Circular al Marimanha

I una setmana més amb sol i temps estable, que si, que molt maco, però ja comença a avorrir. Volem que torni un gran Kahuna i ens deixi de nou paquet fresc a tots els nostres estimats Pirineus.

Però mentre això no passa, nosaltres seguim descobrint racons dels Pirineus, i que grans que són quan amb unes pells sota els esquis i les suficients cames pots arribar a qualsevol lloc, no hi ha cap mitjà de transport millor sobre la neu. Aquesta vegada va tocar el torn a una zona a cavall entre la Val d’Aran i el Pallars Sobirà; la zona de Marimanha fent una circular de dos dies. Zona preciosa i desconeguda per mi, que a més em serveix per fer noves coneixences, des d’aquí una salutació a tots, Albert, Laura i Guillem, molt divertit haver compartit aquest finde amb vosaltres (i també a l’Ari, però ja fa uns quants anyets, fins hi tot dècades, que ens coneixem, jeje...però era el primer cop que esquiàvem junts en travessia).

Sortim dissabte matí de Beret a l’hora dels marquesos, quasi les 11h!! Però és el què toca, que han baixat una mica temperatures i així trobarem la neu millor. La primera part una mica pesadeta perquè vas paral•lel a les pistes (i mira que vaig plorar a veure si ens deixaven agafar un cop el remuntador per estalviar-nos el tostón) fins el Portilló de Marimanya a uns 2400m. Com sempre des d’aquesta zona de la Vall d’Aran l’Aneto omnipresent:

Des d’aquí hi ha dues opcions, baixar fins la cabana de Marimanha per gaudir d’una primera baixada i remontar per fons de la vall, o fer un flanqueig descendent per anar a parar als llacs de Marimanha; finalment ens decantem per aquesta segona opció, ho repetiré de l’altre forma segur, feia bona pinta aquest primer descens. Ja mirant als llac de Marimanha a uns 2250m.

Seguim remuntant per una pala fàcil que duu a un altre circ paral•lel, no sense abans contemplar la cara nord del Tuc de Marimanha (2678m) i el circ que té, uns 400 m de desnivell fins al llac inferior, amb una pinta de nevera conservadora de la neu pols, aquesta podria haver estat la segona baixada del dia:

Una parada tècnica (o sigui parada de bocata) al collet i contemplació......La muntanya de Barlonguera just davant nostre, un altre 2800, on la baixada del Barranc deth Milh té molt bona pinta (fàcil, però fa pinta de divertida)

Des d’aquí ens arribem al Col d’Airoto, però decidim deixar els motxillots i acabar d’arribar amunt direcció Tuc de Bonabé (2720m, tot i que no vam arribar al cim) un espectacular mirador, de les vistes més impressionants que es poden apreciar:
Al nord el Mont Valier vist per la cara sud...la cara nord és la bona, una gran pala pendent i molt sostinguda, a tenir en compte...

Al sud l’espectacle del Parc d’Aigüestortes...Montsaliente, Saboredo, Amitges, Bassiero, Ratera, Colomers, Subenuix, Peguera, Montardo.....etc etc, que algun valent s’atreveixi a marcar-los a la foto...

Marimanha i l’Aneto que ens vigila en tot moment

Per fi l’objectiu d’avui a la vista, el Llac d’Airoto, molt fotogènic per l’entorn que l’envolta

I avall falta gent, baixada divertida fins a creuar el llac i buscar la barraca...Aquí la tenim, el nostre niu per passar la nit, amb totes les comoditats que es poden demanar...

Tampoc és qüestió de llevar-se d’hora, que la nit ha estat freda i la neu estarà massa dura, així que aconseguim dormir ni més ni menys que quasi 10hores (em sembla que era el primer cop que no matinava en un refu i que dormia tant). Sortim direcció el Serrat dels Plans, per una canal evident orientada a E, i per tant ja en condició de pujar-la amb bona neu, per creuar als immensos Plans d’Isavarre i creuar els llacs del Rosari. Al fons el Tuc de la Llança i el Muntanyó d’Arreu, i zona que es proposava per l’ampliació de BB, mmmmm, millor que no toquin res, que ja està bé com està i BB ja és prou gran..

El coll que havíem de pujar just a sota del Pic del Rosari (2608m) té una cornisa descomunal, de varis metres, canvi de plans, veiem una pala sense cornisa just a sota el Marimanha i allà anem. Tot i el fort pendent, la neu aguanta molt bé i aconseguim superar-la amb força dignitat amb esquís als peus.
Un cop al collet, els llacs de Baciver. Ja hem perdut el compte dels llacs que hem passat, quin munt de llacs gelats!!! Horitzó de meravella de nou: Bessiberris, Montardo, Aneto-Maladetas, Posets, Perdiguero...bufff...amb el cap de baqueira i l’escornacrabes en primer terme

Flanqueig a dreta, esquís a l’esquena i a pujar a poteta el coll de l’ós, just a temps, en algun punt la neu comença a estar molt desfeta, mitja hora més tard i la cosa hauria estat més perillosa. Un cop aquí guardem definitivament les pells i ja gaudim de la baixada, amb una neu al peu del Baciver que després de superar la part superior dura miraculosament trobem NEU POLS, tal i com ho sentiu NEU POLS, vam descobrir una autèntica nevera al Cloth der Os

I aquí s’ha acabat l’història del cap de setmana, per últim un tribut a un mite dins del món freerider de la vall, la cara N del Baciver, no moltes persones poden dir que l’han baixat, en aquests moment no semblava en condició de passar-la sense rapelar alguna part rocosa, la muntanya és allí i algun any tindrem la possibilitat i motivació per fer-la....

A reveure gent!!!