O Rei Aneto (3404m)

Per fi m’he postrat davant de sa majestat, per fi he estat a tocar del Rei, era un compte pendent que tenia, ara ja em puc considerar una mica més pirineísta que ahir.....Hem fet l’Aneto, i a sobre amb unes condicions escandaloses..

Anem a pams, es va gestar una sortida de 2 dies, passant primer per Boí per acabar de rematar la neu pols que pogués quedar, a la tarda pujar a Renclusa, i dilluns fer l’Aneto.

Diumenge a Boí primera sorpresa del día.......sembla que encara queda feina per fer, i que la neu es manté pols tot i haver passat un parell de dies de l’última nevada. El falcó tancat, lo què significa que les línies de la cara nord estaran verges!!jeje, dit i fet, remuntem just per sota la cadira i en 15minuts som a dalt. Obrim una línia amb molt bona neu a la zona de les canals, així que ja comencem amb bon regust de boca...

Tornant cap a l’altre banda apreciem com el Cerbí està petadíssim de neu, si recordeu al gener ja li vaig fer una foto des d’aquest mateix lloc (LINK)....la comparativa és brutal, i més encara tenint en compte que llavors a la base ja vam mesurar 160cm de neu, i la pala estava espectacular..

Però encara teníem més feina, vam remuntar fins al Cerbí de Durro per fer la pala frontal que semblava al seu puntet...i mare de Déu quina polseta més seca, les baixes humitats d’aquesta estació deixen una neu molt bona, ho he comprobat personalment varis cops....:P

Una vista des de dalt el Cerbí de Durro, cap al Turbón, i en primer terme una altra espectacular pala....i ni ha moltes i moltes per aquesta zona, no entenc encara com amb el terreny que hi ha Boí segueix sent relativament petit

Ja a la tarda, després del divertiment, ve l’objectiu real...i anem, altra volta, a la Renclusa. Pujada des de Llanos ràpida i cansada que ens quedem sense sopar, tot i que finalment arribem a temps, amb les últimes llums del dia, per comprobar que la Renclusa està sitiada per la neu

Sopar, xerrera i relax, i cap a la piltra, i de sobte, OSTIA!!! La osa HVALA a sota el meu llit.....amb raó els seus companys l’havien enviat a dormir lluny. L’endemà, lo de costum, matinar, esmorzar i a ritme constant cap a amunt. Sortim del refu amb la neu una mica encostrada, però a uns 2300-2400m ens adonem del què trobarem, jeje. En unes 2 hores som al Portilló superior.

I això és el què ens espera!! Fa 10 dies que ningú passa d’aquí i som els primers. Impressionant l’aspecte que ofereix la glacera, realment molta neu acumulada

Instantànies dels moments d’esforç a la glacera, el Dani obrint traça com un jabalí, i el Rubén i un servidor anar fent, a bon ritme però reservant per la baixada.

Parada i fonda al ventisquero de Corones, bocata, fogonet i te calent que ens reactiva del fred que fot, visualitzar el final de la baixada i així agafar forces per encarar la pala somital

Fins finalment, en un total d’unes 5horetes tocar el Rei....No vam passar Mahoma, jutgeu vosaltres mateixos....

Aquí els tres malalts!!! Molts contents pensant en el què ens espera.

La baixada impressionant, els primers 500-600m de desnivell una neu pols increïble, lleugera, divertida, seguit per 500-600m més amb encara neu pols en les bones orientacions, per una mica abans d’arribar als plans començar a trobar neu més pesada, però ja era quasi a baix.....

I ara ja amb tranquilitat retorn cap a Llanos, amb el temps i la calma suficient per immortalitzar l’aspecte que presenten els plans d’Aigualluts

I una finalment des de la Besurta mirant direcció la Renclusa i la baixada de la Maladeta. Recordar que la foto és un 20 d’abril a 1920m d’alçada, i és als Pirineus....

I per convertir-ho en encara més èpic, arribem al cotxe vora les 15h, just quan comença a nevar, l’endemà ens diuen que han caigut 50cm més, Altra cop portillons i glacera verges de traces....Arribo a casa, miro els models, i bufff.....diumenge entra una altra de forta, un altra gran Kahuna en camí cap a casa nostra.....