Aquesta temporada ens quedava un tema pendent, fer una clàssica de l’Aneto fins Aigualluts. Tot bon Pirineísta ha de peregrinar regularment al sostre dels nostres estimats Pirineus, i això és el què ens proposàvem tota la gent que durant tots aquests caps de setmana de la segona quinzena de maig hem omplert la Renclusa i la Besurta.
Dissabte 29 va ser el dia, pintava una meteo radiant i amb la possibilitat de neu recent de la jornada anterior (cosa que es va quedar a mitges). Així que divendres al vespre vam pujar a Renclusa per dormir-hi, cosa que vam fer a pesar que alguns “ossos” volien impedir-nos (sempre he dit que quan un refugi és ple, el millor mètode per dormir és beure’s un parell o tres de copes de vi durant el sopar....dorms com un tronc, jeje)
De bon matí el despertador sona ben d’hora, 4.45AM, dempeus, a esmorzar, i llestos. Quan ja estàvem quasi a punt ens trobem amb en Sergi (Serguei pels foreros del “malalts de neu”) i l’esperem per sortir plegats ja passades les 5.30AM. Encara és de nit, però la Maladeta ens saluda el bon dia
Osti, no sé què em passa, no sé si és que no estic acostumat a tanta gent, si és que m’he acostumat a esquiar amb els agonies del Nando i el Dani, però vaig amb una espècie de neguit que si veig algú davant l’he d’avançar...com si aquests m’haguessin de prendre la neu. Així que el Sergi té un problemilla amb les pells i naltros amunt.....Ens atrapa el sol, parada breu per posar-se cremeta i amunt, aixecant una mica el peu que sinó arribarem rebentats a dalt!!
De sobte, sense ni adonar-nos ja encarem la diagonal al Portilló superior, a on arribem en 1h45m.....Ara si, parada “tècnica”, a menjar i a esperar una mica. Ja sóc conscient que la possibilitat de neu pols ha desaparegut de moment, sembla que la nevada del dia anterior va ser massa humida, i amb la nit freda i serena s’ha endurit tot, així que no hi ha pressa perquè el sol encara li falta per deixar les coses al seu punt. Mar de núvols al cantó francés.
De del portilló superior la clàssica imatge de la glacera i el cim de l’Aneto
Un zoom per contemplar la quantitat de neu que ens espera allà dalt. Quina imatge més maca que ofereix l’esplendor nivosa de l’aneto al maig.
Tot i que en uns minuts començar a arribar gent veiem que els Sergi encara no arriba, així que per estalviar-nos el tap decidim baixar el Portilló i seguir amunt fins el Coll de Corones (3198m).
En una horeta més arribem a Corones, i veient que a la neu encara li falta una mica doncs ara sí que ens entaulem i mengem tot gaudint del dia i de les vistes. Curiosament la pujada s’ha fet molt menys dura que l’any passat, l’hem gaudit força, són dies d’aquells de primavera que fan afició.
El Sergi arriba al cap d’una estona comentant-nos tot el lío que havia tingut amb les pells, però també havent pujat a un bon ritme. Ja només queda l’última esforç, els últims metres, que és a més a més a on s’incrementa la pendent i sumat amb l’alçada es veu com molta gent comença a patir de valent.
Finalment arribem a l’avantcim molt contents i satisfets. Ara ja només queda Mahoma i arribar a la creu.
Mentre ens traiem els esquís de cop arriba un grup força nombrós, que sumat amb el que baixa del cim, formen un petit tap a Mahoma, i a mi, m’entra l’ànsia de calçar-me esquís (jeje, us ho poden dir els companys, que en aquell moment semblava foll, només tenia al cap calçar-me esquís i avall, calçar-me esquís i avall.....jajaja, ho sento, però sóc així, no m’ho tingueu en compte). Així que trec pells, les guardo, em preparo, aixeco el cap i veig que ells ja estan a la creu sense complicacions i llavors em regalo amb una baixada solitària, en aquell moment no hi havia ningú més baixant-la (normal, estava tothom col•lapsat a Mahoma, jaja) començant amb uns metres de 1 dit de neu pols sobre base dura, llavors uns 200m de crosta immunda que passo el més ràpid possible, per acabar amb els últims 600-700m de papapow a on m’accelero i em deixo anar gaudint aquesta última part d’una sola tirada com si fos la primera de la temporada. Esbufegant i amb les cames cremant, satisfet, m’estiro en una roca al sol......contemplatiu, rememorant dins meu imatges d’aquesta esplèndida temporada, mentre espero que baixin el Sergi i el Roger.
Gràcies a tothom amb qui he tingut el plaer de compartir baixades, muntanyes, pujades, suor........ I felicitats alhora per gaudir-les tant com jo.
Al cap d’una bona estona ens retrobem comentant la jugada i acabem de baixar fins a on ens permet la neu, a uns 2100m. Mirant amunt encara ens saluda la neu i l’esquí, en canvi mirant avall ja aflora la muntanya estival
Ara ja queda la penitència a una gran jornada, arribar caminant a la Besurta, a on xino-xano tardem quasi una horeta; però que la bellesa de la zona fa que tampoc sigui tanta
