Intent Canals Falcobí

Divendres de Pasqua tornem a Andorra, si és que és casa nostra, i això fa que al haver-la vist i recorregut tantes vegades aquest any, sempre ens vinguin al cap opcions i possibilitats de bones baixades. A part, que per activitats d’un dia, és ideal per la nul·la aproximació.

Fa un mes, des dels Aspres de Banyells vaig visualitzar les canals del Falcobí, a la vall de Rialb, vam intentar fer-ne recerca però no vam ser capaços de trobar-ne ressenyes ni descensos esquiant, així que ens guiaríem una mica per les fotos que havíem fet i amunt!! Ja d’entrada mala senyal, l’últim mes ha estat poc nivós a la zona, i això es notava ja només entrar a la vall, quina diferència en l’espessor en tant sols 15dies, queda poca neu al pàrking de Sorteny! Fa 15 dies, al pujar l’Estanyó encara hi havia murs de neu envoltant l’aparcament.

Pel camí de pujada es fa evident la disminució d’espessor, i fins hi tot la pèrtiga situada a uns 1850mm quasi no n’hi ha, quan fa un mes tenia vora 80cm i era constant a tot el pla

La primera canal, la més “senzilla” es veu contínua, però ja força més estreta, en canvi la central sembla que ha perdut la total continuïtat que tenia, i també es veu més estreta. A la base de les canals, a uns 1900m, apareixen força clapes.

De totes maneres decidim tirar amunt, fa un dia tapadot i fred, amb lo qual esperem trobar la neu endurida per pujar amb seguretat.

Arribem a un primer estretament, on ja veiem com estan les condicions, en aquesta zona en concret hi ha poc espessor, de fet a vegades el piolet toca herba, i la neu està força podrida ja que segurament la roca s’ha anat escalfant amb el sol i ha anat fonent la base.

Seguim pujant i a mig camí trobem un segon estretament a on per una banda hi ha gel no massa ben format i sentim com corre l’aigua per sota, i per l’altra banda hi ha la neu més podrida que trobem, t’enfonses per sobre del genoll en un parell de passos. Tot i que el Dani passa bé, no ens refiem del gel ni la neu i traiem corda per assegurar el pas. Un cop superat, al guanyar alçada la neu s’endureix i ja es puja amb seguretat fins a dalt de tot. Força pendent i exposició en aquest punt.

A mitja canal magnífiques vistes de la cara N de l’Estanyó

Sortida al cim, no és un cim en si, ja que forma part de la carena del Besalí, però queda una mica més elevat, estem a uns 2500m. Entre una cosa i una altra ens ha costat més de dues hores superar els quasi 600m de canal. (Ja ressenyaré amb més detall les canals quan puguem dir que les hem baixat esquiant, de moment la feina ha quedat a mitges)

Des del cim bona vista de la vall d’Ordino, i de la mole de la Font Blanca just davant

Ens remirem i remirem la canal de baixada, el cor ens diu una cosa: avall!!! I el cap ens fa dubtar. Finalment després de l’entrepà i meditar-ho fem quorum i decidim que ja tornarem quan tinguem continuïtat total de la canal i unes condicions més estables, ja que en algun tram on la neu estava podrida i amb poc gruix al esquiar-la fort i carregar pes podria arribar a esllavissar, passant bé el primer i deixant un marrón als següents.

A més a més, traiem el cap per la cara N i veiem pow!! Com canvia en aquesta època segons orientació! Li deixem l’honor de petar la canal al Nando i no ens ho pensem gaire.

Arribem fins al “desaigüe” del fons de la vall, a uns 2000m, i collons, quina neu més bona que hem trobat, polseta de primavera!! Així, que com que el dia ha estat fred i no passa res per allargar la jornada una mica decidim que hem de ratllar de nou la cara NE del Besalí, així que tornem a posar pells i de nou Amunt! Pel camí de pujada observem l’estrip que li hem fet abans a l’entrada

I, a més a més, els sol i núvols de la tarda ens regalen amb un “halo” solar complet i preciós, que sumat amb no trobar a ningú en tot el dia donen un toc místic al dia.

Arribem fins a un replà just abans del Besalí i de nou avall que fa baixada, a gaudir de 500m més de pow primaveral. Amb 2 baixades, entre el Nando, el Dani i jo, hem abarcat quasi tota la zona, jeje, si algú puja avui abans de la nevada prevista per demà, pensarà: “cuanto cabrón”....

L’hora i també el cansament marca que ja toca plegar veles, tot i que per ganes faríem un altre descens, així que desfem la vall de Rialb per arribar al cotxe de nou passades les 17h...i de nou un molt bon dia per Andorra.