Circular Panticosa-Sallent vía els Infiernos (3083m)

Havent visualitzat una mica la zona de primera mà el dia anterior fent el Garmo Negro, ara toca una mica més de dificultat i realitzar l’ascens als Infiernos pel corredor sud. Però a més amb l’alicient d’encadenar tota la baixada pel torrent que mena fins a Sallent de Gállego, així que estem parlant d’uns 1450m d’ascens, i uns 1700m de descens, tot i que la part final fins a Sallent, que es troba a 1300m, ja està pelada.

Així que matinem força perquè sabem que la meteo ens perseguirà tot el dia, resseguint la primera part de la pujada del dia anterior. A mitja pujada ens decantem a la dreta a buscar el Collado de Pondiellos a uns 2800m

També observem com va quedar els descens després del pas de la gent del dia anterior, jeje, sort que nosaltres vam “obrir” bona part de la baixada. Jo crec que si ara obro una entrada dient que hem fet heliesquí i ensenyo aquestes dues fotos, cola....jeje

A mig camí ens troben a un “mañico” molt autèntic que puja amb el seu gos i a part d’intercanviar comentaris, doncs s’apunta al nostre pla i compartim el dia plegats. En unes 3 horetes anar fent ens plantem al coll.

Aprofitem al coll per reagrupar-nos i menjar mentre comentem la jugada i observem els Infiernos

Ens acostem al peu de la canal sense tenir-ho gaire clar, tot i sortir d’hora el temps ens està atrapant i al no sortir el sol amb força tota la cara S presenta una crosta, que tot i que no es trenca fàcilment, més aviat esquiant no es trenca, té amagat sota seu una sorpresa.....desenes de centímetres de “porexpan” incohesiu. Segurament a dins la canal amb el pendent que té tot això potser estaria purgat, però de totes maneres, la crosta i l’estat de la neu, sumat sobretot amb el factor que els núbols ja ens impedien bona visibilitat decidim tirar avall i no esperar que empitjori.

Bona vista sobre el Pic Tebarray (2913m) amb una pala frontal molt maca que desemboca directe al Torrent, així com també del gel a la NW dels Infiernos, no sabia que hi havia una petita glacera¿?¿?

La part alta, doncs un descens per aprendre tècnica de com baixar en crosta i amb llum plana (no us fieu de les fotos, que estan “tocades” una mica perquè es vegin bé), després més avall ja entre les parets del torrent feia que tinguéssim una sensació de relleu i la neu ja estava tova. Ara si, a gaudir!!

Per arribar al “fondo valle”, i començar la penitència després de l’espectacular descens. Ara toca un llarga diagonal seguint el fons de la vall, i a més descalçant molts cops els esquís per travessar torrents que ja han fos els passos amb neu

La neu més o menys contínua s’acaba a uns 1500m, així que els 200 que falten és una espècie de freeride d’herba pel mig de les feixes sobre Sallent.

I aquí s’acaba el periple per un Pirineu no tant llunyà com ens pensem, i aquest any carregadíssim de neu. A la tarda comença a ploure a Sallent, i les previs són dolentes per fer travessia, així que pleguem veles i tornem a casa. Ben fet, perquè l’endemà comprovem que s’havia passat el dia nevant i acumulant vora 30cm més...

Una salutació per l’Àngel, encantados de conocerte!!!
Aquí teniu el link amb el blog que porta i els seus àlbums de fotos, aquest any porta més de 32.000m de desnivell!!! I potser ara que publico això ja en porta uns quants més! Això si que és viure i muntar-se la vida per gaudir-la!! Que són dos dies:

http://www.pirineosordesa.com/blog/