dilluns, 24 de novembre de 2008

Arcalís 23N

Arcalís 23/11…..La cosa es podria resumir ràpid, mal temps, cotxes girant cua, només dos arrastres oberts cap a l’hortell i poc domini esquiable, en Dani, un servidor i un parell de col•legues més arribem a Arcalís, i quina és la nostra decisió, molt fàcil, els remuntadors oberts no compensen.....doncs pells de foca i amunt!!

EL cel semblava que volia obrir de bon matí, però al final encara es tapa més i comença a nevar de forma continuada tot i que poqueta cosa:



Primera pujada per la pista-carretera de la Coma fins l’entrada de La Portella, i cap avall!!


Segona pujada fins a Feixans, i aquest cop fins avall de tot a 1950m, que com que els companys ja estan rebentats ens recullen amb el cotxe i ens tornen a remuntar fins on s’acaba la carretera per a una tercera pujada. Aquest cop només remuntem fins l’anella. Tot i que hagués valgut la pena tornar a pujar a Feixans (per cert, espessor mesurat amb sonda a la traça de l’arrastre, mínim 80cm, màxim 150cm....quasi res!!!). I de cop, com si d’un petit premi es tractés per tal d’haver aguantat les inclemències, el cel sobre uns segons per escometre l’última baixadeta fins avall de tot.

Contemplant itineraris futurs: !!




El premi!!! (Mireu els arbres colgats....us asseguro que era neu bona bona.....una delícia vamos!!!) !!




Dani, àlies baranetes, In action: !!




Resultat del día, doncs millor de l'esperar, un mica més de 1000m de D+, i sobre els 1200 de D-; i a sobre trobant powder amagat...

****Nota: Sento la merdosa qualitat de les fotos, estan fetes amb telf.mòbil, que tinc la digital espatllada.

dijous, 13 de novembre de 2008

YES WE CAN !!!!!!!!!

Doncs si estimats companys, després de dues temporades per oblidar, a excepció de finals, molt finals, de l’any passat, on ja molta gent assumia que als Pirineus això de la neu pols i forapista no era possible, per fi tornen a ser allò que han sigut sempre, un paradís per l’esquí, ben comunicats, amb bones baixades, però sobretot amb MOLTA afició i malaltia.

Com ja s’havia comentat en entrades anteriors ens podia tocar la grossa abans de Nadal, i així va ser, va caure un paquet històric, i per si no n’hi ha prou després d’aquest cada setmana va caient alguna cosa i es va mantenint el fred. Dies perfectes per treure els “fats” a passejar i demostrar a tots els incrèduls que SI, que als Pirineus també se’ls pot treure suc (mira que he hagut de sentit cops que uns esquís d’aquesta dimensió als Pirineus és tirar els diners.....l’enveja que tenia la gent l’altre dia, fins hi tot algú m’ho va dir a cau d’orella).

El lloc escollit, com no podia ser un altre, Arcalís. Realment estic enamorat d’aquesta zona: innivació boníssima, terreny de joc perfecte i amb moltes possibilitats, molt bon “ambientillu” de muntanyeros i freeriders, i “a prop” de caseta.

A més tenia el compte pendent de la lesió de l’any passat..... i ferida tancada i ben tancada. Com ja deia en l’anterior entrada aquest any ens convertirem en autèntics mastins pirinencs, i de moment anem pel camí, 2 dies d’esquí a les cames. El primer dia acumulant uns 1100-1200m de desnivell i el segon (en solitari, com un mastí autèntic) uns 700-750m.

Els itineraris sense dificultats molt remarcables, però si d’aquelles baixades que donen moltes possibilitats. Des del bony entre el Pic d’Arcalís i el Cataperdís per la pala NE cap a on arriben els remuntadors, i d’allà ficar-se a la zona de les canals de la Portella (si hi ha una zona al Pirineu, dins de dominis esquiables, divertida, sens dubte és aquesta, si a sobre té el paquet de neu que es veu a les fotos, és un escàndol).

I ara les fotos que esteu tots esperant (tot i que em sembla que ja han corregut per forums de tot el món, fins hi tot el meu germà les ha penjat als fòrums del Teton Gravity Research.....Mantinguem-ho en secret companys...)sssshhhhhh... En penjo un munt perquè crec que valen la pena guardar-les, un 8-9 de NOVEMBRE.........

La Portella:


Zoom


Des de la base de la Coma



A mitja Coma


Una mica més amunt


Un cop arribats al "coll":
Cap als llacs de l'angonella (és la olla just darrere la Coma, però cal pujar a dalt per veure-la)





Mirant cap al Sud, els cims nevats andorrans:


Cap al NE, la bonica imatge dels llacs de tristaina (avui si hagués portat companyia, una bona idea hagués estat remuntar Creussans per la pista, carenejar cap al NE i d'allà baixar alguna de les canals directes al llac....per l'orientació i alçada segur que estaven també d'escàndol; que maco que és el Pirineu quan té tanta neu):



Carenejant cap al cim:



Cataperdís (quina pinta la canal, hi havia 2 tios a dalt mirant-la però jo he tingut temps a baixar, caminar de retorn a on et deixa la cadira, esperar uns minuts i encara s'ho seguien mirant....):


Les traces de les dues baixades d'ahir (les dues de més a l'esquerra):


La d'avui (la de més a la dreta, just sota la canal que baixa del Cataperdís, no entenc com és que amb la d'espai que hi havia tots els travesseros baixaven en pilot pel centre...:hein?::hein?::hein?: Per cert, quins apuros passaven amb tant paquet i l'equipet que porten, jeje quina enveja que em tenien llavors...):


I aquí un altre cop es veu la traça mentre esperava a veure si baixaven la canal desde el Cataperdís:


Una foto que he fet llavors de La Coma, realment el circ tenia aspecte de paquet, semblava una glacera i tot, rodonet sense ensenyar ni una roca...


Pic de l'Hortell molt petat de neu:


Una altra de l'Hortell (no és Alaska això?? :oh!: :oh!: )


I finalment una seqüència que m’ha fet molta gràcia, perquè hi surto jo, i la veritat que quasi mai surto en fotos o vídeos, ja que sempre em toca fer de fotògraf, tot i la baixa qualitat de la foto (i també de l’esquiador...joder, és que a principi de temporada, i amb el cap pensant amb el genoll, encara et sents encartronat, serà qüestió de mica en mica anar agafant sensacions, jeje, i començant al novembre les agafarem ràpid!!!




dijous, 6 de novembre de 2008

C'est GAVÉ

C'est Gave és una expressió francesa per dir "paquetón" que m'encanta, en tres síl·labes ho resumeix TOT. Doncs sí companys, la previsió es va complir, lo que ningú es volia creure per lo inesperat i després de tants fraus als models s'ha complert. I podem qualificar sense por a esquivocar-nos a una nevada històrica en quantitats que ha deixat els Pirineus blancs de punta a punta, de nord a sud, com feia molts anys que no recordàvem.

Aquest serà l'any dels "mastíns" pirinencs, que tindrem mesos i mesos de neu per poder pul·lular per tot arreu, buscar les canals que teniem en ment, etc. És que ara mateix ja hi ha neu a tot arreu, i a poc que la temporada es comporti normalment ens permetran gaudir d'una temporada excèlsia. Podrem atacar la gran d'Eina; l'ordiguer i cristall al cadí; cataperdís, mediacorba i tot el paradís al voltant d'arcalís; Tavascan, les canals de la cresta de mascarida i sobre l'estany del diable, així com alguna bogeria a la serra de les canals just davant (us imagineu d'on ve el nom oi.....); les canals quasi extremes de la SO de la Pica; totes les cares del Bassibé a Beret; les mil i una alternatives a Aneto-Maladetes; visitar els veins per petar l'envers du piau unes quantes vegades, una mica més al nord descobrir le Pic du Midi, així com la resta de domini de la Mongie (Fôret de l'Ayre inclòs), en resum molts mesos per endavant per convertir-se en uns veritables "mastins" i descrobrir l'escència del freeride pirinenc.

ALGÚ S'APUNTA ???????

I per començar res millor que tancar el cercle, i anar a visitar 7 mesos després, el fatídic punt on em vaig lesionar el 7 d'abril passat, per recuperar sensacions i tancar ferides. Això serà aquest dissabte 8 en bona companyia d'uns "malalts", prometo fotos....

Després de tantes i tantes fotos de la nevada que corren per la xarxa em quedo amb aquesta de la Y de Tavascan, pels records, pel què significa aquest indret per gent com nosaltres i sobretot per la de vegades que la petarem aquest any: