diumenge, 21 de novembre de 2010

Us envejo!!

 "Simple i llanamente"....Als que avui heu iniciat la temporada, des de l'altra banda del món us envejo, i molt, pensar-hi encara m'enyora més, siusplau, dediqueu-me alguna baixada!

De moment l'únic blanc que veig és la boira matinal, SEMPRE, i quan dic SEMPRE vull dia cada dia hi ha boira. Ara que ja és primavera avançada a mig matí s'obre el cel una estona i surt el sol unes hores, però jo el què enyoro és el sol matinal reflexat sobre un capa de neu caiguda la nit anterior.






No m'espereu per començar temporada, jo tampoc ho faria.....

divendres, 22 d’octubre de 2010

Us desitjo un bon inici de temporada

Companys, el fred ja comença a notar-se, tothom comença a estar nerviós, expectant per saber quan arribarà la neu.

Per la meva part, per motius laborals, ja us aviso que tindré un inici de temporada tardana, fins a Nadal no em podré posar uns esquís, us desitjo que vagi molt bé l'inici.

Això sí, intentaré matar el cuquet algún cap de setmana acostant-me i gaudint de vistes espectaculars com aquestes, somiant que algún dia els baixaré, i amb una mica de sort pujar el meu primer 5mil..




dijous, 15 de juliol de 2010

Off-snow.......CAMPIÓ D'ESPANYA PESCA AIGUA DOLÇA 2010

La pesca de competició d'aigüa dolça és l'altra "bogeria" que tinc, i aquest cap de setmana passat va arribar el moment culminant quan després de dues mànigues quasi perfectes vaig acabar CAMPIÓ D'ESPANYA, i subcampions per seleccions:








Així, els dos primers classificats vam obtenir plaça a la Primera divisió nacional.
I el setembre els 34 integrants d'aquesta primera divisió ens jugarem les places per als campionats del món i d'europa de l'any vinent.

Jo, de moment, aconseguint la permanència en aquest selecte grup (dels 34 mantenen la categoría els 18 primers) ja estaria més que satisfet. Sinó masses èxits en un any per assumir-los!!! jeje...

dimarts, 1 de juny de 2010

Aneto (3404m).......gran fi de festa de la temporada!!

Aquesta temporada ens quedava un tema pendent, fer una clàssica de l’Aneto fins Aigualluts. Tot bon Pirineísta ha de peregrinar regularment al sostre dels nostres estimats Pirineus, i això és el què ens proposàvem tota la gent que durant tots aquests caps de setmana de la segona quinzena de maig hem omplert la Renclusa i la Besurta.

Dissabte 29 va ser el dia, pintava una meteo radiant i amb la possibilitat de neu recent de la jornada anterior (cosa que es va quedar a mitges). Així que divendres al vespre vam pujar a Renclusa per dormir-hi, cosa que vam fer a pesar que alguns “ossos” volien impedir-nos (sempre he dit que quan un refugi és ple, el millor mètode per dormir és beure’s un parell o tres de copes de vi durant el sopar....dorms com un tronc, jeje)

De bon matí el despertador sona ben d’hora, 4.45AM, dempeus, a esmorzar, i llestos. Quan ja estàvem quasi a punt ens trobem amb en Sergi (Serguei pels foreros del “malalts de neu”) i l’esperem per sortir plegats ja passades les 5.30AM. Encara és de nit, però la Maladeta ens saluda el bon dia





Osti, no sé què em passa, no sé si és que no estic acostumat a tanta gent, si és que m’he acostumat a esquiar amb els agonies del Nando i el Dani, però vaig amb una espècie de neguit que si veig algú davant l’he d’avançar...com si aquests m’haguessin de prendre la neu. Així que el Sergi té un problemilla amb les pells i naltros amunt.....Ens atrapa el sol, parada breu per posar-se cremeta i amunt, aixecant una mica el peu que sinó arribarem rebentats a dalt!!







De sobte, sense ni adonar-nos ja encarem la diagonal al Portilló superior, a on arribem en 1h45m.....Ara si, parada “tècnica”, a menjar i a esperar una mica. Ja sóc conscient que la possibilitat de neu pols ha desaparegut de moment, sembla que la nevada del dia anterior va ser massa humida, i amb la nit freda i serena s’ha endurit tot, així que no hi ha pressa perquè el sol encara li falta per deixar les coses al seu punt. Mar de núvols al cantó francés.






De del portilló superior la clàssica imatge de la glacera i el cim de l’Aneto




Un zoom per contemplar la quantitat de neu que ens espera allà dalt. Quina imatge més maca que ofereix l’esplendor nivosa de l’aneto al maig.




Tot i que en uns minuts començar a arribar gent veiem que els Sergi encara no arriba, així que per estalviar-nos el tap decidim baixar el Portilló i seguir amunt fins el Coll de Corones (3198m).






En una horeta més arribem a Corones, i veient que a la neu encara li falta una mica doncs ara sí que ens entaulem i mengem tot gaudint del dia i de les vistes. Curiosament la pujada s’ha fet molt menys dura que l’any passat, l’hem gaudit força, són dies d’aquells de primavera que fan afició.








El Sergi arriba al cap d’una estona comentant-nos tot el lío que havia tingut amb les pells, però també havent pujat a un bon ritme. Ja només queda l’última esforç, els últims metres, que és a més a més a on s’incrementa la pendent i sumat amb l’alçada es veu com molta gent comença a patir de valent.






Finalment arribem a l’avantcim molt contents i satisfets. Ara ja només queda Mahoma i arribar a la creu.










Mentre ens traiem els esquís de cop arriba un grup força nombrós, que sumat amb el que baixa del cim, formen un petit tap a Mahoma, i a mi, m’entra l’ànsia de calçar-me esquís (jeje, us ho poden dir els companys, que en aquell moment semblava foll, només tenia al cap calçar-me esquís i avall, calçar-me esquís i avall.....jajaja, ho sento, però sóc així, no m’ho tingueu en compte). Així que trec pells, les guardo, em preparo, aixeco el cap i veig que ells ja estan a la creu sense complicacions i llavors em regalo amb una baixada solitària, en aquell moment no hi havia ningú més baixant-la (normal, estava tothom col•lapsat a Mahoma, jaja) començant amb uns metres de 1 dit de neu pols sobre base dura, llavors uns 200m de crosta immunda que passo el més ràpid possible, per acabar amb els últims 600-700m de papapow a on m’accelero i em deixo anar gaudint aquesta última part d’una sola tirada com si fos la primera de la temporada. Esbufegant i amb les cames cremant, satisfet, m’estiro en una roca al sol......contemplatiu, rememorant dins meu imatges d’aquesta esplèndida temporada, mentre espero que baixin el Sergi i el Roger.






Gràcies a tothom amb qui he tingut el plaer de compartir baixades, muntanyes, pujades, suor........ I felicitats alhora per gaudir-les tant com jo.




Al cap d’una bona estona ens retrobem comentant la jugada i acabem de baixar fins a on ens permet la neu, a uns 2100m. Mirant amunt encara ens saluda la neu i l’esquí, en canvi mirant avall ja aflora la muntanya estival






Ara ja queda la penitència a una gran jornada, arribar caminant a la Besurta, a on xino-xano tardem quasi una horeta; però que la bellesa de la zona fa que tampoc sigui tanta








dimarts, 25 de maig de 2010

Bonus Season 1: Estaragne (3006m)

Després de varies setmanes al dic sec ja sigui per la meteo, o per altres temes, ja em feia pensar que segurament la temporada ja estava finiquitada per mi, però finalment, tot i no poder acompanyar al Dani&Co. al Montblanc (des d’aquí moltes felicitats per baixar la Nord del Montblanc nanos, sento enveja sana companys), doncs almenys vaig poder aprofitar un bon diumenge d’esquí.

Després de parlar amb Renclusa i dir-nos que a part d’estar a tope, tenen gent en llista d’espera, doncs decidim buscar altres horitzons, menys massificats i amb bones possibilitats. Així que de cop em ve a la memòria la zona del Neouvielle, mail a l’oficina de turisme i perfecte, han obert la pista fins al Lac d’Oredon aquesta setmana (sinó l’aproximació és poc més que impensable, ja que la carretera queda tancada a Fabian mateix). Trucada a la Gîte, i sorpresa, tenen lloc de sobres, no tenen cap grup d’esquiadors i és que això de tenir tancat el túnel de Bielsa fa que la zona estigui molt més tranquil•la.

El cim que tenim pensat és l’Estaragne, que combina una de les millors baixades de la zona amb una ascensió molt directe. Així que dit i fet, matinem de valent i amb el cotxe arribem sense problemes tot i que al llac d’oredon hi ha un indicador de “route barre” però en canvi no hi ha res que bloquegi el pas (suposo que deu ser més per tema de treure’s responsabilitats que altra cosa). Des d’on deixem el cotxe, a 2050m, la neu és present, només haurem de caminar per un pla uns 10minuts per tenir continuïtat total de neu i començar a foquejar




L’Estaragne s’il•lumina ja de bon matí rebent el sol de maig (no són ni les 7 del matí)




Comencem a remuntar el fons de la vall amb una neu endurida però no del tot, que ens permet avançar bé sense necessitat de ganivetes. Quan arribem a la cubeta a sota del cim la pala E-NE ja està completament al sol.....ens haurem d’afanyar per trobar-la en bon estat, almenys sabem segur que amb aquest solano dura no estarà!




Toca fer una diagonal per accedir a la pala que a l’hora que arribem no té cap problema, però ull, és una zona relativament exposada si es passa massa tard, les restes de purgues i allaus de fusió ho denoten. El Roger i el Gifratxu comproven que “coliflors” d’allaus gelades no és lo més agradable de creuar, però tot és qüestió de pràctica....jiji, ric bastant veient-los... ;P;P




Ara si, ja encarem les pendents que donen la fama a l’Estaragne, sostingudes fins al cim (deu rondar els 30-35º) i que faran que la baixada sigui deliciosa






I en menys de 3 hores xino-xano desde que hem sortit del cotxe fem cim.




Al cim hi cabem justos els 3, ben petitó, però tampoc fa falta més, només ens hem creuat amb una persona durant tot el dia.....Tranquil•litat absoluta, gaudim de les vistes que ofereix el balcó.

Mirant cap al Sud, el vallon de Badet amb força neu, a una banda l’estació de Piau-Engaly a l’altra el Soum de Salettes i culminant al fons de tot la Munia (3133m)








Per fi podem contemplar els barrancs que sempre veiem des de Piau, però ara des d’una perspectiva millor......compte no relliscar al fer la foto!!! Algun dia també baixarem per aquí, segur que alguna línia hi ha, 1200m de canal de no res!!!




Cap al Nord, encara més carregat de neu, tota la olla de Campbiel, amb el rocós Pic Long (3192m) al nord, i just a l’E el Pic de Campbiel (3173m), que si es vol en una miqueta més de 1 hora més des de l’Estaragne es pot anar i tornar aprofitant per esquiar la maca pala somital






Havent recuperat forces ja toca pensar en la baixada. El llac d’Oredon presidint el fons




El Guifré in action!! Aquest any no us queixareu, han sortit més fotos d’acció que anys anteriors.






La neu doncs segurament està en el millor moment del dia, ja que en alguns punts més mal orientats està un pèl passada, i en canvi en altres més obacs comença a donar joc, amb lo qual és el compromís ideal que ens regala amb bones corbes. Això sí, s’ha d’esquiar amb velocitat i “treballar” una mica.

Arribats a baix girem la mirada per reviure altre cop el descens i quedar satisfets també d’haver agafat una variant a la segona meitat de la pala de dalt, molt directe i sense ni una traça. Bona feina!





En resum, bona jornada, ja dins de la “bonus season” que dic jo, que són totes aquelles esquiades a partir del 15 de maig, que ja són de regal, de més a més, de recrear-se amb la sort de seguir tenint neu i condicions

De retorn, de camí a la vall d’Aran el dia ens ofereix imatges de postal, com aquesta dels Gourgs Blancs i Perdiguero sobre els verds boscos propers a Loudenville, a les primeres rampes del col du Peyresourde. Un espectacle