Font Blanca ou Pic du Port (2903m)

Setmana anticiclònica, i per A o per B amb no excessiva motivació..Total que tenia quasi decidit dedicar-me els dos dies a pescar amb la colla aprofitant el bon temps, fins que dissabte a les 19h em truca l’energúmen del Dani i simplement em diu que en 40minuts em passa a buscar, que espavili a preparar-me.....I ja veieu que sóc un tio fàcil....apa truca a tothom, que no vinc a sopar, que no vinc a pescar, que arribaré tard a dinar, que no puc venir al cine..... Ja ni em demanen quin és el motiu de deixar-los altra vegada plantats, ells/elles mateixos m’ho diuen resignats: Al final puges a esquiar oi??? Sobra la resposta.... Fins hi tot una trucada compromesa just al marxar em fa trontollar els esquemes, eh Dani???, finalment la cabra tira al monte i en aquest cas era el Font Blanca que ens cridava.

Arribem allà a les 23h al punt de sortida, preparatius i sobar profundament. A les 6 i algo toca diana, preparatius amb calma i una mica més tard de les 7 ja estem amb els esquís als peus... Bona sensació, la neu ha endurit, així pujarem més còmodes i la baixada es podrà fer al seu punt just. Era el temor que teníem que la fusió continues a ritme alt durant la nit, per sort no fou així.

En aquesta època, abans del canvi d’hora el sol es lleva molt d’horeta, abans que les pistes obrissin ja rebien el Llorenç:

Seguim pujant, sempre ajudats per les ganivetes, i com que anem bé de temps decidim treure el cap per la Portella de Rialb (2506m), just al coll entre el Besalí (per cert, molt bona pinta també fa el descens del Besalí direcció E-NE cap al refugi de Rialb) i els contraforts del Font Blanca. Certament curiós com la vessant que dóna a Arcalís té força arbres i bosc i en canvi l’altre vessant no se’n veu ni un!! Aquí ja estem a una alçada considerable i es té una estupenda perspectiva de l’estació d’esquí, de fet, com més puges més t’adones de la immensitat de tota aquesta zona i la minúscula àrea que n’ocupa l’estació.

Després de fer una miqueta el cabra per la cresta fins que hem de retrocedir, seguim pel torrent de pujada normal, i ja no hi ha treva fins al cim, al qual s’arriva sense problemes amb esquís als peus. Últims metres per al Dani, amb el Besalí a l’esquena i les principals valls andorranes als seus peus:

Si una cosa té el Font Blanca és sens dubte l’espectacular mirador dels Pirineus, som capaços de divisar desde l’Aneto, fins al Cadí, des dels Bessiberris fins al Puigmal, i just davant nostre l’espectacular massís de la Pica d’Estats i a tot Andorra com un llibre obert, sens dubte un “must do” dels Pirineus

Girant 180º en sentit horari, començant O, direcció Arcalís. En primer terme el Pic de Les Fangasses (2662m) i l’Albella (2788m), després a mig terme les pistes d’esquí als peus del Pic d’Arcalís (2776) i el Cataperdís (2805m) (al darrere quasi no es diferencia perquè queda en línia el pic des Bayretes (2806m), i darrere d’aquests altres GRANS, d’esquerra a dreta; el Comapedrosa (2942m), el Mediacorba (2914m), Pica Roja (2902m), Punta Roumazet (2842m), Pic de Canalbona (2914m)...I en última línia la zona d'aigüestortes, quasi res!!

Seguim amb tot el conjunt dels 3mils la Pica: Rodó de Canalbona, Punta Gabarró, Pica, i Montclam, amb l’Aneto al fons, i el Tristania (2878m) i Etang Fourcat (2820m) en primer terme

el solitari i desconegut Ariège Français profund. En primer terme Le Pic de L’Aspre (2744m) i al fons la serra dels Trois Seigneurs (2199m) i el Pic de Piolou 2166m només!!)

L’étang du Gnioure (1840m)

i ja a l’altra cantó un altre skyline d’impressió, des del Canigó al Puigmal, i en primer terme els suculents Coume de Seignac (2857m), Serrera (2912m), Cabaneta (2863m) i Estanyó (2915m). Si és que a Andorra li falta algun 3000m perquè se li reconegués l’alçada mitjana de les seves muntanyes. En primer terme la baixada que deia de la pala de Banyell, 700m de desnivell constants. No és descabellat en un dia amb moltes ganes i bona forma pujar al Besalí, baixar cap al Refu de Rialb, i llavors encadenar una pujada als Aspres de Banyell, per tornar a baixar la pala nord cap al refu i anar-se’n cap a casa amb la feina feta i uns 1500m de desnivell acumulat i sobretot dues magnífiques pales al sarró....

L’étang Bleu completament glaçat, just a sota el Thoumasset, ens va sorprendre veure més de 20 formiguetes (o sigui esquiadors) creuant el llac i llavors pujant cada un per on podia la pala d’accés al Pas de la Soulane

Apa després d’aquesta entrada enciclopèdica-geogràfica, a descansar fins el proper finde a on tornarà a “caure” alguna coseta per Andorra.