Piau-Engaly....i un munt de possibilitats (6 i 9/12)

Primer matí als Hautées Pyrenées, al bell mig de la serralada i amb unes valls profundes i fredes com si fossim als Alps. La neu a la Vallée d’Aure començava als 1000m i al voltant dels 1200m la neu era constant. Ens vam allotjar en una acollidora gite de Fabian

Tan bon punt entrar al cotxe i pam....imatge enlluernadora del Pic du Piau a 2694m, foto que servirà en el futur per intentar fer la cara E tant blanca que es veu a la foto.

L’innivació a l’estació espectacular, comme d’habitude, la olla petada de neu i esquiable per tots cantons. La qualitat de la neu, doncs això era otro cantar, el vent havia posat les condicions variables, tot i que buscant bé sempre es trobaven raconets de polseta per traçar.

A Piau hi ha poquíssims arbres, però els que hi ha.....pobrets, quina vida més dura;

El dimarts vam retornar a Piau, a “estirar les cames” tant com el temps permetia, una finestreta de bon temps i encara va quedar un moment per immortalitzar l’inici de la cara E abans comentada. mmmmmmmmmm................ només imaginar-me en aquelles pendents ja era feliç. Ara caldrà investigar les parts baixes que aquí no es veien si són franquejables o no....i de quina manera, o com s’ha de retornar al remuntador de 1400m.
.

Marxem de Piau amb el convenciment de que tot i ser una estació petita guarda raconets dins del domini i accés a baixades d’alta muntanya i també d’”alta volada”.... Hi tornarem, bien sur.....