Garmo Negro (3066m)

Després del descens de la canal de l’Alt a Andorra tenim la sensació d’un objectiu complet, això fa créixer alhora les ganes de “sortir” del Principat després d’haver-lo trillat força aquesta temporada. Així que aprofitant que tenim uns dies marxem a l’altra punta dels Pirineus, en concret a Panticosa. Aquesta temporada està sent èpica en quantitats de neu ja que estem tenint entrades de SW de forma repetida de tal manera que no deixen de carregar de neu la zona.

La idea inicial era encadenar refugis durant 3 dies per fer una circular, però les previsions de meteo ens fan avortar aquest pla per fer sortides de dia. Així que dormim al Balneari de Panticosa amb un espessor considerable (60-70cm) tot i ser només a 1630m.

Diumenge al matí i sense conèixer la zona ens decantem per un dels “clàssics”, el Garmo Negro, de 3066m.

Comencem amb esquís a l’esquena tot i tenir neu des del Balneari, per un caminet dins del bosc de mal foquejar per com està la neu i pel caminet en si, que amb la neu dura del matí es puja molt bé a pota. Un cop superem els primers 200m el bosc s’obre i veiem lo carregat que està tot aquesta temporada

La Peña Gabarda (2612m)

Una canal temptadora

El dia s’alça sobre la zona de Brazato i Foratula.

L’ascensió és força directa, sense complicacions ni pel què respecta a seguir l’itinerari ni en dificultats fora del normal. Quasi en tot moment es veu el cim del Garmo Negro.

Però com que en aquesta vida la cosa més senzilla pot esdevenir complicada, a partir de uns 2100-2200m, la neu recent dels dies anteriors ja humitejada una mica (estem en orientació E) comença a enganxar-se a les soles i dificultar el lliscament, a un parell del grup per algun motiu X els pans són considerables i fa que el ritme decaigui un pèl. Tot i això les ganes i l’espectacular paisatge ens empenyen amunt.

A l’altre costat es veu algun grup arribant al Circo de Brazato, suposo que amb l’objectiu de pujar al Baciás.

Cap al S, la Sierra de Tendeñera ens recorda d’alguna manera el nostre estimat Cadí

El Balneari, ja amb el sol apretant queda força avall!

Finalment, sense pressa, però sense pausa ens plantem a un collet final, i fem la pala somital per l’aresta; a on fa una temperatura perfecta per fer l’entrepà mentre esperem que el grup arribi al complet!!

El cim del Garmo Negro és una fina aresta amb barrancs a totes bandes a excepció de la pala S per on hem pujat. Mirador fantàstic de la Vall del Tena i del Pirineu Central, treient el cap pels barrancs que el flanquegen ens delim imaginant-nos traçant l’immaculada olla NW, amb un pinta de powder....

Al N, el Balaitous

Al E, la mole del Massís del Vignemale

A la llunyania una mica més al S, Taillón i Perdut

A SE els Foratulas y Brazato que veiem abans semblen petites muntanyes colgades de tonelades de neu.

Cap a l’altra costa, a l’W, el rocós Midi d’Ossau i Formigal (què voleu que us digui, des de la llunyania em semblava una successió remuntadors en unes zones bastant planes...)

El grup al cim! Marsi, Oscar, Nando, Dani, i jo mateix

Després de quedar-nos tots embadalits davant de nous paisatges, el Nando repetint que ja ens ho deia ell, que havíem de sortir d’Andorra, i el Dani que només veia canals per tot arreu, doncs a gaudir del descens....Aquí de nou ho sento, mea culpa, només tinc una foto i encara gràcies, però ja sabeu que quan apreto les tanques i a sobre hi ha bona neu m’entra una mena de neguit a dins que m’oblido de tot, jeje. Aquí teniu un petit botó de la signatura que li vam fer al Garmo

A diferència del què creiem la neu estava en un estat molt bo, no era pols pols, però si una espècie de pols humida que lliscava i corria molt bé, després a uns 2300m passava a primavera, i ja per sota de 2000 era velcro. La part final del bosc altra vegada esquís a l’esquena ja que per l’estret caminet la neu estava podrida amb alguna clapa i es feia millor caminant. A baix ens esperava una birreta de premi,

Bona iniciàtica a la zona i primer 3mil de la temporada. A la tarda ens acostem a Sallent de Gállego a veure el poblet i connectar-nos per conèixer la previ de meteo. MMMM la cosa no pintava clara, així que matinarem i amunt a veure com pinta la cosa, amb una mica de sort anirem a l’Infern, jeje. ;P