Pic de Pedrons (2715m)

2n diumenge de febrer, amb les estacions a tope, toca travessia. Intentem pensar en algun lloc on el vent no hagi fet massa mal, evitant sempre cares S SE carregades. Finalment decidim anar a conèixer la zona del Pedrons, a cavall entre Pas de la Casa i Porté. Deixem el cotxe a l’aparcament que hi ha uns metres més enllà del Pont de Baladrà, a sota de l’antiga mina i amunt.

Cap al fons de l’Ariège la vall està nevada fins a baix de tot, i en canvi els cims s’aprecien molt ventats.

Ràpidament veiem que la pujada és i serà molt facileta, resseguint un suau llom, que al cap d’uns quants minuts ja et veus l’objectiu final al fons

La pujada no té massa història, a part de una bona feina de cames, i més encara després del tute del dia anterior. Això és bo, un bon mastí dels Pirineus ha de tenir unes bones cames. El nostre amic austríac, en Matthias, seguia a bon ritme tot i el poc rodatge d’aquesta temporada, ell ha vingut Catalunya a escalar, no s’havia ni endut el material d’esquí perquè no s’imaginava que aquí esquiéssim i la gent d’allà li havia dit que la temperatura d’aquí era sempre alta, jaja, quina cara que feia quan veia tantes muntanyes nevades i tants pics esquiables.

En una miqueta més d’un parell d’hores arribem al cim havent superat els quasi 850m de desnivell, parada i fonda, i de pas contemplar el paisatge!! Per cert, un bon pati, des del Carlit fins l’Aneto, no m’ho esperava

I aquí, en primer terme, desafiant-nos, una de les baixades que tenim entre cella i cella aquesta temporada, la Canal de l’Alt del Comapedrosa, una canal orientada al SE de ni més ni menys que 900m de desnivell, tot una raresa als Pirineus, però que de moment tants allaus i plaques en aquesta orientació ens està retenint, esperarem el què haguem d’esperar, la canal no es mourà de lloc, però els nostres esquís lliscaran per allà

A la dreta, també sempre elevada per sobre els cims andorrans la “nostra” Pica d’Estats

I finalment, mirant al O, per sobre de Soldeu, d’Arinsal, de la Vall Ferrera, i per sobre de tota la Vall d’Aran, com si ens vigilés, s’alça el “rei” majestuós com sempre

I davant nostre també tenim 360º tant de vistes com de possibilitats. El vessant O del Pic de la Mina, quina descoberta!!! Una canal central molt neta i de pendent constant, buff, més deures a la llista.

Mirant cap a O, el Pic negre d’envalira i tota la divisòria andorrano-catalana plena de canals i opcions, això si, amb molta menys neu que la zona nord andorrana.

Mirant cap a O, la canal O del Pic de Pedrons és una bona baixada, amb pendnet i patí maco, llàstima que no té ni de bon tros suficient neu. I és que està clar que ha ventat molt.

I ara ja és moment de pensar en intentar gaudir, observant la baixada. Difícil, ja que on no està dur amenaça de caure. Finalment ens decantem per un tub bastant directe i sort! Neu pols a dins, cosa que ens permet fer uns girs fluids i divertits, llàstima que siguin pocs per la “gana” que portem. Un cop a la base una interminable diagonal descendent ens porta de nou al cotxe

Aquí s’aprecia la neu irregular de la part alta, entre dura i encrostada, tot i que el Matthias fent gala de la tècnica de tot monitor de l’escola austríaca d’esquí, sembla que sigui bufar i fer ampolles