Aquesta setmana passada varem aprofitar també per acostar-nos a conèixer el domini del Tourmalet i comprovar de primera mà les bonances que se’n parlen. Tan sols vam estar-hi un parell de dies, TOTALMENT insuficient per poder-ne fer un reportatge complet de les posssibilitats que té, de fet simplement va servir per fer un tastet i veure que haurem de tornar!!! I tot això sense pujar al Pic du Midi!!!!
Una de les zones que més possibilitats té, a part del Pic, és la dels Quatre Termes.....que tampoc vam poder conèixer....o sigui que imagineu-vos, sense poder tastar dues de les millors zones, ja ens va agradar; no cal dir res més..
Aquí una foto de la “vall” on hi ha el remuntador dels 4 Termes
Aquí mirant a l’altra banda del Coll del Tourmalet, canals i possibilitats per tot arreu, això si, s’ha d’anar amb ganes de currar-se-les
Més a l’est, es veu la Canal de la Combe Caoubère, mmmm, quina pinta.....
Durant el dia i nit anterior havien caigut uns 10-15cm nous i calia aprofitar, primer les zones properes, i orientades a sud abans que transformessin, com aquesta, just al costat de l’arrastre que et duu del Tourmalet cap a la Coume Lonque
I així com va quedar després de passar-hi tres cops....
Més possibilitats cap a la banda de Bareges, també desde dalt la Coume Lonque
Després d’acabar amb aquesta zona, ens va, dedicar a la banda nord, més pols i més bona encara, i ens vam fixar en una pala que baixava des del Taoulet....dit i fet, baixem fins al TPH de Taoulet (és el primer tram del TPH del Pic du Midi per entendre’ns, inclòs en el ff normal, al Pic no deixaven pujar amb esquís encara), un cop a dalt pategem 5minuts per canviar de vessant i buff.....quines vistes....
La Coume Lonque, i al seu costat la impressionant Coume de Sencours, tot un forapista fins al fons de la vall a 1300m......
La pala en qüestió i als seus peus la ja tan nombrada Coume Lonque, bon desnivell, si senyor
Cap a la banda de Bareges emergeixen “blocs” de muntanyes espectaculars
Més imatges de canals i més canals desde el Foret de l’Ayre....aquest cop com un roc, impracticable, és lo que té estar a menys de 1400m....
Això ja són paraules majors.....però hi ha d’haver dies de tot....fins hi tot per liar-se la manta al cap i intentar-ne alguna. No totes eren contínues, però si que n’hi havia un parell o tres espectaculars i totalment contínues
Dimecres ens va enganxar un paquetàs que no vam poder tastar pel mal temps, però que avui el David m’ha dit que finalment l’han tastat a Peyragudes i ha estat espectacular, me n’alegro company. Espero que em dediquessis una baixada.
De tornada, tan sols creuar el túnel de Bielsa la precipitació ja disminuïa, i a Aínsa feia sol, tot i això les muntanyes aragoneses també es veien blanques...
I encara més avall, a l’alçada de Benavarri, ens girem i l’aspecte dels Pirineus catalans és impecable, quasi sembla un muntatge de la blancor i el contrast....
Demà i diumenge més….però per terres andorranes
4 comentaris:
a aproximació, ja tens els deures fets, sobre paper...ara els has d'anar fent a la pràctica.....pena que estigui un xic lluny, eh? però la pinta és moooolt bona.
I tant que te la vam dedicar.
Els qui compartim aquesta malaltia no ens oblidem dels colegues que no hi han pogut ser.
No m'ho vull ni imaginar si ens haguéssim pogut ajuntar allí amb en Miki,Dani,tu...
Peyragudes és un pati brutal per donar volada a les nostres,com ho diria,inquietuds
Wow!!! ja saps, si cau per finals d'any anirem cap allà! si vols fer-nos de guia serà un plaer!
ja funcionen tots els enllaços....
Quin novembre-desembre més bo que estem tenint...
Publica un comentari a l'entrada