans, seguint ressenyes la idea era fer el comaloformo i el bessiberri sud d’una tacada, al final vam arribar al peu d’aquests dos pel vessant NE i allà ens vam quedar, sota una muralla de pedra infranquejable sense assumir més riscos dels que volíem, però cap problema, tan sols ens vam quedar a 50m, i la zona és espectacular. La pujada és molt directa i força exigent físicament, des de 1700m puges a la presa i voreges tot l’embassament de Cavallers i ja de la cua, a uns 1800m enfiles una canal de pendent quasi constant fins a dalt a 3000m, sumat a que el terreny és d’avenç penós per la roca (pràcticament no hi ha camí) i en aquest cas encara més penós per la presència de neu i gel, doncs la sortida es va traduir en 10 hores de pateig, un bon entrenament.

Per cert, molt content a la baixada, ja que és força exigent a nivell de genolls i no vaig notar en cap moment res estrany a part del cansanci normal després de tantes hores.

I també molt feliç de conèixer noves zones que tinc la sensació que ens han d’oferir molts bons moments a l’hivern.

Apa, ara a lo què interessa o sigui fotillos:

Aquestes dues primeres donen mostra de la dura nit anterior, tots els torrents i cascades glaçades totalment, espectacular, i tot això per sota de 2000m, o sigui que força tela.

Aquí un parell de proves del delicte, JA HE TREPITJAT NEU FRESCA, d’aquella que fa cruc cruc sota els peus:

Tampoc ens havíem equivocat en això que nevaria més a la cara nord, el Mauberme (si no m’equivoco, que no conec gaire aquesta zona) tenia un aspecte pràcticament hivernal, des de la distància es veia com un pastisset, deuria recollir 20-30cm, sinó mireu;

I finalment una dels paisatges que es poden admirar, una part del Parc Nacional d’Aigüestortes en el seu esplendor, sembla que estiguis a vol d’ocell!!