Bé, tal com titulava l’Albert al seu àlbum del facebook, podríem definir el dia com: “El dia dels canalons” i no de menjar precisament, o també....nyam nyam, ens en vam endrapar uns quants....
La història no té més que la següent, cadira de dos + arrastre estagnol + caminar lo necessari fins les entrades de les canals, i així tots els cops possibles fins a quasi les 16h. En resum, un dia d’aquells que es guarden al calaix de les esquiades magnífiques. A més aquest cop si que em va donar temps de fer unes quantes fotos.... Així que sense més preàmbuls aquí les teniu:
com he vist les estacions ja en tindríem suficient, i també, perquè no amb un 5-0 ;P
1 comentari:
quin pastís, quin any!
salut!
Publica un comentari a l'entrada