dijous, 17 de desembre de 2009

Per fi ja el tinc a casa....Material a punt!!!

Com que lo promès és deute, aquí va una petita informació de l’equip que penso fer servir aquesta temporada.

Bàsicament es dividirà en 2: Els esquís del dia a dia, els que ja vaig fer servir l’any passat per tot arreu i n’estic força content:

Ja en vaig parlar aquí al blog al principi de tot, són els fischer Watea101... un esquí de 192cm, amb un patí de 101mm. Un esquí força gros, però a la vegada noble, com tots els Fischer, amb una espàtula que flota a la perfecció i un patí una cues amb la duresa adequada per agafar velocitat i recepcionar salts. Com tots els Fischer té aquella sensació de juganer, de noble, un esquí viu....M’agrada! Estan muntats amb unes Marker Duke, per tenir la possibilitat de la recerca de pow però a la vegada poder esquiar amb la seguretat i precisió d’una fixació d’alpí. Està clar que no és un esquí de travessa 100%, ja que per la longitud i amplada, les voltes maries es compliquen quan la pendent és considerable. Ara bé....en condicions de pow, seguirà sent l’esquí que treuré a passejar per randonnée!!jaja.. A més després de veure la pelí de l'Axel Naglich, MOUNT ST ELIAS, i veure com els esquís que fa servir són aquests vaig veure la llum!!!jaja

I ara les novetats d’aquest any, recordo que ho havia comentat fa uns mesos que tenia en ment alguna joguina nova...doncs ja està aquí, són uns G3 Reverend en 177cm de longitud, i tenen unes cotes de 126-93-114. Vamos un esquí tot terreny (potser al travessero de tota la vida o “malles culoprietas” com carinyosament els hi diem, els hi seguirà semblant de dimensions rídiculament grans) muntat sobre unes Dynafit Vertical FT12, la joia de la corona...El conjunt deu pesar un 30-40% menys que l’altre, i sobretot, la dynafit és més natural foquejat, això encara ho he de comprobar. Com ja s’ha comentat fins la sacietat, ens el fons és un tema de conceptes. I en general, la majoria de gent que ens critica els que anem “grossos” són gent que no els ha provat mai, o que no tenen el suficient nivell d’esquí i fluïdesa per gaudir-ne. Jo en canvi no critico els “superlleugers”, hi ha gustos per tot, hi ha gent que només va a gaudir de l’excursió i el paisatge, doncs llavors millor sabates petites. Però quan el què es busca són línies estètiques, baixades remotes, canals exigents, descensos amb neu fonda i fresca, i a sobre vols gaudir-ho al 100%, doncs les sabates ja han de ser unes altres.

Aquest segon equip el tinc pensat per travessa pura, dura, i més llarga....Quan anem a buscar corredors estres, llargues aproximacions, o a fer ascensions de varis dies......, Per una Haute Route o si cau un Monte Rosa o un Elbrus (xinitooooo, recupera’t ja!!!). Tot serà qüestió d’anar provant els dos parells i veure quins i quan fer servir...

I, és clar, ara per anar amb aquest equip falta alguna coseta pels peus.....doncs ale!! Altra cop la casa per la finestra, i m’he fet ni més ni menys que amb unes Dynafit TITAN, tenen una pinta espectacular, i en sec, les sensacions de duresa i reacció són com unes alpines, també s’haurà de comprovar. Anar-les provant i ajustant-les als merdosos peus que tinc, que tot em fa mal....Espero convertir-les en quasi les botes del dia a dia...

Aquí unes fotillos de l’equip, apa, va, opinions!! Vinga Raimon, que estaves esperant aquest post!!









PD...que petits es veuen els G3, als costat dels Fischer..jeje...

dilluns, 14 de desembre de 2009

L'Espace Killy, un secret ben amagat

Finalment ha arribat el retorn ansiat, ja som de tornada a casa, amb el mono controlat (o potser ara més aviat s’ha desbocat) i de cop ganes i il•lusió en una nova temporada.

Doncs si, una de les sorts, és que dins del grup hi ha algun meteoman que ja va dir fa unes setmanes, oblideu-vos dels Piris per la puri....retornem als Alps. I això vam fer, després d’una temporada 100% Pirinaica, la primera esquiada la faríem a l’espace killy. Un lloc que no ha de dur a engany a ningú, i dic això, perquè la gent es pensa que macrodominis com aquest estan encarats a l’esquiador mitjà, a l’esquiador “borrego” de tots en un ramat i avall. I res més lluny de la realitat, en el fons es tracta d’una àrea d’unes 10.000ha d’extensió molt ben connectada per remuntadors on la major part de domini és forapista, i a sobre amb molt desnivell. Per a tenir una idea de les dades que es manegen només cal comparar la proporció de km de pistes vs hectàrees de domini. A part de les aproximacions a muntanyes properes que es poden fer a partir dels remuntadors. Però bé, no cal entrar en més detalls, qui no s’ho cregui pitjor per a ell.....jaja....però dels llocs que he visitat sempre l’he considerada entre les millors zones, a l’alçada ni més ni menys de Verbier.

La meteo ens havia regalat una nevada d’uns 40cm el dia abans d’arribar, pensàvem (mentalitat pirinenca) que amb un dia ja ho trobaríem tot trillat.....juas.....en els quatre dies que vam rondar la zona no s’acabava la feina!!!! Ens ho volíem prendre amb calma al ser l’obertura de temporada, i així va ser. Ens varem “limitar” a retrobar sensacions i a buscar de nou la fluïdesa en els moviments després de tants mesos sense esquís als peus. Que fàcil és quan tens una neu seca sota els esquís


Primera pujada cap a La Tovière i ja coneixent una mica la zona directes avall cap a Val d’isere per pujar cap a Solaise.......D’aquí, encara freds i encarcarats sobre els esquís ens tirem de cap al pastís que es veuen a les pentes de la Combe de Laisinant....bufff.....neu per sobre la bota, com un merengue suau....glòria de nou



Amunt i canviem de vall cap a le fornet....I aquí ens regalem obrint línies amb molt bona qualitat de neu.




Pugem a Pisaillas, a veure com pinta la cosa per la zona del “Pays Desert”. Ha ventat una mica i la neu no és tant lleugera i fonda com a l’altra banda, no perdem el temps en mitges tintes i tornem on hi ha la feina a fer de veritat



Des d’aquí panoràmica espectacular de la Grande Motte i la Grande Casse....que per cert, per la cara N, té una línia maca maca....todo se andará....



L’endemà tornem de cap a la zona i PREMI....obren l’arrastre del Signal, que et deixa a 2921m, amb una pala cap al O petita, però maca.....i darrera l’accés als Grands Vallons, una penta constant orientada a N, molt àmplia i amb infinitat de racons que arriba fins Le Fornet 1000m més avall.....

No hi havia temps per gaire cosa...s’acumula la feina.....només una foto de rigor a la “paleta” frontal un cop la vam trillar suficient.



Decidim al dia següent donar una volteta per la zona de Tignes. Primer de tot panoràmiques des del peu de la Grande Motte. Que bonic tornar a contemplar l’immensitat alpina





Anem a veure què es pot fer a l’olla de les Aiguilles du Chardonnet..i llàstima una mica encostrat i el Guifré amb poques ganes de caminar i emmerdar-se a les canals. Una zona maca, seria comparable a un Cataperdís, però amb una olla bastant més grossa a la sortida




D’aquí pugem fins al Palafour per veure opcions a la zona i buaf!!! Uns paios s’han currat una pujadeta per darrere les Rocher Rouges, per baixar per la canal i conseqüent pala E frontal. Uns 500m de desnivell du pur plaisir......Ens quedem mirant la baixada i després com un llamp m’acosto fins on han acabat a preguntar......pure powder em diu el tiu....buaaaa.......sol no m’arriscaré, però ja em van explicar com arribar-hi, jeje, en 1horeta de res es fa!!! De fet ells ja venien d’encadenar una canaleta a les Aiguilles du Chardonnet."



Decidim apuntar els deures per futures visites, i tornem a Val d’isère a tastar les pales dels Marmottons que em semblen que estaran en bon estat....i sip, dit i fet....Ens acomiadem amb un superba baixada d’uns 800m de desnivell de no res...."




L’endemà no té més història que un dia encapotat, poca visibilitat, mig nevant i per tant poqueta cosa a fer......pleguem d’hora, cotxe i carretera...I a mig camí gasto en material de travessia...jeje....ja ho tenim tot!!! Però bé, això ja ho explicaré un altre dia

Ara torno a tenir la il•lusió i motivació que semblava no arribava, semblava que aquest any no en tenia ganes.......falsa alarma!!!

PD. Per cert, agrair al Guifré les fotos que va fer....que jo cada cop estic més gos i no vaig treure la càmara ni un sol cop, de fet ni la portava a sobre!!