El títol d’aquesta pel·lícula s’ajusta a la perfecció a la setmana viscuda a Serre Chevalier. Recapitulem: Primer dia dijous, de reconeixement, a la tarda, just plegar es posa a nevar i no pararà fins al cap de dos dies i mig.....si tal com ho llegiu, tot divendres nevant, tot dissabte nevant i diumenge es desperta també nevant!!! Llavors diumenge de cop asserena i es mantindrà assolellat la resta de dies. Les temperatures rondaran tots els dies els -8º / -12º. I tot això sense ni una gota de vent. La nevada perfecta. Això se’n diu estar en el lloc adequat en el moment adequat, ja que degut a la gran extensió de bosc de Serre Chevalier i al tipus (Làrix, com explicava en una altra entrada) permet perfectament l’esquí entre arbres els dies de nevada i un cop surt el sol pujar amunt i dedicar-se a petar tots els bowls que hi ha per sobre la línia d’arbres.
Però anem a pams....que val la pena.....Us havia deixat al segon dia. Tal i com he dit el tercer dia altre cop segueix nevant, durant el dia ho fa més lleugerament. Obren els telecadires de Prorel i l’Aiguillette, és a dir accés al “Forêt des Eduits”. La cadira de l’Aguillette són 500m de desnivell (aprox. de 1750 a 2250m) tot dins de bosc. Això significa que tot aquest bosc encara estava intacte de la gran nevada....no hi temps a perdre, comencem a coincidir amb els mateixos malalts del dia anterior. Fins hi tot un em saluda amb una rialla còmplice. Tots bojos per submergir-nos de nou en neu sense fons dins de boscos que semblen encantats. Amb tanta neu i tant bona sembla fàcil fer qualsevol cosa, saltar sobre de pillows de 1m de gruix, saltar roquetes, etc....Tot és més fàcil, surt de forma natural, sense forçar moviments
Acabem el dia amb una baixada fins a baix a Chantemerle (1350m) per dins els bosc. De nou espectacular, molt poc traçat, de fet, molt menys traçat que l'altre, ja que aquestes baixades ja acaben a peu de pistes....amb alguna zona oberta, alguna caseta.....per recordar, més de 1000m de desnivell en bosc:
Acabem el dia com es mereixen els grans dies.....arribem a baix quan ja estan els remuntadors tancats i menjant-nos una crêpe a la terrasseta just quan la nevada es torna a intensificar i a moments cauen cebes del cel. És un moment màgic, de pau pel gran dia viscut i a la vegada alegría per la nevada que torna a caure. Un moment de FELICITAT
4 comentaris:
Altom! Una pregunta, les fotos amb quina camera les feu. Us queden impressionants, ja sé que la càmera no fa el fotograf... però jo estic sense i busco algu que em permeti fer bones fotos a la neu. Que l'excés de blanc i llum no sigui un problema... Que aguanti el fred... Que no surti soroll quan hi ha boira... i que reaccioni ràpid. (no demano ni res :P)
Com m'agrada la foto on vas "brut" de neu fins al casc.Bon senyal!! Encara recordo el meu nas amb aquella funda de gel a sobre.No me'l sentia,jeje però no hi havia temps ni per escalfar-se'l.
GRANDEEEE
El del missatge anterior sóc jo en David.No sé perquè em surt guifre?
Albert, la càmara és una compacta ....Ni reflex ni res de res, més aviat petita per portar-la fàcilment. Quan el dia és bo, les fotos surten bé...quan no doncs mala sort.
Cal "tocar" una mica les fotos i ja està. Amb una reflex encara quedarien molt millor. I per pillar imatges en moviment, de gent esquiant, seria bo que tingués reacció ràpida. En el meu cas no és així, i alguna surt bé, però moltes no.....C'est la vie.
Amb el fred, si porta bateria de Liti poc es pot fer, com a molt posar-te-la prop del cos.
Publica un comentari a l'entrada