diumenge, 13 de setembre del 2009

Retorn a les alçades...

Aprofitant que coincidia amb el Guifré uns dies de vacances ens vam acostar a conèixer un desconegut per nosaltres, el massís del Vignemale. Vam realitzar una circular en 3 díes a tot el massís amb l'itinerari següent aproximat:


Refugi de Bujaruelo (1338m) - Puerto de la Bernatuara (2338m) - Barrage d'Ossue (1834m) - Refugi de Baysellance (2651m) - Pic Long (3294m) - Refu Baysellance (2651m) - Hourquette d'Ossue (2751m)-Refugi Oulettes Gaube (2151m) - Puerto de Mulos (2591m) - Bujaruelo (1338m).



A més a més, com no podia ser d'altra forma, també serviria per imaginar descensos hivernals, veure l'estat de possibles cabanes on fer nit, així com estimar la viabilitat de les aproximacions necessàries.


En resum 3 dies magnífics, una meteo bona i uns paisatges de luxe!!
3 fotillos per fer boca des del cim del Grand Vignemale o Pic Long:







Vinga, info per a qui li interessi: El refu de Bujaruelo obre a partir del 15 de març, i en general ens van dir que la pista d'accés, en aquella època, acostuma a estar en "bones" condicions. Per la zona aragonesa, qualsevol cosa que es vulgui fer a la vall del Ara, o a la vall d'Ordiso, requereis aproximacions llargues i penoses; hi ha dues barraques de pastors al llarg de la vall però no tenen res, només un terra pla, sostre, llar de foc i una mica de fusta, per tant les aproximacions hauran de ser amb força pes.

Llavors hi ha el Valle del Otal, aquest si que és el bo, en 20 minuts desde bujaruelo et plantes a l'inici de la vall, amb un innivació espectacular (vora els 2500mm anuals), i a sobre orientat al E-NE, amb lo què hi ha un vessant orientat a pur N.....Al final de la vall té una cabana, suposo que amb poques comoditats, però que pot ser el punt de partida per les ascencions, i així anar més lleuger.

Banda francesa. Vallée du Gaube, sense comentaris, orientació, innivació i possibilitats infinites. El refu d'Oulettes obre el 15 de febrer, i l'aproximació és de 3-3,5hores des del Pont d'Espagne sortint del cotxe amb esquís als peus. Des del refu, a 2151m. hi ha mil possibilitats a l'abast.

Vallée d'Ossue. Una altra espectacular, tot el vessant N del massís del Vignemale té un desnivell brutal, i amb força o molta pendent; jo diria que es pot fer una directa des del Grand Tapou (3150m) fins al Barrage d'Ossue (1834m) que deu estar entre el top ten de baixades. En aquest cas les aproximacions són més llargues, excepte entrada la primavera que obren la pista fins a l'embassament, llavors deu ser el millor moment per atacar la zona.

Bé......ja veieu, com sempre oferint informació...jeje....

Per cert, vull felicitar des d'aquí al company de fatigues, al Dani, per completar en un mes la trilogía: Mont Blanc-Monte Rosa-Cervino, i aquest últim en solitari. Ara a pensar en la recuperació...ÀNIMS.

I també comentar que tinc noves joguines de travessa.....no tant totxes.....que espero m'acompanyin i em facin gaudir de moltes baixades, i perquè no també moltes pujades.



8 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bon reportatge, interessant per el proper hivern si estem de sort.

Pots parlar una mica de les noves joguines? Amb Duke o per pujar tipus Dinafit, i les fustes, quina mida de patí.
Es la gran discussió d’aquesta tardor.

Gràcies.

Berni ha dit...

Merci....
La gran discussió?? A on??

De moment tinc les fustes, però tinc al cap el què em compraré.

Tenint en compte que ja tinc un equip més "potent" aquest serà més "lleuger".....

Suposo que a principis de novembre ja hauran sortit totes les novetats d'aquest any (important, perquè en tema botes portem uns anys que s'avança molt en el concepte Freerando) i ja hauré pogut pillar el material

PD. Per cert..qui ets??? Ens coneixem??

Raimon ha dit...

Bones,

Gran discussió entre la colla, ells grans defensors de l’esquí de muntanya i el material lleuger...esquís de carboni, dinafit, botes ultra lleugeres,etc..Material amb l’objectiu de la màxima eficàcia per pujar, però des del meu punt de vista amb gran desavantatge a l’hora de gaudir del descens. Evidentment es una discussió més amplia i va més enllà d’aquests titulars, reconec que són extrems oposats, el que disposa d’un bon nivell d’esquí baixa amb qualsevol cosa, i el que te una forma física acceptable també puja amb els totxos i la bota dura, molt més a poc a poc es clar.
Partint que finalment tot es una opció personal, comoditat, seguretat, nivell físic i d’esquí, itinerari o accés, etc..la discussió ve centrada en trobar aquest equilibri en el material, potser inexistent o acabant comprant doble material, de les combinacions en les diferents opcions que van sortint al mercat, m’explico:
Bota ultralleugera amb un patí ample i fixació dinafit o un esquí de muntanya amb una mica més de cos? Son exemples de les múltiples combinacions i per encetar la conversa donada la teva experiència.
Jo en el meu cas vaig amb patí 90 més duke i bota dura, es cert que pateixo força amb les pells, però la seguretat i el plaer baixant fa dubtar en un material lleuger. Al final es una mica del que et deia, quin objectiu tenim? En tot cas m’estic plantejant de comprar material lleuger, però, si estic per Arcalís i vull fer una volta per l’estació, s’haurà acabat baixar com tu ja saps?
En fi tant sols pretenc un intercanvi d’opinió i experiència.

Perdona, soc molt ruc amb això de l´internet.

Gràcies.

Raimon.

Berni ha dit...

Hola Raimon,

Doncs el tema està en que SI, que una persona que tingui bon nivell baixa amb qualssevol taules, però és que el tema per mi no és aquest, el tema és SI GAUDEIX.

Jo de moment tot el què he fet fins ara anava amb bota d’alpí!!! Tela!!! Però no ho feia només per baixar millor no, sinó perquè tot val calers i era lo què tenia....

Lo millor doncs és lo de sempre: 2 equips.... Un pel què podríem dir freeride o “fora-pista” de proximitat, com per exemple lo què et refereixes d’Arcalís, amb ascensions partint de remuntadors i/o que no passen d’1 o 2 hores, amb la idea de fer bones línies, algun saltet, etc. Per això millor bota d’alpí, fixació dura (duke), i esquís totxos (ara porto 192cm i 101mm de patí). Això és el què jo ara tenia i ho feia servir per tot arreu, fins hi tot amb jornades de 2 dies, o pujades de 5hores.....

I el segon equip, el nou, doncs més que una cosa “light”, jo he buscat un compromís, de moment només tinc els esquí, que seran 177cm però 93mm de patí (uns G3 Reverend)...ja veus, sobretot els he buscat un pèl més curts per foquejar i fer les voltes maria amb facilitat, però amples. Per gaudir de la neu pols, o també de la neu primavera, com a mínim 90mm de patí. Això ho vull muntar amb dynafit (les dures, o sigui les FT) i també pillar-me unes botes tipus ZZeus o Titan. I amb això de moment em veig capaç d’afrontar totes les travesses que em proposi; és que de moment quan em miro una muntanya jo hi veig baixades.....jeje.

Apa, ja et dic, que quan finalment ho hagi aconseguit tot, ja ho comentaré, així com també aniré comentat les sensacions que hi tinc al damunt.

Anònim ha dit...

Bones,

Dissabte una Tosa des de la base de l’estació per fer el debut i posar material i cames al dia.
Diumenge una Mina des de Vignole però sense arribar fins el cim per culpa del vent.
No t’has perdut res.

Aquest cap de setmana potser Arcalís.

Raimon.

Bernat ha dit...

Així m'agrada, que hi hagi malalts amb il·lusió i ganes de posar-se en forma.... Jo esperaré que arribin properes nevades i neu pols.....jeje

Anònim ha dit...

Bones,

Pots fer tota la Portella des de Planells fins el cim d’Arcalís. Neu dura i crosta però es pot entrenar.

Ahir érem força malats amunt i avall.


Raimon.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.