THE PERFECT STORM (4/4)

Es lleva dimarts, sisè dia, altre cop radiant però congelat. Serà el desenllaç final de la setmana, els postres, tot i els espectaculars dies anteriors encara que no ho sembli és un dia important ja que en deixarà un regust o un altre. És com després d’un magnífic jalancio et porten un cafè nefast o un cafè deliciós. La pregunta del dia és, seguirem esquiant neu fonda??? 5 dies seguits???? La resposta està clara. SI. Això si, ara ja no és tant fàcil, caldran petites caminades, entre 5 i 30 minuts, per trobar-la, però la trobarem.....i a més a més de la bona.... Són d’aquells dies on preval la qualitat per sobre de la quantitat (com el cafè), i si al final s’ha de dedicar 1hora i mitja, o 2h en total a caminar i trobar, val la pena. Les baixades s’assaboreixen millor.

Comencem per la pala darrere del pic de Serre Chevalier, zona que ja tenim prou apamada, ens decantem a mà esquerra fins un camí que ha trepitjat una ratrac, millor, més fàcil, caminem fins a encarar una vaguada amb abrets sense ni una traça!!! Perfecte....obrim la pala cadascú per la seva línia. GLORIA PROFUNDA. Sabem que un cop la gent vegi que s’ha obert la veda ens seguiran, però no ens importa, nosaltres ja l’hem petat...Primera baixada i el cafè comença a tenir bon gust.

Agafem l’arrastre de l’Eychauda que et deixa per sobre de 2600 i tens un munt de possibilitats, de fet, tant sols una pista trepitjada recorre una part facilota. Fem un parell de línies que encara no tenen traces, i a la tercera, schuss per la pista que careneja, enllacem amb un caminet i arribem a un replà. Fora esquis, 5 minuts amunt, i un turonet sense traçar...Repetim un parell de cops.

Després en el camí a Monetier toca la Balme. S’arriba a la cadira i es camina just per davant l’arribada, un cop a dalt, es pot resseguir la cresta buscant la línia escollida. Ja està la diagonal i la traça trepitjada, millor (si es fa obrint traça amb neu per sobre dels genolls, doncs 20minuts es poden convertir en 1hora a part d’una pallissa considerable). Per la llum, el lloc, els colors, les formes...m’encanten aquestes fotos

Espectacular el “backside” d’aquesta zona, amb el Dome de Monetier (3404) just darrere, amb un baixada brutal de més de 1500m, que si es segueix pel Vallon de Chambran s’arriba a la Vallouise a uns 1200m. Aquest cop no ens hem aventurat, però venien ganes de carregar les pells, tirar avall i després pujar per on es pugui. De fet, mirant topos, tant, per darrere l’Eychauda fent el bowl, es pot arribar a una pista on amb 30-40 minuts de pells has de poder enllaçar amb els remuntadors de la zona de Briançon. Com veieu moltes possibilitats s’obren aquí, i aquestes possibilitats m’agraden, “dominis oberts” els hi dic jo...

Al fons del Vallon de Chambran es veu l’estació d’esquí de Pelvoux

Acabem el dia amb una pujada a la Cucumelle i un descens pels suaus vallons. Ja no queda cafè a la tassa, coincidim amb que ha estat un bon cafè, amb cos, assaborint-lo lentament, si senyor.

. Pleguem altre cop quan ens fan fora, i marxem amb més deures que no pas coses hem pogut fer....Sorpresos per la immensitat d’un domini amb moltes possibilitats, afortunats per unes condicions nivoses excepcionals i espantats perquè el llistó que ha deixat és tant alt que serà difícil de superar, i com tots sabem quan un ha viscut l’excel•lència no es conforma amb un terme mitjà.

Així, supero ja la desena de dies d’esquí aquesta temporada, i de moment cap ni un als estimats Pirineus, en canvi amb la coincidència d’haver pogut esquiar les dues grans nevades alpines. 10 dies, tots ells amb condiciones “poudreuses”. Per sort els Piris també han estat agraciats amb nevades, espero començar de nou a fer feina a casa nostra.....

Ale...AU REVOIR.......

PD. Ja estic enamorat de les Dynafit TITAN.....m’agafen millor que les meves Tecnica velles, són igual de dures i caminen com qualsevol de muntanya. S’han convertit en les botes del dia a dia.