dimarts, 13 d’abril de 2010

Eriste (3056m)

Quan al llarg d’una temporada s’acumulen tants dies bons, tants descensos per recordar, tants moments inoblidables, es fa difícil jornada rere jornada mantenir la motivació, és com si t’acostumes a menjar de carta fina i llavors de cop et diuen que només pots escollir menú. Per aquest motiu és quan a final de temporada s’han de seleccionar millor els dies i objectius.

També costa mantenir les ganes de fer fotos, de pensar en quines poden quedar bé, de pensar en escriure alguna cosa que tingui un mínim d’interès per algú. Al final de les jornades t’adones que s’han quedat a l’aire fotos que no has fet, imatges i sobretot moments que només quedaran gravats al nostre cap. Ho sento, no sóc un professional.

Ho he de confessar, sí, aquest diumenge no tenia excessives ganes per motius varis, intentant buscar qualsevol excusa per fer una altra cosa, o millor dit, per no fer res; però com que el grup arrossegava doncs vinga, cap al monte! I Així vam conèixer una vall preciosa, a on mai hi havia estat, vam baixar per un dels millors descensos de la temporada, i vaig tornar feliç; feliç perquè una bona baixada junt amb bons amics tornen a motivar a qualsevol. Feliç perquè aquests moments compartits ni es compren, ni es poden explicar. Per això com deia és tant important fer una bona selecció, per no caure en la rutina i la mediocritat que fan decaure les ganes.

Ens vam acostar al massís del Posets per la seva vessant oest, per Biadós. Però no per fer el Posets, sinó per anar cap als Eristes i tastar la baixada per la seva coneguda cara nord.

Ens llevem d’hora, contents i animats per com el Barça segueix en la seva línia, batent rècords, i guanyant de nou al Bernabéu. Però per A o per B no sortim tant d’hora com ens agradaria, cosa que finalment va jugar a favor nostre trobant la baixada en les millors condicions del dia

El Posets (3375m) i Espadas (3222m) encara endormiscats




A les granges de Biadós ja no queda ni gota de neu (cara sud i solana), però a la banda de davant, el bosc orientat a nord encara està tot nevat fins a 1600m, així que ens toca caminar mitja horeta fins a trobar neu contínua

No coneixem la zona, però tampoc fa falta, el sol ens marca els nostre objectiu




Creuem el pont (1820msnm) i just llavors començar l’ascens de debò, pugem per una àmplia canal per la dreta del Puntal de Barrau, castigada per allaus que semblen de fa moltes setmanes perquè tenen molta neu acumulada a sobre. Aquí ens comença a tocar el sol i escalfa de valent!!




Un cop arribats a l’ibón de es fa una diagonal a esquerra passant per l’ibón de lleners ja a uns 2500msnm. En aquest ibón veiem una pértiga de medició de ERHIN que marca 270cm de gruix, quina temporada per aquestes contrades!!

Ja desde l’ibón de Lleners s’aprecia el cim, al qual arribarem rodejant la cresta per l’esquerra, però per aquesta cara fa una pinta també.....










Encarant la pala final




Arribats a una bretxa la gent deixa els esquís per acostar-se per una última pala força pendent fins a la roca a on toca crestejar. Decidim que no podem perdonar ni un sol metre i ens arribem amb els esquís a l’esquena a peu de cresta. Des d’aquesta banda bonica imatge de Cerler i la vall de Benasc








Esquís fora i a pujar la fins al cim, en el meu cas pujo per les roques fins a l’aresta pròpiament dita, i al veure el percal decideixo que m’ha entrat gana i no em ve de gust fer allò a pèl, així que mitja volta i a esperar que tornin els que han pujat. Aprofito per fer fotos de la zona.

Espectacular aquesta amb las Tres Sorores, Munia, Vignemale i en primer terme la piràmide de la Punta Suelza




Just davant la mole de pedra de Las Espadas amb el Posets treien el cap per darrere




I al N i NO muntanyes i neu per totes bandes!






Reagrupats de nou ens preparem pel millor moment del dia, la baixada. Primers girs just sota el cim pendents però amb neu pols de molt fàcil esquiar, per reagrupar-nos tots i fer la pala somital amb deliri. Com es conserva la neu pols, mmmm....m’agrada! Alguns girs més avall ja passa a papapow, i l’engorile és considerable. Arribats a l’ibón de Lleners ho tenim clar....la propera per la zona farem alguna “variant”, jeje....




Decidim baixar directes, per l’altre costat del Puntal de Barrau, com marca el llibre de Faura&Llongàs com a variant, un espectacle de baixada que a la part final s’emmerda una miqueta i hem de saltar alguna roqueta petita i algun tub estret per arribar al riu. Aquí la meitat del grup retrobem a mà esquerra un camí que ens retorna al pont, però els altres han baixat massa.....¿¿??¿¿??...Els esperem al pont i els veiem arribar pel riu amb els pantalons molls fins al genoll., jajaja, sí és que no en tenen prou en fer esquí de monte, que ara el freeride és també fer descens de barrancs amb esquís, jaja... L’austríac va remugant: eztoz catalanez serrr locossss, mi país yo ezquiarrrrr zobre nieveeee, jaja...






Ja des d’aquí tot i encara haver-hi neu, ja és més discontínua, i acabem per posar-nos esquís a l’esquena alguns metres més avall, tot contemplant aquests moments que et regala la primavera, aquests contrastos tant bonics.








Arribem a Biadós a on no hi queda ningú, el refugi també està tancat, bé de fet al refu em sembla que a la nit ja no hi havia dormit ningú i només ens hem creutat amb una parella d’esquiadors en tot el dia. Vall molt més solitària del què ens pensàvem, es respira una tranquil•litat contagiosa, que fins hi tot ens fa mandra plegar veles i marxar d’aquest lloc.




Ara a pensar en la propera.....

dijous, 8 d’abril de 2010

Tempestades (3278m)

Ja s’acaba la setmana Santa d’aquest any, i per vàries raons, tot i tenir tota la setmana de vacances he esquiat menys del desitjat. D’altra banda volíem acabar-la amb un descens dels bons, amb “pedigree” i a la vegada aprofitar per retornar als Anetos-Maladetas, al rei dels Pirineus.

Dit i fet, el mal temps previst per diumenge fa que el dediquem com a dia d’aproximació, intentant acostar-nos al màxim a la zona de Ballibierna. Ja de pujada, en la llunyania, ens emocionem amb les condicions que s’intueixen. En aquesta època i anys humits, el contrast entre el verd a les planes i les muntanyes completament blanques és preciós.




Intentem pujar per Llauset desde el poble de Aneto, però a una alçada d’uns 1900m i encara força lluny de l’embassament la carretera/pista està encara bloquejada per la neu. I em sembla que encara li falta un temps per a poder arribar-hi ja que la zona abans del túnel es veu encara molt carregada de neu.

Així que com que anem amb temps canvi de plans, i cap a la vall de Benasc. Arribem al Pla de Senarta i ens fotem a la pista que porta a pescadors, just aquí hi ha un tros encara nevat al mig del bosc on patinem una mica, però passat això i amb la barrera oberta, mig en broma mig en serio anem provant fins on és transitable la pista....i a lo tonto a lo tonto, apartant alguna “pedreta” del mig aconseguim fer uns 6km!!! Just a partir de llavors comença la neu contínua!! Parada i fonda!

Anem amb la idea d’una circular Tempestades-Ballibierna que a sobre el mapa fa bona pinta, tot i que som conscients que és un tute considerable. Així que ens llevem d’hora i en uns 40minuts arribem a Pescadors, a on el grupet que hi ha passat la nit també es prepara. En aquesta alçada ja hi ha força neu i aquest dia fotia un fred d’hivern




Primeres llums sobre la Tuca de Ballibierna (3062m), quant en canvi tota la vessant E del massís del Posets ja brilla amb força






A l’Ibón de Llosas (2470m), a mig camí de pujada ens enganxa el sol a nosaltres, cosa que s’agraeix




La cara NE de la Tuca Arnau (2814m) té un aspecte de Big Mountain. Com ens agrada imaginar descensos impossibles encara que després no siguem capaços de ficar-nos-hi.




Superat l’Ibonet de Llosás (2500m) es fa el gir a esquerra per encarar la “pala” del Tempestades. Les primeres voltes amb molt de compte perquè el vent del dia anterior ha format una placa i som els primers en passar, superat els primers metres la pendent suavitza i es converteix en un ascens llarg, veus el cim en tot moment però sembla que no arriba mai!! I les muntanyes del voltant de mica en mica s’empetiteixen






Per arribar al cim esquís a l’esquena, ja que el tub final tot i ser molt curt és força dret, fins hi tot en algun punt deu arribar als 45º




Finalment, amb una mica menys de 5h des de que hem sortit del cotxe arribem al cim, i ens podem agenollar de nou davant del nostre Rei Aneto




Per variar, com desde qualsevol cim del cordal Aneto-Maladeta, les vistes t’empetiteixen. No sé, són uns pics que sempre em fan sentir molt petit.

Mirant cap al SE, aspecte esplèndid de la zona de Boí-Taüll darrere del Russell




A l’Est l’espectacular cresta de Salenques, i tota la zona d’Aigüestortes






El pati per la cara NE és considerable, al fons es veuen els Aigualluts, per aquella banda la neu brilla d’una manera que fa pensar en com gaudiran els afortunats que baixin de l’Aneto




Mirant al SO, Ballibierna i darrere seu Cerler, tant la zona actual com la zona prevista per l’ampliació, totalment plenes de neu.








Cap a l’O, infinitat de Pirineus, però sobretot el Posets (3375m) dominant l’horitzó




Se’ns ha fet un pèl tard, tot i que encara anem sobre l’horari factible per enllaçar la circular, veiem com la cara E del Ballibierna, que és per on preteníem pujar està començant a purgar, i tampoc coneixem ben bé l’estat de la cresta. Amb lo qual decidim que gaudirem del descens continu fins a Pescadors. Ens calcem els esquís al cim, tubet amb bon firn, i després palote amb polseta en alguns punts una mica encrostada, per un cop passat l’ibón de llosás enllaçar torrents i ja bosquet més pla fins a pescadors, per arribar-hi sense quasi remar Una delícia de baixada








Un altre cim i una altra bona baixada al sarró, em sembla que ens estem mal acostumant, baixades d’aquestes, de més de 1400m de desnivell no es troben a qualsevol lloc. Especialment la pala de dalt, que són quasi 800m continus des del cim.

Recollim ràpid i avall que fa baixada. No sé què fot més por, si alguna de les baixades per on ens posem, o passar amb el cotxe per la pista de pescadors, amb les pedres que cauen des de dalt, que t’imagines el cotxe com una bitlla empesa per una roca al fons del barranc!!


dilluns, 5 d’abril de 2010

Intent Canals Falcobí

Divendres de Pasqua tornem a Andorra, si és que és casa nostra, i això fa que al haver-la vist i recorregut tantes vegades aquest any, sempre ens vinguin al cap opcions i possibilitats de bones baixades. A part, que per activitats d’un dia, és ideal per la nul·la aproximació.

Fa un mes, des dels Aspres de Banyells vaig visualitzar les canals del Falcobí, a la vall de Rialb, vam intentar fer-ne recerca però no vam ser capaços de trobar-ne ressenyes ni descensos esquiant, així que ens guiaríem una mica per les fotos que havíem fet i amunt!! Ja d’entrada mala senyal, l’últim mes ha estat poc nivós a la zona, i això es notava ja només entrar a la vall, quina diferència en l’espessor en tant sols 15dies, queda poca neu al pàrking de Sorteny! Fa 15 dies, al pujar l’Estanyó encara hi havia murs de neu envoltant l’aparcament.

Pel camí de pujada es fa evident la disminució d’espessor, i fins hi tot la pèrtiga situada a uns 1850mm quasi no n’hi ha, quan fa un mes tenia vora 80cm i era constant a tot el pla





La primera canal, la més “senzilla” es veu contínua, però ja força més estreta, en canvi la central sembla que ha perdut la total continuïtat que tenia, i també es veu més estreta. A la base de les canals, a uns 1900m, apareixen força clapes.





De totes maneres decidim tirar amunt, fa un dia tapadot i fred, amb lo qual esperem trobar la neu endurida per pujar amb seguretat.





Arribem a un primer estretament, on ja veiem com estan les condicions, en aquesta zona en concret hi ha poc espessor, de fet a vegades el piolet toca herba, i la neu està força podrida ja que segurament la roca s’ha anat escalfant amb el sol i ha anat fonent la base.



Seguim pujant i a mig camí trobem un segon estretament a on per una banda hi ha gel no massa ben format i sentim com corre l’aigua per sota, i per l’altra banda hi ha la neu més podrida que trobem, t’enfonses per sobre del genoll en un parell de passos. Tot i que el Dani passa bé, no ens refiem del gel ni la neu i traiem corda per assegurar el pas. Un cop superat, al guanyar alçada la neu s’endureix i ja es puja amb seguretat fins a dalt de tot. Força pendent i exposició en aquest punt.





A mitja canal magnífiques vistes de la cara N de l’Estanyó









Sortida al cim, no és un cim en si, ja que forma part de la carena del Besalí, però queda una mica més elevat, estem a uns 2500m. Entre una cosa i una altra ens ha costat més de dues hores superar els quasi 600m de canal. (Ja ressenyaré amb més detall les canals quan puguem dir que les hem baixat esquiant, de moment la feina ha quedat a mitges)

Des del cim bona vista de la vall d’Ordino, i de la mole de la Font Blanca just davant





Ens remirem i remirem la canal de baixada, el cor ens diu una cosa: avall!!! I el cap ens fa dubtar. Finalment després de l’entrepà i meditar-ho fem quorum i decidim que ja tornarem quan tinguem continuïtat total de la canal i unes condicions més estables, ja que en algun tram on la neu estava podrida i amb poc gruix al esquiar-la fort i carregar pes podria arribar a esllavissar, passant bé el primer i deixant un marrón als següents.

A més a més, traiem el cap per la cara N i veiem pow!! Com canvia en aquesta època segons orientació! Li deixem l’honor de petar la canal al Nando i no ens ho pensem gaire.



Arribem fins al “desaigüe” del fons de la vall, a uns 2000m, i collons, quina neu més bona que hem trobat, polseta de primavera!! Així, que com que el dia ha estat fred i no passa res per allargar la jornada una mica decidim que hem de ratllar de nou la cara NE del Besalí, així que tornem a posar pells i de nou Amunt! Pel camí de pujada observem l’estrip que li hem fet abans a l’entrada



I, a més a més, els sol i núvols de la tarda ens regalen amb un “halo” solar complet i preciós, que sumat amb no trobar a ningú en tot el dia donen un toc místic al dia.



Arribem fins a un replà just abans del Besalí i de nou avall que fa baixada, a gaudir de 500m més de pow primaveral. Amb 2 baixades, entre el Nando, el Dani i jo, hem abarcat quasi tota la zona, jeje, si algú puja avui abans de la nevada prevista per demà, pensarà: “cuanto cabrón”....



L’hora i també el cansament marca que ja toca plegar veles, tot i que per ganes faríem un altre descens, així que desfem la vall de Rialb per arribar al cotxe de nou passades les 17h...i de nou un molt bon dia per Andorra.