dijous, 25 de desembre de 2008

Action photos....

Alguna foto més de dissabte passat.... (Aquestes les va fer un company, en Pablo)

En david..



STEEP!


Raul PROMO foto..jeje


Jo...

dimarts, 23 de desembre de 2008

Plat du jour à Porté: "Canalons en pols"

Bé, tal com titulava l’Albert al seu àlbum del facebook, podríem definir el dia com: “El dia dels canalons” i no de menjar precisament, o també....nyam nyam, ens en vam endrapar uns quants....

La història no té més que la següent, cadira de dos + arrastre estagnol + caminar lo necessari fins les entrades de les canals, i així tots els cops possibles fins a quasi les 16h. En resum, un dia d’aquells que es guarden al calaix de les esquiades magnífiques. A més aquest cop si que em va donar temps de fer unes quantes fotos.... Així que sense més preàmbuls aquí les teniu:

com he vist les estacions ja en tindríem suficient, i també, perquè no amb un 5-0 ;P






















dimarts, 16 de desembre de 2008

13/12 - GV...esqui tranquil abans de la tempesta

Per definir el dia d’avui la paraula seria UN FRED DE COLLONS, neu pols polseta de la més bona a pistes, en alguns casos molt tovetes, de fet més toves que el forapista que estava força encostrat pel vent, però bé s’ha d’aprendre a esquiar amb tot tipus de neu, i la crosta, és una neu fotuda, la d’avui era esquiable però obligaba a bastanta precisió i sobretot suavitat per no “enganxar-te”.

El vent que bufava a les parts altes (a la resta ni te n’enteraves) sumat al fred et congelava de dalt a baix.

Només a primera hora hem tingut sol, i un cop acabada la jornada ha començat a nevar.....mmmm.......veure’m demà, seria bonic llevar-se amb un pamet nou, que tal com he vist les estacions ja en tindríem suficient, i també, perquè no amb un 5-0 ;P (jeje, això ho havia escrit abans del partit, però amb el resultat final ja em conformo...i més encara amb el doble pamet que finalment vam trobar l'endemà)





Era el primer dia d’aquest any a GV, hi ha servit per comprovar l’estat de varis “projectes”, i la sorpresa que TOTS ells ja estan amb la base de neu suficient, excepte les canals de la cara N del Pic Negre...ara un cop passat l’episodi de nevades que ens ve a sobre caldrà tant sols esperar el dia on la neu sigui la idònia i ja es podrien fer.....el que em fa més gràcia estava ple com feia anys que no es veia (per cert, lo mateix pels tubets de l’encampanada i el tossal, feia molt temps que no els veia tant plens de neu, quina meravella). Aquí es veu aquest que comentava que em tiba molt.


dissabte, 13 de desembre de 2008

La descoberta d'un nou domini

Aquesta setmana passada varem aprofitar també per acostar-nos a conèixer el domini del Tourmalet i comprovar de primera mà les bonances que se’n parlen. Tan sols vam estar-hi un parell de dies, TOTALMENT insuficient per poder-ne fer un reportatge complet de les posssibilitats que té, de fet simplement va servir per fer un tastet i veure que haurem de tornar!!! I tot això sense pujar al Pic du Midi!!!!

Una de les zones que més possibilitats té, a part del Pic, és la dels Quatre Termes.....que tampoc vam poder conèixer....o sigui que imagineu-vos, sense poder tastar dues de les millors zones, ja ens va agradar; no cal dir res més..

Aquí una foto de la “vall” on hi ha el remuntador dels 4 Termes



Aquí mirant a l’altra banda del Coll del Tourmalet, canals i possibilitats per tot arreu, això si, s’ha d’anar amb ganes de currar-se-les



Més a l’est, es veu la Canal de la Combe Caoubère, mmmm, quina pinta.....



Durant el dia i nit anterior havien caigut uns 10-15cm nous i calia aprofitar, primer les zones properes, i orientades a sud abans que transformessin, com aquesta, just al costat de l’arrastre que et duu del Tourmalet cap a la Coume Lonque



I així com va quedar després de passar-hi tres cops....




Més possibilitats cap a la banda de Bareges, també desde dalt la Coume Lonque




Després d’acabar amb aquesta zona, ens va, dedicar a la banda nord, més pols i més bona encara, i ens vam fixar en una pala que baixava des del Taoulet....dit i fet, baixem fins al TPH de Taoulet (és el primer tram del TPH del Pic du Midi per entendre’ns, inclòs en el ff normal, al Pic no deixaven pujar amb esquís encara), un cop a dalt pategem 5minuts per canviar de vessant i buff.....quines vistes....



La Coume Lonque, i al seu costat la impressionant Coume de Sencours, tot un forapista fins al fons de la vall a 1300m......



La pala en qüestió i als seus peus la ja tan nombrada Coume Lonque, bon desnivell, si senyor



Cap a la banda de Bareges emergeixen “blocs” de muntanyes espectaculars



Més imatges de canals i més canals desde el Foret de l’Ayre....aquest cop com un roc, impracticable, és lo que té estar a menys de 1400m....



Això ja són paraules majors.....però hi ha d’haver dies de tot....fins hi tot per liar-se la manta al cap i intentar-ne alguna. No totes eren contínues, però si que n’hi havia un parell o tres espectaculars i totalment contínues



Dimecres ens va enganxar un paquetàs que no vam poder tastar pel mal temps, però que avui el David m’ha dit que finalment l’han tastat a Peyragudes i ha estat espectacular, me n’alegro company. Espero que em dediquessis una baixada.
De tornada, tan sols creuar el túnel de Bielsa la precipitació ja disminuïa, i a Aínsa feia sol, tot i això les muntanyes aragoneses també es veien blanques...



I encara més avall, a l’alçada de Benavarri, ens girem i l’aspecte dels Pirineus catalans és impecable, quasi sembla un muntatge de la blancor i el contrast....




Demà i diumenge més….però per terres andorranes

dijous, 11 de desembre de 2008

Piau-Engaly....i un munt de possibilitats (6 i 9/12)

Primer matí als Hautées Pyrenées, al bell mig de la serralada i amb unes valls profundes i fredes com si fossim als Alps. La neu a la Vallée d’Aure començava als 1000m i al voltant dels 1200m la neu era constant. Ens vam allotjar en una acollidora gite de Fabian



Tan bon punt entrar al cotxe i pam....imatge enlluernadora del Pic du Piau a 2694m, foto que servirà en el futur per intentar fer la cara E tant blanca que es veu a la foto.


L’innivació a l’estació espectacular, comme d’habitude, la olla petada de neu i esquiable per tots cantons. La qualitat de la neu, doncs això era otro cantar, el vent havia posat les condicions variables, tot i que buscant bé sempre es trobaven raconets de polseta per traçar.








A Piau hi ha poquíssims arbres, però els que hi ha.....pobrets, quina vida més dura;




El dimarts vam retornar a Piau, a “estirar les cames” tant com el temps permetia, una finestreta de bon temps i encara va quedar un moment per immortalitzar l’inici de la cara E abans comentada. mmmmmmmmmm................ només imaginar-me en aquelles pendents ja era feliç. Ara caldrà investigar les parts baixes que aquí no es veien si són franquejables o no....i de quina manera, o com s’ha de retornar al remuntador de 1400m.
.





Marxem de Piau amb el convenciment de que tot i ser una estació petita guarda raconets dins del domini i accés a baixades d’alta muntanya i també d’”alta volada”.... Hi tornarem, bien sur.....