divendres, 25 d’abril de 2008

Freeride Road Trip’08 (1/3)

Després de passar com es podia desembre i gener als piris sense gaire neu, fent més pista de la desitjable per mantenir la forma física i les sensacions, va arribar el dia d’agafar els trastos i pirar cap als Alps. Ha estat el viatge de la temporada, varem esquiar moltíssim, el Dani estava molt fort i jo també m’havia preparat per aguantar bé.... Cotxe i manta direcció VERBIER, CHAMONIX i LA GRAVE.....

En aquesta entrada explicaré com va anar per Verbier. A Verbier van ser 4 intensos dies amb la millor neu del viatge. Primer dia solete i bon temps, ideal per anar a explorar el Mt. Gelé que encara no coneixia ja que feia uns anys que no obrien el telefèric. Unes baixades per la cara NE fins Tortin, i d’aquí cap al Mt.Fort, a on ens va donar temps a fer un backside per la ruta “normal” i després vam carenejar per tirar-nos per la temible cara N (a l'estiu ja penjaré fotos i itineraris de la zona), sense aconseguir trobar el camí. La neu com era previsible pols i en bona quantitat per les alçades de temporada, de fet n’hi havia força més que el març anterior.

Algunes fotos del primer dia:

Desde dalt del Mt.Gelé mirant cap al SE, s’aprecia a l’esquerra el Mt.Fort amb l’arribada del telefèric del mateix nom, més a la dreta l’imponent Bec des Rosses, encara amb neu insuficient per aventurar-s’hi.




Ara en direcció SO, mirant cap a Monsieur Mt.Blanc, amb en Dani al mig:



I ara la foto a l’inversa, desde el Mt.Fort mirant cap al Mt.Gelé. Respecte el Mt.Gelé, totes les cares són esquiables, tan sols és qüestió de trobar neu a les canals, però es veien traces per llocs quasi impossibles. L’itinerari més senzill i “oficial” és el que baixa per la cara NE (la que està a l’ombra a la foto)



Fotos desde el “sommet” real del Mont Fort, a 3330m, després de carenejar buscant la Face N (ULL, la face N és perillosa, poc evident, la carenejada comporta risc i amb tant pendent no veus res del què tens a sota):



La carena, amb en Dani buscant la línia (no la vam trobar, caldrà tornar a buscar-la més bé):



Mirant avall cap a les canals més habituals, ull qui tingui vertigen.



I mirant endarrere veient el camí que havíem recorregut, i impressionats també per veure els llocs on aquesta gent monten telefèrics, si no hi ha espai, a veure si aprenen al piri i fotent algun telefèric petitó en alguna roca d’aquestes plenes de canals....colla de cagats (dic això perquè segur que la seva resposta és que no perquè la gent es faria mal.....quin país....grrr...telefèric al Tristaina JA!!!)



De cara al segon dia arriba la anunciada perturbació, tota la zona alta xapada, trillem bona neu nova a Ruinettes, però massa gent en poc espai i decidim fer un canvi i anar a Bruson, d’on tenia bones referències i no coneixia. Cabina avall, bus, i ja som a Bruson, s’intensifica la nevada, i descobrim el secret de Le Pêtit Canada. A la zona alta hi ha un bosc perfecte; la mida justa per veure-hi però que a la vegada sigui esquiable. Tot i ser força tupit, i fora del bosc no veure un burro a tres passes a dins és un altre món, es troben línies i torrents, les pedres estan recobertes de barrets gegants de neu i no cal preocupar-se...Ens engorilem molt perquè a més estem sols, fins hi tot quan ja han xapat ens deixen tornar a pujar amb la cadira just davant del pister que xapa la zona....Ho sento, no hi ha fotos com us podeu imaginar, només un petit vídeo de l’anada l’olla del Dani:


L’endemà sabem que serà el dia, ja que a la matinada ha asserenat i la neu s’haurà assecat encara més, ens llevem ben d’hora per pillar els primers remuntadors i anar directes al Mt.Fort, i zona alta que havia estat tot el dia anterior xapat. Mare meva, això és la guerra, no sé d’on va sortir aquesta penya, però a primera hora es veia un rotllo diferent a primera hora: molts fats, cascs integrals, molts somriures.....


Som els primers, schuss cap al Jumbo, també som els primers, i finalment telefèric del Mt.Fort, i uffff.....també dels primers......Ens tirem just sota el telefèric direcció Gentianes (per entendre’ns per la mateixa cara on baixa al pista de bumps, un pèl més a la dreta), dos girs a dalts a on el vent no ha deixat acumular tanta neu i encara es noten els bumps, un cop passat això la glòria no es nota el fons dur i tota la penta (que és bastanta) per nosaltres......VICTÒRIA.....jeje, per suposat no hi ha fotos, deixem que la resta es barallin per trillar-ho (amb dos-tres pujades de cabines més ja va quedar tot trillat) i nosaltres anem a la bowl de Tortin a on encara no havia vingut la gent....bufff....2 baixades sense parar a fons obrint traça (cada baixada són 1000m de desnivell de res...), canviem d’orientació i agafem la cabina cap a Chassoure per fer la diagonal alta del Col de la Mouche a on encara no estava traçat. Aquí ja estem a l’èxtasi, és on s’havia acumulat més neu, 30-40cm de neu inconsistent, fem 3 voltes en aquesta zona, el Dani s’engorila i li pica a algun saltet “maco”:



D’aquí directes al backside. Per mala sort el Dani queda tallat a l’entrada del telefèric darrere meu, això em dona temps a fer algunes fotos a dalt mentre l’espero:

Mirant al backside es veu el Petit Mont Fort just a sota amb la glacera del mateix nom, junt amb el Rosablanche i la resta de gegants valaisans (Weisshorn, Dent D’Herens, Matterhorn, Zinalrothorn, Pigne d’Arolla, Mt Blanc de Cheillon, etc.):


Així com de l’estètic Grand st. Bernard (que sapigueu que el nom el van posar en honor meu:P)


Un zoom:


Agafem les canals de més a l’esquerra entrant el més amunt possible, que són les més inclinades i menys trillades, i seguim en l’èxtasi, la neu és tanta i tant bona, que a l’encadenar girs amb tanta pendent s’aixeca per sobre l’espàtula fins per sobre el genoll. Com que el Dani ja fa de les seves i casi es despenya, mentre es recupera em dóna temps a fer 2 fotos més:




Desde Siviez tornem a Chassoure per fer un Vallon d’Arbi, mare meva, això és immens, tot una vall verge de remuntadors sense patejar ni foquejar, encara quedem moltes traces per omplir. Arribem a la Tzoumaz amb el pet al cul perquè ens xapen l’enllaç. Arribem a temps pels pèls, i encara ens dóna temps de tornada a fer una bacombe en firn snow (està encarada al S). Com dirien per allí: “Quel bonheur”. Satisfets per la meravella de no trepitjar cap pista en tot el dia ens n’anem al jacuzzi del nostre hotel de 5*:



L’endemà ens dediquem a fer alguna de les canals d’Attelas, que també tenen molta tela, n’hi de “tots” els tipus desde molt difícils fins a impossibles, jejeje.




Degut a la calor les orientacions encarades fats al sol tenen una capa de regel per sota de 2300m, així que decidim buscar bona orientació, i així anem a la cara NO del Mt.Gelé, la que dóna a Attelas a on trobem més canals amb neu pols i bona quantitat. Fem 3 voltes fins que les trillem bastant.......Al final del dia l’acabem amb un Col des Mines a on sorprenentment tot i la calor, buscant un racó cara N trobem polseta, per acabar a Verbier en firn.

Tot i la colla de i freeriders que viuen i esquien a Verbier, hem estat capaços de trobar les nostres línies, i amb unes foques i petites aproximacions encara tindriem powder per dies, per això la conclusió de Veurb és el lema que li hem batejat: A VERBIER TOTHOM TÉ LA SEVA LÍNIA...

Primer dia de recuperació

No ha estat res especial ni res de l'altre món, de fet, quasi no puc doblegar el genoll encara, només 20-30º i encara tinc hematoma per dies; però avui ja he començat a anar al fisio.

Encara em queden 15 dies (com a mínim) d'immovilització, però mentrestant ja començo a fer exercicis als quàdriceps i bessons per no perdre excessiva massa muscular i quan la ruptura hagi cicatritzat del tot poder començar de valent la recuperació. També m'enxufen corrents d'aquelles i em fan algunes "fregues" al genoll per accelerar el procés.

Ei, per els que encara no ho tingueu clar, el diagnòstic final ha estat: Ruptura parcial del vast medial del genoll dret, d'uns 7cm, és a dir, força gran. Per entendre'ns, és la part interna del quàdricep, just a on s'uneix al genoll, per això pensaven que era lligament lateral intern, perquè estan just al costat i lo més normal és que es trenqui el lligament.

Tenint en compte que a urgències em van dir (sense poder explorar, que el genoll era un meló) d'entrada la possibilitat de ruptura de creuats i menisc (jo, per la sensació que vaig tenir al moment de la caiguda ja, sabia que no, però el cabró d'urgències em va cagar), després la primera visita amb el traumatòleg, em va dir trencament o esguinç de grau III del lateral intern...i finalment els lligaments han aguantat del tot, simplement una distensió del lateral que ja tinc curada, i "sols" ha quedat en una ruptura parcial del múscul, doncs he de veure el got mig ple.

Aquí hi ha un esquema de la cama i podeu veure on està exactament el vast medial:




dimecres, 23 d’abril de 2008

Són humans??

Abans de seguir fent recapitulació de la temporada, vull linkar un vídeo que tinc penjat al meu compte de you tube, sobre el meu ídol...... En Seth Morrison.

Ell juntament amb el penjat d'en Shane McConkey són per mi els que han fet evolucionar el freeride. De fet en McConkey és el cervell pensant que ha introduit conceptes a la construcció d'esquís com el camber invertit i coses d'aquestes que fan que de mica en mica tot vagi evolucionant, o va ser dels pioners del salt base amb esquís (el tiu ha fet la cara N de l'Eiger així.....brutal). I el Seth Morrison ha estat l'introductor del concepte de freeski, el que sempre ha anat un pas per davant que la resta.

Sinó jutgeu vosaltres mateixos i penseu quanta gent al món és capaç de fer això....ja només per plantejar-te que ets capaç has d'estar ben sonat...


Veient això, són humans aquesta gent?? La resposta és si, de fet en una entrevista en Seth va declarar que l'últim cop que es va trencar la cama (dic l'últim perquè ni ell deu saber la quantitat de claus que porta allà dins) va ser en una pista verda, fent el tonto....o sigui com qualsevol de nosaltres

dimarts, 22 d’abril de 2008

Inici de temporada a LO GRANDE

Veient que el pont de la puríssima tornaria a repetir al pirineu imatges de milers de persones barallant-se per una catifa de neu artificial, i que això no és lo nostre, d’acord amb les previsions de la meteo vam tornar a encertar i vam fer cap a Les 2 Alpes.


Primer dia abans de l’entrada de la perturbació forta ideal, sol, bona neu a pistes (fora-pistes poca base......de moment) que va servir per desentumir cames, recuperar sensacions, bon primer dia de temporada. Magnífica neu especialment a la glacera. Però a la nit arriba l’esperat front, i comença a deixar caure tones i tones d’or blanc, segueix durant el dia, molt de fred, a la glacera ja trobem un bon tou, llàstima que no es veu res i fem servir la gent que hi parada intentant esquiar tota aquesta neu de referència.

Després segueix nevant durant la tarda-nit,i l’endemà seria EL DIA. El matí es lleva asserenat i quin pastís que hi ha...... Primera cadira i ja veiem com la gent gaudeix:


Al grup som molts, i al ser inici de temporada no tothom comença en bona forma, així que seguint el lema de NO FRIENDS ON POWDER DAYS, ens perdem...juas juas, quin engorile, fins hi tot fem alguna petita patejada cap a “Les Possettes” per fer unes primeres traces...






I ara en moviment:



Una zona molt divertida de pendent mitjà i ample, a més, com que és creuat per un camí que fa de pista verda de retorn, això genera que es pugui fer uns salts guapos al caminet.

Just quan pleguem torna a nevar, més fort si encara és possible......L’endemà segueix nevant, i anem cap a la zona del diable, aprofitant l’ou que ens resguardi de la nevada i buscant arbres per esquiar.

El meu germà Guifré i un servidor vam estar 6-7 hores lluitant contra els elements, però amb un somriure d'orella a orella....... Ens vam fixar en una canal en un bosquet al costat de la diable, més ben dit entre la diable i la Y, no estava traçat i amb bastant més pendent (era la zona de més pendent de tota la face) i neus brutal...... i allà vam anar, i maaaaare, un gir i començo a notar que la neu em supera els genolls (i amb uns fat als peus, ja us asseguro que és difícil i que de veritat flotes.....) i segons com em pica la panxa i el pit......És l'èxtasi de l'esquiador, allò per al què ens preparem i busquem any rere any, la neu pols.....el somni de la neu pols, i envoltats en aquest èxtasi vam tenir un moment de record per tots vosaltres en forma de fotos i vídeos:





És tanta la nevada que al poble recullen la neu amb excavadores i se l’emporten amb camions......


Com que preveiem la nevada ja ens havíem pillat dies de més, lo qual, dimarts, quan torna a asserenar, estem completament sols (si si, que cabrons ehh!!)....Per despedir-nos de 2Alpes, amb un dia d’escàndol







I enmig d'aquesta bogeria de powder toca recollir i dir un fins aviat a la zona; van ser 5 dies d'esquí forts, per entonar bé les cames de cara al Freeride Road Trip que ens vam marcar un mes més tard, però això ja en propers capítols....

dimecres, 16 d’abril de 2008

Benvinguts / Bienvenidos / Bienvenus / Welcome

Benvinguts a tots i totes, bienvenidos a todos y todas, bienvenus à tôut le monde, welcome to all the people.........
Aquesta és la primera entrada en aquest bloc on explicaré les meves peripècies per les muntanyes d'arreu. I potser us preguntareu perquè ara a finals de la temporada de neu començo amb el meu bloc.
Doncs és ben senzill, tot i que feia temps que em passava pel cap crear un petit bloc, on recopilar experiències i intercanviar-les virtualment, em feia mandra començar, i vés per on ara degut a una lesió hauré d'estar forçosament en el dic sec un parell de mesos, un bon moment per a fer una aturada en el camí, descansar, reflexionar, fer una retrospectiva de la temporada que per a mi ja s'ha acabat i encaminar la recuperació cap a la propera.