Gaundint de Tavascan

Diumenge ens llevem ben d’hora cotxe i carretera que cap a Tavascan falta gent, aquest cop amb el boig del Dani, que cada dia que passa demostra que és el més boig de tots....Durant el viatge molts plans per aquests dos dies següents. Arribem a Tavascan city i la cosa ja és heavy, a mitja pujada de la pleta del prat a uns 1500m els murs a banda i banda de la carretera ja són molt considerables, i a peu de refugi aquest és l’especacle visual de neu i muntanya

L’espectacular Serra de les Canals, que algun dia veurà aparèixer les nostres espàtules pels seus racons més íntims!!

Imatge del refu i el remuntador, sinònim de tranquilitat i bon ambient

Com sempre que esquiem el Dani i jo plegats poc temps per les fotos...Veiem la zona molt carregada, i deixem en stand-by els plans per pujar al diable, fem un parell de baixades i el dia promet ja que la neu està molt bé

Després veiem signes que la cosa no està molt estable, el coll de l’ós fa por, i les sobreacumulacions en orientacions S-SE són de por. Després de preguntar al pisteros i locals de l’estació, a més de veure plaques caigudes el dia anterior decidim quedar-nos en proximitat...

L’encant de Tavascan està en el terreny variat perfecte per fer una miqueta de freeride just a tocar la pista, el dia es converteix en una cerca de roquetes per saltar, tubets per baixar, i pales pel córrer. Deixem el camp minat després d’unes quantes recepcions i també unes quantes caigudes....(busqueu en Wally ;P)

Cap als volts de les dues posem punt i final a la divertida sessió no sense abans tornar a fer un cop d’ull buscant la canal somniada, escrutant possibles vies de pujada i per suposat línies de baixada

Però aquest punt final és només de la sessió matinal, ens liem la manta al cap, cotxe i manta fins a Benasc.....A les 18h ja estem de nou amb les botes als peus començat a foquejar a Llanos direcció La Renclusa. Un espectacle assistir a la posta de sol sobre el Port dera Picada....

Ja arribem foscos a La Besurta sota la llum de la lluna, una sensació indescriptible

Cap a les 20h, totalment sota la llum de la lluna i un cel estrellat arribem a La Renclusa, mig desorientats per tanta quantitat de neu, que ens enganya amb alguna referència, però sense cap altra contratemps remarcable....L’entrada al refugi està mig tapada, i desde l’interior, a la zona del menjador la neu bloqueja per fora totes les finestres, espectacular!!!

Rebentem tot el menjar que ens posen sobre la taula i ara si, posem punt i final a un dia llarg i esgotador, però emocionant i divertit alhora!!