dimecres, 31 de març de 2010

Garmo Negro (3066m)

Després del descens de la canal de l’Alt a Andorra tenim la sensació d’un objectiu complet, això fa créixer alhora les ganes de “sortir” del Principat després d’haver-lo trillat força aquesta temporada. Així que aprofitant que tenim uns dies marxem a l’altra punta dels Pirineus, en concret a Panticosa. Aquesta temporada està sent èpica en quantitats de neu ja que estem tenint entrades de SW de forma repetida de tal manera que no deixen de carregar de neu la zona.

La idea inicial era encadenar refugis durant 3 dies per fer una circular, però les previsions de meteo ens fan avortar aquest pla per fer sortides de dia. Així que dormim al Balneari de Panticosa amb un espessor considerable (60-70cm) tot i ser només a 1630m.

Diumenge al matí i sense conèixer la zona ens decantem per un dels “clàssics”, el Garmo Negro, de 3066m.

Comencem amb esquís a l’esquena tot i tenir neu des del Balneari, per un caminet dins del bosc de mal foquejar per com està la neu i pel caminet en si, que amb la neu dura del matí es puja molt bé a pota. Un cop superem els primers 200m el bosc s’obre i veiem lo carregat que està tot aquesta temporada




La Peña Gabarda (2612m)




Una canal temptadora




El dia s’alça sobre la zona de Brazato i Foratula.




L’ascensió és força directa, sense complicacions ni pel què respecta a seguir l’itinerari ni en dificultats fora del normal. Quasi en tot moment es veu el cim del Garmo Negro.




Però com que en aquesta vida la cosa més senzilla pot esdevenir complicada, a partir de uns 2100-2200m, la neu recent dels dies anteriors ja humitejada una mica (estem en orientació E) comença a enganxar-se a les soles i dificultar el lliscament, a un parell del grup per algun motiu X els pans són considerables i fa que el ritme decaigui un pèl. Tot i això les ganes i l’espectacular paisatge ens empenyen amunt.

A l’altre costat es veu algun grup arribant al Circo de Brazato, suposo que amb l’objectiu de pujar al Baciás.




Cap al S, la Sierra de Tendeñera ens recorda d’alguna manera el nostre estimat Cadí




El Balneari, ja amb el sol apretant queda força avall!




Finalment, sense pressa, però sense pausa ens plantem a un collet final, i fem la pala somital per l’aresta; a on fa una temperatura perfecta per fer l’entrepà mentre esperem que el grup arribi al complet!!









El cim del Garmo Negro és una fina aresta amb barrancs a totes bandes a excepció de la pala S per on hem pujat. Mirador fantàstic de la Vall del Tena i del Pirineu Central, treient el cap pels barrancs que el flanquegen ens delim imaginant-nos traçant l’immaculada olla NW, amb un pinta de powder....







Al N, el Balaitous




Al E, la mole del Massís del Vignemale




A la llunyania una mica més al S, Taillón i Perdut




A SE els Foratulas y Brazato que veiem abans semblen petites muntanyes colgades de tonelades de neu.






Cap a l’altra costa, a l’W, el rocós Midi d’Ossau i Formigal (què voleu que us digui, des de la llunyania em semblava una successió remuntadors en unes zones bastant planes...)






El grup al cim! Marsi, Oscar, Nando, Dani, i jo mateix





Després de quedar-nos tots embadalits davant de nous paisatges, el Nando repetint que ja ens ho deia ell, que havíem de sortir d’Andorra, i el Dani que només veia canals per tot arreu, doncs a gaudir del descens....Aquí de nou ho sento, mea culpa, només tinc una foto i encara gràcies, però ja sabeu que quan apreto les tanques i a sobre hi ha bona neu m’entra una mena de neguit a dins que m’oblido de tot, jeje. Aquí teniu un petit botó de la signatura que li vam fer al Garmo




A diferència del què creiem la neu estava en un estat molt bo, no era pols pols, però si una espècie de pols humida que lliscava i corria molt bé, després a uns 2300m passava a primavera, i ja per sota de 2000 era velcro. La part final del bosc altra vegada esquís a l’esquena ja que per l’estret caminet la neu estava podrida amb alguna clapa i es feia millor caminant. A baix ens esperava una birreta de premi,




Bona iniciàtica a la zona i primer 3mil de la temporada. A la tarda ens acostem a Sallent de Gállego a veure el poblet i connectar-nos per conèixer la previ de meteo. MMMM la cosa no pintava clara, així que matinarem i amunt a veure com pinta la cosa, amb una mica de sort anirem a l’Infern, jeje. ;P

dijous, 18 de març de 2010

Comapedrosa (2943m) per la Canal de l’Alt

De nou, avui ha estat un gran dia, gran de veritat, la felicitat per l’objectiu complert ens omple i es fa difícil explicar la complicitat que es genera entre companys en moments així. Aquesta temporada les condicions d’innivació han fet que Andorra esdevingués gran part del nostre terreny de joc fins al moment. Segurament és poc coneguda per aquest aspecte, però ni de bon tros les estacions d’esquí omplen tot el principat i queden moltes valls per recórrer i pics per esquiar.

El punt somital d’Andorra és el Comapedrosa, amb 2943m, a l’extrem nord-oest, i a més a més, es suma a aquest fet que segurament es troba a la vall amb l’accés més “complicat”, i dic complicat perquè el punt de partida es troba ni més ni menys que a Arinsal, a tant sols 1550m, amb lo què es converteix amb una sortida d’uns 1400m de desnivell. Però no només això, sinó que a més, compta amb una de les canals més llargues, estètiques i divertides que podem trobar, ja no només a Andorra, sinó arreu dels Pirineus. Es tracta de la Canal de l’Alt, una canal amb orientació SE amb ni més ni menys que 900m de desnivell!!!! I a sobre molt constant. Una canal de categoria alpina!!

El nostre peregrinatge per valls andorranes ens havia fet observar-la en vàries ocasions. Des del Pic de Pedrons ara fa un mes:




I des de l’Estanyó ara fa tot just 4 dies




Sempre ens la miràvem amb deler, pensant quan seria el moment, ho vam probar fa un parell de setmanes (veure linkconeixent el Comapedrosa, però les pèssimes condicions ens van fer renúnciar, tot i que ens va servir per conèixer la zona


L’evolució de les nevades i el mantell al llarg d’aquesta temporada ha fet que les orientacions SE fossin temibles, molts accidents, masses, en aquestes vessants. Així que finalment, ahir, preveient la mala meteo del finde, i les magnífiques condicions de primavera que ens ha regalat aquesta setmana, teníem clar que avui era el dia, així que ràpid creuament de missatges, veure el partidàs del Barça, i marxem ràpid camí a Andorra per dormir allà i matinar com cal per anar amb el timing correcte.

Ens llevem d’hora i a les 7.00 estem a punt per començar, just quan Andorra comença a despertar




Esquís a l’esquena fins a uns 1700m per la pista orientada a sud i anar fent tranquil•lament fins al replà del Pla de l’Estany. Amb el Pic i refugi del mateix nom tot mig colgat per la neu. La pèrtiga que hi ha al pla indicava 125 cm de gruix.




I aquí comença la pallissa seria; en principi anàvem a fer el mateix camí que l’altra vegada de pujada, per enllaçar la baixada per la canal, però mira cada cop ens agrada més això de pujar per on baixarem, així que al veure la canal allà mateix i amb bona pinta, decidim tirar pel dret i amunt!




Com sempre, les perspectives i el nostre ull ens enganya, el cim es veu allà mateix, i tampoc sembla tant gran com la veiem des dels altres pics. Però només cal apreciar en aquest parell de fotos la magnitud de la mateixa en relació a nosaltres per adonar-nos que és un canaló amb bechamel dels bons






Tal i com s’anunciava de tant en tant entren núvols alts que enteranyinen el cel, quasi millor, perquè el Llorenç és considerable, la neu està dura (no gelada) i els crampons agafen perfectament sense enfonsar-se massa.




A mitja pujada la pendent fa un canvi i es posa la cosa més dreta, de fet, força dreta, sumat a lo què ja portem fa que sigui una pujada exigent físicament. En ascensions d’aquest tipus t’adones del plus de diferència amb altres de menys desnivell, el coco hi pren part i s’ha d’intentar no mirar massa ni amunt ni avall, per no desmoralitzar-te. Agafar un ritme i anar fent, regulant-se i hidratant-se com cal ja que estarem més de dues hores dins de la canal.






Finalment, 4 hores després d’haver sortit del cotxe arribem a dalt!! Ja tenim mitja feina feta, aprofitem per menjar amb calma i tranquil•litat, necessitem recuperar forces, a part, que la baixada creiem que encara pot tenir un punt més bo si esperem




Des del cim el panorama és espectacular. Començant pel sud i girant en el sentit contrari a les agulles del rellotge veiem, el Port del Comte, el Cadí, la frontera amb Catalunya per la zona del Tossal del Bovinar i la Tossa Plana; el Pas de la Casa amb el Pic de Pedrons, Pic Negre, etc. etc. Estanyó i Serrera; FontBlanca, Fangasses i Tristaina amb la divisòria del Port d’Arinsal i pic del pla de l’estany; Montcalm, Pica d’Estats i Sotllo, tota la zona de Certascan i l’alt Pallars amb la Vall d’Aran darrere; un zoom a la vall ferrera; Aigüestortes amb l’Aneto vigilant darrere, Com he dit és un mirador excel•lent.




















I com és d’esperar, Andorra als nostres peus!!




I ara bé lo bo!! L’esforç tindrà la seva recompensa, i ara mateix ens espera el millor descens d’Andorra! Ens calcem els esquís just al costat de la creu del cim, per no perdre ni un metre, i avall. El patí és considerable, ja he dit que no és un descens excessivament difícil ni exposat, però hi ha tant de desnivell que els fons de la canal es veu molt petit. I aquest cop, perquè ningú es queixi si que hi ha fotos d’acció!!










Hem enganxat la baixada al seu punt, tant pel dia, com per l’hora. Arribem al cotxe satisfets i contents, però ja surten altres nomes, altres pics, altres racons, nous projectes i vells que tornen a prendre força.

Perdoneu pel rotllo i quantitat de fotos d’aquesta entrada, però és que si no ho feia així no faria honor a la magnitud de la mateixa.

dilluns, 15 de març de 2010

Estanyó's North Face

Aquest diumenge ens decantem per una altre dels “grans” andorrans, amb la cara nord de l’estanyó com a objectiu del dia; que el Dani ja li havia posat l’ull l’any passat. Després de la dificultat d’aconseguir esmorzar alguna cosa el dia de la constitució andorrana, arribem fins l’aparcament de Sorteny (1750m) força ple, es nota que estem en “temporada alta” d’esquí de muntanya i les valls andorranes estan plenes a vessar de neu. A part d’algun comentari una mica sorneguer respecte la quantitat de material que carretegem, ens posem a la feina per la pista barrada, i en uns 20-25 minuts ja hem arribat al refugi de Sorteny (1969m). En temporada més avançada, amb el cotxe quasi s’arriba al refugi, que queda poc més enllà del final de la pista. El Serrera majestuós apareix ja al fons, amb la cara nord completament ventada, que aquesta si que haurà d’esperar




Passat el refugi i mirant enrere, tornem a fer un cop d’ull al Serrat de Coma Obaga, que ja vam veure la setmana passada des dels Aspres de Banyells, i si bé es veu amb moltes possibilitats, no fa una pinta massa bona en quant a estabilitat es refereix: moltes cornises, moltes purgues, molt carregat i molts graus....quin còctel oi?? Ja trobarem el moment oportú




I ja una cop entrem a la Pleta de la Serrera, just al costat de la cabana que hi ha, a uns 2200m, veiem l’objectiu del dia: la nord de l’Estanyó. Una olla immensa, a on el pendent va increscendo en tot moment, d’una mica més de 450m de desnivell arribant a uns 2850m, al què seria l’avantcima de l’Estanyó.




Seguim dubtant ja que sembla ventat, però decidim acostar-nos al peu de la pala i valorar-ho llavors, veiem que hi ha una zona que sembla dura i ventada, que ha deixat al descobert la última crosta, però pel mig de la pala, tot i fer pinta de ventat sembla factible, així que ho provarem, ens arribarem directes a la franja rocosa, que és on les condicions no semblen tant bones i si és possible des d’allà directes a dalt pel tubet central




Com sempre per aquestes valls, el fontblanca omnipresent






A mitja pujada ens anem engrescant, les condicions no són perfectes ja que hi ha una espècie de crosta de vent superficial de poc gruix, però a nivell d’estabilitat sembla bo, així que decidim seguir fins a dalt.






Un cop ens posem dins la canal superior, el pendent es manté molt constant, i mai per sota de 45º.








Ja apareix la Pica d’Estats dominant l’horitzó.




A partir de la meitat del tub, just a un estretament, la neu empitjora degut a que la zona està més pelada i la neu més dura, però sobretot augmenta la pendent i molt, especialment als últims 50 metres, no ho semblava tant des de baix i la cosa es posa tiesa, així que assegurem cada pas, ben concentrats i un cop sortim a dalt respirem alleugerits. Com podeu comprendre no hi ha fotos, ho sento, però cada cosa al seu temps.

No ens arribem fins el cim que queda just a sobre, però des d’aquí les vistes són espectaculars. Cap a l’est infinitat de pics nevats del desconegut Ariège.




Al nord és un espectacle, quantitats industrials de neu que cobreixen muntanyots com el Font Blanca, la Pica d’Estats, i Arcalís al mig, al bell mig del “paquet” dels Pirineus.




I cap al Nord-Est segueix l’espectacle desde la Pica Roja, fins la Comapedrosa, amb “o Rei” al fons, i la zona dels Estanys d’Angonella i Pic de Les Fonts enmig. Fem un zoom cap al Comapedrosa, contents perquè les condicions de neu primavera que es preveuen per la setmana vinent segurament faran les delícies en descensos orientats a sud.






I ara toca baixar, després de fer un mos i avaluar les condicions que hem trobat pujant, som conscients de l’exposició que hi ha a l’entrada amb la neu més dura i la forta penta (segurament per sobre de 50º just a l’entrada), així que finalment decidim baixar-ho però ens assegurarem fins a superar aquest punt.




Dit i fet, preparem material, baixa primer el Dani muntant el tema, s’assegura i és el meu torn. Recullo material, un parell de girs, recullo més material, i al fer l’últim gir just a l’alçada del Dani no sé com però em sembla que pico amb un tros de neu dura, em desequibilibro i caic. M’aguanta la corda, bufff, però un esquí surt a 200km/h canal avall, nooooooo!! Per sort, al primer estretament l’esquí surt volant i queda clavat a la neu. Així que em tocarà baixar uns metres amb crampons fins a recuperar-lo.

Això ho hagués pogut obviar, i explicar que ho hem fet tot perfecte i ha estat una baixada d’escàndol de dalt a baix, en canvi prefereixo mostrar-ho perquè veieu que no sempre tot són flors i violes, per tant cal avaluar les condicions en tot moment i la seguretat ha de primar davant de tot. Quan es vol fer aquest tipus d’esquí ens hem d’ajudar de tècniques d’alpinisme i sempre tenir un pla B, perquè es pot cometre un error i més quan les condicions de neu no són les òptimes. Mantenir la calma i no voler córrer per sortir lo abans possible dels “fregats” també s’ha d’aprendre. També una altra cosa que hem après avui és que dilluns mateix aniré a comprar una cinta per lligar els esquís a la cama per quan ens posem per llocs així, és un marrón considerable perdre un esquí i veure’l com arriba al fons de la canal centenars de metres avall, sort que avui s’ha parat als pocs metres.

Hem perdut força estona entre una cosa i altra, però un cop recuperat l’esquí no ens ha impedit gaudir del resta de baixada descarregant la tensió acumulada




A partir d’aquí avall que fa baixada acabem de gaudir d’una neu pols molt bona per dins el bosquet i enllacem amb la pista fins al cotxe, quan arribem ja no queda ningú a l’aparcament, normal amb l’hora que és.