YES WE CAN !!!!!!!!!

Doncs si estimats companys, després de dues temporades per oblidar, a excepció de finals, molt finals, de l’any passat, on ja molta gent assumia que als Pirineus això de la neu pols i forapista no era possible, per fi tornen a ser allò que han sigut sempre, un paradís per l’esquí, ben comunicats, amb bones baixades, però sobretot amb MOLTA afició i malaltia.

Com ja s’havia comentat en entrades anteriors ens podia tocar la grossa abans de Nadal, i així va ser, va caure un paquet històric, i per si no n’hi ha prou després d’aquest cada setmana va caient alguna cosa i es va mantenint el fred. Dies perfectes per treure els “fats” a passejar i demostrar a tots els incrèduls que SI, que als Pirineus també se’ls pot treure suc (mira que he hagut de sentit cops que uns esquís d’aquesta dimensió als Pirineus és tirar els diners.....l’enveja que tenia la gent l’altre dia, fins hi tot algú m’ho va dir a cau d’orella).

El lloc escollit, com no podia ser un altre, Arcalís. Realment estic enamorat d’aquesta zona: innivació boníssima, terreny de joc perfecte i amb moltes possibilitats, molt bon “ambientillu” de muntanyeros i freeriders, i “a prop” de caseta.

A més tenia el compte pendent de la lesió de l’any passat..... i ferida tancada i ben tancada. Com ja deia en l’anterior entrada aquest any ens convertirem en autèntics mastins pirinencs, i de moment anem pel camí, 2 dies d’esquí a les cames. El primer dia acumulant uns 1100-1200m de desnivell i el segon (en solitari, com un mastí autèntic) uns 700-750m.

Els itineraris sense dificultats molt remarcables, però si d’aquelles baixades que donen moltes possibilitats. Des del bony entre el Pic d’Arcalís i el Cataperdís per la pala NE cap a on arriben els remuntadors, i d’allà ficar-se a la zona de les canals de la Portella (si hi ha una zona al Pirineu, dins de dominis esquiables, divertida, sens dubte és aquesta, si a sobre té el paquet de neu que es veu a les fotos, és un escàndol).

I ara les fotos que esteu tots esperant (tot i que em sembla que ja han corregut per forums de tot el món, fins hi tot el meu germà les ha penjat als fòrums del Teton Gravity Research.....Mantinguem-ho en secret companys...)sssshhhhhh... En penjo un munt perquè crec que valen la pena guardar-les, un 8-9 de NOVEMBRE.........

La Portella:

Zoom

Des de la base de la Coma

A mitja Coma

Una mica més amunt

Un cop arribats al "coll":
Cap als llacs de l'angonella (és la olla just darrere la Coma, però cal pujar a dalt per veure-la)

Mirant cap al Sud, els cims nevats andorrans:

Cap al NE, la bonica imatge dels llacs de tristaina (avui si hagués portat companyia, una bona idea hagués estat remuntar Creussans per la pista, carenejar cap al NE i d'allà baixar alguna de les canals directes al llac....per l'orientació i alçada segur que estaven també d'escàndol; que maco que és el Pirineu quan té tanta neu):

Carenejant cap al cim:

Cataperdís (quina pinta la canal, hi havia 2 tios a dalt mirant-la però jo he tingut temps a baixar, caminar de retorn a on et deixa la cadira, esperar uns minuts i encara s'ho seguien mirant....):

Les traces de les dues baixades d'ahir (les dues de més a l'esquerra):

La d'avui (la de més a la dreta, just sota la canal que baixa del Cataperdís, no entenc com és que amb la d'espai que hi havia tots els travesseros baixaven en pilot pel centre...:hein?::hein?::hein?: Per cert, quins apuros passaven amb tant paquet i l'equipet que porten, jeje quina enveja que em tenien llavors...):

I aquí un altre cop es veu la traça mentre esperava a veure si baixaven la canal desde el Cataperdís:

Una foto que he fet llavors de La Coma, realment el circ tenia aspecte de paquet, semblava una glacera i tot, rodonet sense ensenyar ni una roca...

Pic de l'Hortell molt petat de neu:

Una altra de l'Hortell (no és Alaska això?? :oh!: :oh!: )

I finalment una seqüència que m’ha fet molta gràcia, perquè hi surto jo, i la veritat que quasi mai surto en fotos o vídeos, ja que sempre em toca fer de fotògraf, tot i la baixa qualitat de la foto (i també de l’esquiador...joder, és que a principi de temporada, i amb el cap pensant amb el genoll, encara et sents encartronat, serà qüestió de mica en mica anar agafant sensacions, jeje, i començant al novembre les agafarem ràpid!!!