dissabte, 9 de gener del 2010

THE WHITE ROOM

A la nostra estimada Catalunya tots coneixem els efectes d’una llevantada amb tota regla, doncs bé als Alps també tenen algo similar, l’anomenen “retour d’est” i és un fenomen que es produeix quan una baixa travessa França d’oest a est i s’acaba posicionant al golf de Gènova. En general al arribar al Mediterrani es reactiva, i el moviment (antihorari) dels vents tot i la baixa està al mediterrani fa que la humitat i nubolositat arribi als Alps per l’est i sud. Això és el què anomenen Retour d’est i en zones com Serre Chevalier entra perfectament i al xocar amb els Ecrins descarrega amb intensitat.

El matí es lleva tapat, tal i com indica la previsió, però de cop sorprenentment s’obre lleugerament, agafem el primer remuntador i ja veiem que serà brutal, hi ha uns 40cm de neu nova a 1350m, a sobre de totes les pistes, en zones més arrecerades i dins el bosc la nevada és escandalosa, 50-60cm no sé, se m’enfonsa completament el pal sense poder diferenciar quina neu és la nova i quina la base.
Mireu quin barret tenia la politja de la cadira de la nevada nocturna, nevada a plom:




I alguna zona qualsevol d’un racó qualsevol a Serre Che:


I a la segona baixada descobrim una sensació nova, i és la d’ofegar-se per la neu que t’entra a la boca. Tal i com ho sentiu, amb uns esquis totxos i amb la neu rebotant per tot arreu. Recordo l’expressió que fan servir els americans per això que és THE WHITE ROOM. La sensació és única, vas baixant i t’envolta un núvol de pols, per davant i per darrere, estàs tu sol flotant i aïllat del món exterior, s’ha de viure. És senzill, més del què sembla, fora l’ansietat general de perdre de tant en tant la baixada de vista, acostumar-se a tancar la boca en el moment que la neu et pica i respirar just abans d’encarar el següent gir. I sobretot buscar graus, avui tot allò menor a un pendent de blava totalment inesquiable, et quedaves frenat i amb feina per sortir-ne. Llavors et converteixes, com ens ha passat a nosaltres, en fantasmes deambulants, amb una capa en forma d’estela de neu pols, d’udols malaltissos, i recerca de racons amagats intentant que ningú et vegi com arribar-hi...

Ho sento, però com bé sabeu, aquests dies no són dies de masses fotos. De totes maneres aquí va una captura d’un vídeo.....On està Wally??? Memorable.




I aquí el vídeo, prova del delicte....en David gaudint com un animal!!!




MEMORABLE, cap més adjectiu. A les 12h ha començat a nevar amb força de nou, com no recordava des de l’Arlberg. Vora les 17h ha parat de nevar, veurem que diuen les previsions, però tampoc és imprescindible, com que bona part del domini ha estat tot el dia tancada i els artificiers fotent petardos, només que demà obrin més zones seguirem experimentant la sensació a la que ha d’aspirar gaudir tot esquiador: THE WHITE ROOM

1 comentari:

Planinsky ha dit...

La veritat és que tens un blog cullunut. :)

Tot un referent i cada cop que el llegeixo m'agafa una esgarrifança i un mono bestial...