Comapedrosa (2943m) per la Canal de l’Alt

De nou, avui ha estat un gran dia, gran de veritat, la felicitat per l’objectiu complert ens omple i es fa difícil explicar la complicitat que es genera entre companys en moments així. Aquesta temporada les condicions d’innivació han fet que Andorra esdevingués gran part del nostre terreny de joc fins al moment. Segurament és poc coneguda per aquest aspecte, però ni de bon tros les estacions d’esquí omplen tot el principat i queden moltes valls per recórrer i pics per esquiar.

El punt somital d’Andorra és el Comapedrosa, amb 2943m, a l’extrem nord-oest, i a més a més, es suma a aquest fet que segurament es troba a la vall amb l’accés més “complicat”, i dic complicat perquè el punt de partida es troba ni més ni menys que a Arinsal, a tant sols 1550m, amb lo què es converteix amb una sortida d’uns 1400m de desnivell. Però no només això, sinó que a més, compta amb una de les canals més llargues, estètiques i divertides que podem trobar, ja no només a Andorra, sinó arreu dels Pirineus. Es tracta de la Canal de l’Alt, una canal amb orientació SE amb ni més ni menys que 900m de desnivell!!!! I a sobre molt constant. Una canal de categoria alpina!!

El nostre peregrinatge per valls andorranes ens havia fet observar-la en vàries ocasions. Des del Pic de Pedrons ara fa un mes:

I des de l’Estanyó ara fa tot just 4 dies

Sempre ens la miràvem amb deler, pensant quan seria el moment, ho vam probar fa un parell de setmanes (veure linkconeixent el Comapedrosa, però les pèssimes condicions ens van fer renúnciar, tot i que ens va servir per conèixer la zona

L’evolució de les nevades i el mantell al llarg d’aquesta temporada ha fet que les orientacions SE fossin temibles, molts accidents, masses, en aquestes vessants. Així que finalment, ahir, preveient la mala meteo del finde, i les magnífiques condicions de primavera que ens ha regalat aquesta setmana, teníem clar que avui era el dia, així que ràpid creuament de missatges, veure el partidàs del Barça, i marxem ràpid camí a Andorra per dormir allà i matinar com cal per anar amb el timing correcte.

Ens llevem d’hora i a les 7.00 estem a punt per començar, just quan Andorra comença a despertar

Esquís a l’esquena fins a uns 1700m per la pista orientada a sud i anar fent tranquil•lament fins al replà del Pla de l’Estany. Amb el Pic i refugi del mateix nom tot mig colgat per la neu. La pèrtiga que hi ha al pla indicava 125 cm de gruix.

I aquí comença la pallissa seria; en principi anàvem a fer el mateix camí que l’altra vegada de pujada, per enllaçar la baixada per la canal, però mira cada cop ens agrada més això de pujar per on baixarem, així que al veure la canal allà mateix i amb bona pinta, decidim tirar pel dret i amunt!

Com sempre, les perspectives i el nostre ull ens enganya, el cim es veu allà mateix, i tampoc sembla tant gran com la veiem des dels altres pics. Però només cal apreciar en aquest parell de fotos la magnitud de la mateixa en relació a nosaltres per adonar-nos que és un canaló amb bechamel dels bons

Tal i com s’anunciava de tant en tant entren núvols alts que enteranyinen el cel, quasi millor, perquè el Llorenç és considerable, la neu està dura (no gelada) i els crampons agafen perfectament sense enfonsar-se massa.

A mitja pujada la pendent fa un canvi i es posa la cosa més dreta, de fet, força dreta, sumat a lo què ja portem fa que sigui una pujada exigent físicament. En ascensions d’aquest tipus t’adones del plus de diferència amb altres de menys desnivell, el coco hi pren part i s’ha d’intentar no mirar massa ni amunt ni avall, per no desmoralitzar-te. Agafar un ritme i anar fent, regulant-se i hidratant-se com cal ja que estarem més de dues hores dins de la canal.

Finalment, 4 hores després d’haver sortit del cotxe arribem a dalt!! Ja tenim mitja feina feta, aprofitem per menjar amb calma i tranquil•litat, necessitem recuperar forces, a part, que la baixada creiem que encara pot tenir un punt més bo si esperem

Des del cim el panorama és espectacular. Començant pel sud i girant en el sentit contrari a les agulles del rellotge veiem, el Port del Comte, el Cadí, la frontera amb Catalunya per la zona del Tossal del Bovinar i la Tossa Plana; el Pas de la Casa amb el Pic de Pedrons, Pic Negre, etc. etc. Estanyó i Serrera; FontBlanca, Fangasses i Tristaina amb la divisòria del Port d’Arinsal i pic del pla de l’estany; Montcalm, Pica d’Estats i Sotllo, tota la zona de Certascan i l’alt Pallars amb la Vall d’Aran darrere; un zoom a la vall ferrera; Aigüestortes amb l’Aneto vigilant darrere, Com he dit és un mirador excel•lent.

I com és d’esperar, Andorra als nostres peus!!

I ara bé lo bo!! L’esforç tindrà la seva recompensa, i ara mateix ens espera el millor descens d’Andorra! Ens calcem els esquís just al costat de la creu del cim, per no perdre ni un metre, i avall. El patí és considerable, ja he dit que no és un descens excessivament difícil ni exposat, però hi ha tant de desnivell que els fons de la canal es veu molt petit. I aquest cop, perquè ningú es queixi si que hi ha fotos d’acció!!

Hem enganxat la baixada al seu punt, tant pel dia, com per l’hora. Arribem al cotxe satisfets i contents, però ja surten altres nomes, altres pics, altres racons, nous projectes i vells que tornen a prendre força.

Perdoneu pel rotllo i quantitat de fotos d’aquesta entrada, però és que si no ho feia així no faria honor a la magnitud de la mateixa.