En el nostres afany de la cerca constant de bones baixades, amb continuïtat per lliscar, amb orientació per trobar bona neu i sobretot amb la il•lusió d’anar redescobrint zones que tot i la seva proximitat mantenen la tranquil•litat hivernal vam aprofitar el bon dia de dissabte per endinar-nos a la vall de Rialb. Per sort, amb el cotxe arribes fins al parking al punt d’informació de Sorteny, a uns 1750m, així que directament del cotxe ja et calces esquís i amunt. La innivació és molt bona, amb un bon tou ja des del cotxe:
El principi no té massa història, remuntar tota la vall del riu fins al refugi de Rialb a 1995m, on s’arriba en uns 30-40 minuts anar fent.
Gaudint de l’entorn nevat i de la descoberta de la Canals de Falcobí, molt maques i amb continuïtat.
Un cop aquí deixem les traces que van cap al coll del Besalí per la part de darrere i girem “plein Sud” per encarar la pujada pel tub de més a l’esquerra i aquí canvi de neu. Passem de la neu dura ventada del fons de la vall per una combinació de neu pols sobre una base dura. La imatge de la cara S del Font Blanca, i de pala N-NE del Besalí omnipresents, s’intueix que es tracta d’una olla que guarda molt bé la neu, ja que la molt del Font Blanca deu parar els vents i això sumat a la bona orientació dels pendents del Besalí donen com a resultat un paquet considerable. De nou s’imaginen desenes de possibles baixades.
A mesura que pugem s’obren unes vistes espectacular sobre l’skyline andorrà. Amb Arcalís en primer terme amb el pic del mateix nom i com no el Cataperdís estimat. També el Comapedrosa ens saluda i ens recorda que segueix allà esperant-nos, no pateixis, no et lliuraràs de nosaltres penso jo.
Fent ús del zoom de la càmara veiem gent encarant el llom final del Font Blanca, just a sobre l’inici de les canals de la baixada Sud, com ja he dit, molt molt nevat. I també un zoom al cim, esbrinant possible línies de descens.
Un cop dalt la pala a uns 2700m, ja no queda més que preparar-se i avall!!! Com ja imaginàvem una baixada molt maca, sense ser difícil, manté la pendent constant, amb lo què s’encadena fins al refugi ja per sota dels 2000m, i amb moltes variants per les canals a l’O dels Aspres, tot i que en aquella zona es veia que el vent havia escombrat la capa de neu recent i no ens hi vam acostar. A mitja baixada i amb el sol més alt tinc temps a tornar a contemplar la continuïtat de les canals de Falcobí, totes elles es poden fer de dalt a baix amb esquís als peus, pendent remarcables en algunes d’elles i a tenir en compte l’orientació S, amb lo qual possiblement la millor època sigui al gener amb un any de molta neu, o ja a la primavera amb condicions d’estabilitat quan han agafat el “punt”
Ja al cotxe, just sortir de l’aparcament una mirada de reüll ens duu cap a la vall de Sorteny, coronada per l’Estanyó i Serrera, que sembla que també tenen bones condicions per temptar “variants” al nostre gust. També una altra foto de la canal de la Rectoria del Pic del Carroi, que sembla en bon estat per si algú en dubtava
2 comentaris:
Hola, molt interessant el teu bloc, bones sortides i bones fotografies per descobrir possibilitats. T'enllaço al meu bloc.
Només una pregunta: les canals de Falcobí, ¿queden a mà esquerra pujant per la vall de Rialb? Ho he mirat al mapa que tinc d'Andorra i no surten. Merci
Sí, exacte, queden a mà esquerra, orientació totalment S.
Es veien força plenes de neu, i sense cornises ni restes d'allaus antigues molt grans, només les típiques purgues. Això si, el sol els hi pica desde primera hora del matí, qüestió vital agafar bé el "timing"
Publica un comentari a l'entrada