Ambient a l'Ordiguer

Després d’un bon dia al Puigmal ja començàvem a tenir ganes de fer baixades més exigents, i anar a visitar la cara nord del Cadí és un bon recurs per trobar-les. La serra del Cadí és d’aquelles muntanyes que captiven la vista, de les més “dolomítiques” que tenim en tots els Pirineus i que tot i no ser ni massa altes ni massa grans deparen grans alegries sempre. Ja el dissabte desde Puigmal la seva imatge apareixia omnipresent.

Així que sense objectiu concret ens plantem de bon matí al Coll de Pallers el Dani, l’Edu i un servidor.

Davant nostre nombroses opcions que intentem visualitzar i endevinar-ne l’estat....Sàbat, Ordiguer, Ticó, són noms que surten de les nostres boques; però observem el vent a les crestes i coneixent la previsió meteorològica finalment ens decantem per pujar per l’Ordiguer que queda molt arrecerada enmig del rocam i veure com es presenten allí les condicions

Sortim doncs direcció Prat de Cadí, hem deixat el cotxe a 1490m i carreguem tots els trastos a l’esquena per fer el caminet. Tot i que el boig del Dani es calça esquís just a l’inici del camí, hi ha trams sense neu o amb poca neu que aconsellen caminar la primera part, a uns 1700m el gruix de neu ja és suficient per foquejar tranquil•lament. Així anem fent el bonic camí enmig del bosc. A mesura que anem pujant i a la vegada acostant a la roca el gruix de neu creix exponencialment

Arribats a Prats de Cadí (1820m) l’imponent roca de l’Ordiguer apareix just davant nostre amb les dues canals més populars, Cristall a l’esquerra i la pròpia canal de l’Ordiguer a la dreta. Ens creuem amb un parell de grups de muntanyeros, però ningú amb esquís. El dia encara aguanta i ens permet veure un grup enmig de l’ordiguer; millor pensem, així obriran traça de pujada!

Seguim pujant per l’evident obertura del bosc encara amb esquís als peus, i curiosament, a diferència del què passa en altres llocs, la traça de pujada és més aviat de caminar, i com que és força profunda fins hi tot es fa difícil encaminar els esquís per dins, així que en sortim i obrim les pròpies ziga-zagues fins ben bé al peu de la canal

Un petit esforç més amb unes voltes cada cop més obligades i unes desenes de metres abans del ressalt en una zona menys pendent fem el canvi, tot aprofitant per contemplar l’escenari....Aquí ens ajuntem amb una parella que també pujaran l’Ordiguer, bon ambient....

Sense massa treva, enfilem amunt i ens trobem amb el ressalt inferior (de fet és l’únic, la resta ja estan tapats) que té suficient neu per pujar-hi per un cantó

I a partir d’aquí agafar el ritme de pujada, concentració i amunt sense parar massa. L’escenari a l’interior de la canal espectacular, totalment encaixonat dins la muntanya

Al mig trobem un altre estrenyiment amb una pendent considerable, a la foto s’observa com per les parets baixa neu del cim empesa pel vent que deu bufar.

Superat l’estrenyiment, en comptes d’enfilar la clàssica sortida a la dreta, seguim les traces ja fetes que condueixen directament al Puig de la canal del Cristall (2583m). El tub final és on més s’incrementa el pendent, aquí trobo a faltar un segon piolet per anar més segur, per sort l’Edu ja és a dalt i me’n pot passar un per fer la sortida de la cornisa amb seguretat. No ho sé, devem rondar els 50º en aquest punt, o potser fins hi tot més.

És sortir a dalt i congelar-se a l’instant de la ventolera que fa, hi ha torb que no deixa veure a gaire distància, llàstima, les vistes des d’aquest punt han de ser boníssimes. Esperem l’arribada del Dani, que va junt amb els altres dos que ens hem trobat a baix i deliberem una mica. La pendent i el tub inicial fa respecte, els altres dos decideixen buscar el Cristall, però no és moment amb el torb que hi ha, així que decidim desfer la pujada. Mentre calcem esquís i ens posem a punt, veiem de tornada la parella. No han trobat l’entrada al Cristall, així que baixaran com nosaltres. Ens miren relativament incrèduls com entrem amb els esquís al tub, i entre el Dani i jo trenquem intencionadament una petita placa que s’havia format sota la cornisa. Ara sí que ja estem a punt; així que dues respiracions profundes, convicció i avall....

La neu està perfecte per fer aquest tipus de descensos, estable, pols compactada que ofereix unes condicions òptimes perquè la baixada es converteixi en un plaer. Des de dalt, mentre ens miren i ens veuen desaparèixer en la boira enmig d’udols i crits deuen seguir pensant quina gent més rara.....

Esperem a l’Edu, que no ho ha vist clar i ha preferit destrepar el primer tros amb els crampons als peus. Realment allà dalt, amb el vent que feia, el torb, la pendent, etc. etc. no és fàcil tenir el cap sempre clar, i si un mateix no ho acaba de veure del tot clar doncs la prudència s’imposa. Fa gràcia veure com baixen enrere, és com un “deja vu” de fa una estona, però com si el vídeo anés enrere, jeje!!

Seguim ja els tres amb esquís als peus i a mitja baixada, just abans de l’estrenyiment trobem una altra parella que pugen, i que ens comenten que portaven estona preguntant-se d’on venia la purga ¿¿??¿¿?? També bastant sorpresos al veure gent amb esquís per allí. De nou esperem que passin per no “purgar-los” més i seguim avall, encaixonats a la roca, “Ambiance”!!! Realment no m’esperava gaudir tant la baixada, bona neu, bon pendent, espectacular entorn, i bona companyia: l’essència de l’esquí!

Arribem al ressalt final, i amb el subidón d’adrenalina que portem us imagineu com el superem oi??? Un saltet i avall!! Ens recordem de les paraules que sempre dèiem temps enrere: que al “backcountry” ens tornàvem més conservadors....jaja....I ara si, gaudim dels 300m de desnivell que queden fins a Prat de Cadí a través del bosc i la neu fonda, amb l’escenari de la Cerdanya de fons. El colofó a un gran dia, absolutament satisfets d’haver fet l’Ordiguer en aquestes magnífiques condicions.


Aquí teniu el mapa de l’itinerari que varem traçar. En total quasi 1100m de desnivell.

Just abans d’arribar al cotxe, la nevada apreta i tornen a caure cebes del cel.

Un altre dia per guardar al calaixos de les esquiades memorables.