Diumenge, dia quatre, es lleva de nou nevant, per variar. Durant la nit s’han acumulat uns 20cm més de neu nova. Porta més de dos dies nevant....increïble. Si em demanessin que definís les condicions perfectes per esquiar no s'allunyarien molt de les que hem trobat!! Entre 50-80cm de neu nova, temperatures al voltant dels -10ºC, zero vent, i que un cop acabat de nevar aclarís ràpid per asserenar el cel i fer baixar la humitat. És a dir, les condicions que es donarien al llarg de la setmana, de moment ja havíem tingut el paquet, ara faltava que el mercuri es mantingués baix i no aparegués ni vent ni núvols.
Segons les previsions ha d’anar aclarint a mig matí, i dit i fet, al cap d’un parell d’hores para de nevar i comença a lluir un sol que ja no recordàvem. Directes muntanya amunt!! A petar els bowls superiors. Serre Chevalier està format a les cotes altes per multitud de bowls, pales i canals. Dediquem bona part del dia a la “Crète de la Balme”. Amb una sola cadira dóna accés a dalt de la cresta, uns 2600m i a partir d’aquesta resseguint la mateixa cresta (és tota descendent, amb lo qual simplement és fer diagonal) decantant-se cap a un costat (SO) o l’altre (NE) hi ha infinitat de possibilitats, fins a espetegar a un remuntador 600m o 900m (en funció de la banda) més avall. La cara SO és més solana i de baixades evidents, amb bon pendent per gaudir de valent. L’altra cara, la que va a donar als Vallons de la Cucumelle, és més abrupta, amb nombroses canaletes i un bosc a la part més baixa guapíssims, a més guarda molt bé la neu, de fet, en aquesta època no hi dóna el sol en tot el día.
Des de dalt la cadira es divisa tot el Vallon de la Cucumelle, així com darrere la muntanya de l’Yret i l’enllaç amb Monetier.
Després de dies de “mal” temps, s’agraeix el solet que fa, s’agraeix el fred a la cara, s’agraeix tornar a esquiar pales i canals deixant els boscos una mica de banda. La neu és lleugera i profunda, no tenim white room però en alguna recepció de salts, o algun gir més ajupit encara tenim algun faceshot. És un escàndol......Al final del dia, la baixada “principal” més senzilla està petada, però encara queden moltes zones sense traçar. De totes maneres, després de 8 o 9 baixades ho donem per bo i anem a voltar la zona de Briançon.
Aprofitant que el cel s’ha encapotat disminuint així la visibilitat a les parts altes, descobrim Briançon, és una zona poc concorreguda, i amb moltes possibilitats. Des del Prorel fins al poble són més de 1200m de desnivell. Vistes magnífiques de la vall que s’obre cap al Sud.
Realment en tota la setmana no varem poder esprémer el domini al màxim, i aquesta zona no la tornarem a visitar en el què queda de setmana. A l’estar a l’extrem oposat de L’Yret i la Cucumelle (zones més freeride) fa que la deixem de banda, tot i que segur que en temporada alta, quan la muntanya s’omple de gom a gom, aquesta sens dubte deu ser un dels pocs racons tranquils que queden. La muntanya de Prorel també guarda algunes canals en alçada d’alt nivell, això si, s’ha de suar, de fet l’últim dia ja es veia alguna línia a les canals, bona feina:
De nou, de tornada a l’apartament acabem amb una baixada pel bosc des de dalt a Prorel fins a baix, per si no estiguéssim prou cansats, doncs 1100m de desnivell de bosc de fades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada