diumenge, 28 de setembre del 2008

Selènika'08

Repte superat!! Hem acabat, i vius, la Selènika d'aquest any:


Després de varis anys intentant participar-hi, però que per A o per B al final no ho feia, aquest any SI!!

I la llàstima ha estat la coincidència d'una de les edicions diria que més dures, amb 98km, però sobretot amb 2770m de desnivell acumulat de pujada, duríssima. De les últimes edicions, ha estat la que tenia més desnivell acumulat, quasi ni un tram pla de rodar i menjar quilòmetres a gust, era enllaçar pujades i baixades. Especialment durs del km45 al 70, on es veien moltes cares i signes de patiment de la gent. Sinó jutjeu vosaltres el perfil:

En el meu cas, doncs entre la lesió que em va tenir al dic sec entre abril i juny, i que aquest ha estat dels anys que menys he tocat la bici, aquest mes de setembre només havia fet una cinquantena de quilòmetres, i en tot l'agost amb prou feines passava del centenar en total. Imagineu-vos quina bogeria, no estava rodat ni molt menys, i això amb tants quilòmetres i desnivell es paga; al km 60 pensava que no arribava, però finalment si. Un petit esforç, menjar bé, no cebar-se, les forces han anat tornat com per art de màgia, i no he hagut de saludar a "l'hombre del mazo" que en canvi si que visitava a bastants companys de cursa, i a gaudir del últims kilòmetres ja de baixada a Navarcles.

La classificació és el de menys, perquè amb més de 1000 participants la sortida és important, i nosaltres hem sortit bastant tard, lo que ens ha fet menjar bastants taps i embuts en zones estretes. Finalment hem arribat de la meitat, amb un total de 7h40 min, incloent el temps dels avituallaments, punxades, i sócorrer a un paio que ha fotut 3 voltes de campana en una baixada, lo què no està tampoc malament donades les circumstàncies!!

I al final sempre la mateixa història de patiment sobre la bici. Quan t'estàs morint et preguntes qui collons et manava apuntar-te a aquestes betièses, i un cop travesses la meta et preguntes quan serà la propera......

Ai!! Quin hivern ens espera, amb preparació com aquesta (el baranetes la setmana passada feia la matagalls) ens tirarem dies sencers buscant pales i neu verge, fent el famós yo-yo de les rockies.... (això era el què pensava quan em venia una mica de baixón...jeje ;P)