Després de dos mesos de baixa degut a la lesió, demà ja torno a la feina amb l'alta sota el braç. Dos mesos per reflexionar i adonar-me que estem fatal, que tot i aquesta aturada obligada segueixo assedegat de neu.
Quin és aquest virus de la muntanya i l'esquí que crea aquesta addicció??? Només ens entenem entre "iguals", i demà quan torni a la feina m'hauré de contenir de dir que la lesió m'ha canviat poc la visió, i preferiré dir que si, que a partir d'ara aniré menys a esquiar, que aniré amb molt de compte (cosa que ja fem ara) i que només esquiaré per pista i per zones acondicionades, per no haver de donar explicacions a algú que no podria entendre-ho.
I mentre reflexionava sobre això, sobre el dia de demà, truco al Dani, company de fatigues, que avui mateix tornava per enèsima vegada de l'Aneto, aquest cop ha conegut la pujada per Corones des de pescadors per intentar fer l'Estasen. Intent fallit per la boira i nul·la visibilitat en alçada. Això a 15 de juny, primavera rècord de rècords, que la lesió no m'ha deixat gaudir i el Dani s'ha haugt de buscar la vida en solitari per les Maladetes, la Grave, Mulleres, més Maladetes, Cataperdís, i unes quantes més.....i si tot va bé la DufourSpitze (Monte Rosa) per Sant Joan, i qui sap, si l'estiu comença "bé", potser una mica de Ski d'eté al Vignemale, 8 mesos després de començar la temporada en muntanyes de powder a Les Deux Alpes.
I després de sentir això, certament el què més desitjo en el meu interior, no és ni tenir tants diners com en Bill Gates, ni tant de poder com en Bush, ni tantes dones com en Briatore, l'únic que desitjo, i amb el què seria feliç és poder tenir una temporada sencera igual a aquests dos últims mesos dels quals no he pogut gaudir, passar-me de desembre a juny explorant els Pirineus.
Doctor, té solució aquesta malaltia???
Quin és aquest virus de la muntanya i l'esquí que crea aquesta addicció??? Només ens entenem entre "iguals", i demà quan torni a la feina m'hauré de contenir de dir que la lesió m'ha canviat poc la visió, i preferiré dir que si, que a partir d'ara aniré menys a esquiar, que aniré amb molt de compte (cosa que ja fem ara) i que només esquiaré per pista i per zones acondicionades, per no haver de donar explicacions a algú que no podria entendre-ho.
I mentre reflexionava sobre això, sobre el dia de demà, truco al Dani, company de fatigues, que avui mateix tornava per enèsima vegada de l'Aneto, aquest cop ha conegut la pujada per Corones des de pescadors per intentar fer l'Estasen. Intent fallit per la boira i nul·la visibilitat en alçada. Això a 15 de juny, primavera rècord de rècords, que la lesió no m'ha deixat gaudir i el Dani s'ha haugt de buscar la vida en solitari per les Maladetes, la Grave, Mulleres, més Maladetes, Cataperdís, i unes quantes més.....i si tot va bé la DufourSpitze (Monte Rosa) per Sant Joan, i qui sap, si l'estiu comença "bé", potser una mica de Ski d'eté al Vignemale, 8 mesos després de començar la temporada en muntanyes de powder a Les Deux Alpes.
I després de sentir això, certament el què més desitjo en el meu interior, no és ni tenir tants diners com en Bill Gates, ni tant de poder com en Bush, ni tantes dones com en Briatore, l'únic que desitjo, i amb el què seria feliç és poder tenir una temporada sencera igual a aquests dos últims mesos dels quals no he pogut gaudir, passar-me de desembre a juny explorant els Pirineus.
Doctor, té solució aquesta malaltia???
1 comentari:
No en té Bernat, no en té.
ànim, i l'any que bé, de mica en mica, anirem tots legats descobint aqust pirineu que se'ns ha oberta gràcies a l'esquí i les estacions d'esquí, però que ara, una mica més grandets, etem edescobrint d'una altra manera.
I el millor de tot saps què és? que no veus el final de la carretera, per tant, quedam molts kilòmetres per fer, reals i figurats (amb permís de la crisi).
Ves preguntant al teu company, en Dani, que queda molt per fer en anys succesius.
Publica un comentari a l'entrada