Després de varies setmanes al dic sec ja sigui per la meteo, o per altres temes, ja em feia pensar que segurament la temporada ja estava finiquitada per mi, però finalment, tot i no poder acompanyar al Dani&Co. al Montblanc (des d’aquí moltes felicitats per baixar la Nord del Montblanc nanos, sento enveja sana companys), doncs almenys vaig poder aprofitar un bon diumenge d’esquí.
Després de parlar amb Renclusa i dir-nos que a part d’estar a tope, tenen gent en llista d’espera, doncs decidim buscar altres horitzons, menys massificats i amb bones possibilitats. Així que de cop em ve a la memòria la zona del Neouvielle, mail a l’oficina de turisme i perfecte, han obert la pista fins al Lac d’Oredon aquesta setmana (sinó l’aproximació és poc més que impensable, ja que la carretera queda tancada a Fabian mateix). Trucada a la Gîte, i sorpresa, tenen lloc de sobres, no tenen cap grup d’esquiadors i és que això de tenir tancat el túnel de Bielsa fa que la zona estigui molt més tranquil•la.
El cim que tenim pensat és l’Estaragne, que combina una de les millors baixades de la zona amb una ascensió molt directe. Així que dit i fet, matinem de valent i amb el cotxe arribem sense problemes tot i que al llac d’oredon hi ha un indicador de “route barre” però en canvi no hi ha res que bloquegi el pas (suposo que deu ser més per tema de treure’s responsabilitats que altra cosa). Des d’on deixem el cotxe, a 2050m, la neu és present, només haurem de caminar per un pla uns 10minuts per tenir continuïtat total de neu i començar a foquejar
L’Estaragne s’il•lumina ja de bon matí rebent el sol de maig (no són ni les 7 del matí)
Comencem a remuntar el fons de la vall amb una neu endurida però no del tot, que ens permet avançar bé sense necessitat de ganivetes. Quan arribem a la cubeta a sota del cim la pala E-NE ja està completament al sol.....ens haurem d’afanyar per trobar-la en bon estat, almenys sabem segur que amb aquest solano dura no estarà!
Toca fer una diagonal per accedir a la pala que a l’hora que arribem no té cap problema, però ull, és una zona relativament exposada si es passa massa tard, les restes de purgues i allaus de fusió ho denoten. El Roger i el Gifratxu comproven que “coliflors” d’allaus gelades no és lo més agradable de creuar, però tot és qüestió de pràctica....jiji, ric bastant veient-los... ;P;P
Ara si, ja encarem les pendents que donen la fama a l’Estaragne, sostingudes fins al cim (deu rondar els 30-35º) i que faran que la baixada sigui deliciosa
I en menys de 3 hores xino-xano desde que hem sortit del cotxe fem cim.
Al cim hi cabem justos els 3, ben petitó, però tampoc fa falta més, només ens hem creuat amb una persona durant tot el dia.....Tranquil•litat absoluta, gaudim de les vistes que ofereix el balcó.
Mirant cap al Sud, el vallon de Badet amb força neu, a una banda l’estació de Piau-Engaly a l’altra el Soum de Salettes i culminant al fons de tot la Munia (3133m)
Per fi podem contemplar els barrancs que sempre veiem des de Piau, però ara des d’una perspectiva millor......compte no relliscar al fer la foto!!! Algun dia també baixarem per aquí, segur que alguna línia hi ha, 1200m de canal de no res!!!
Cap al Nord, encara més carregat de neu, tota la olla de Campbiel, amb el rocós Pic Long (3192m) al nord, i just a l’E el Pic de Campbiel (3173m), que si es vol en una miqueta més de 1 hora més des de l’Estaragne es pot anar i tornar aprofitant per esquiar la maca pala somital
Havent recuperat forces ja toca pensar en la baixada. El llac d’Oredon presidint el fons
El Guifré in action!! Aquest any no us queixareu, han sortit més fotos d’acció que anys anteriors.
La neu doncs segurament està en el millor moment del dia, ja que en alguns punts més mal orientats està un pèl passada, i en canvi en altres més obacs comença a donar joc, amb lo qual és el compromís ideal que ens regala amb bones corbes. Això sí, s’ha d’esquiar amb velocitat i “treballar” una mica.
Arribats a baix girem la mirada per reviure altre cop el descens i quedar satisfets també d’haver agafat una variant a la segona meitat de la pala de dalt, molt directe i sense ni una traça. Bona feina!
En resum, bona jornada, ja dins de la “bonus season” que dic jo, que són totes aquelles esquiades a partir del 15 de maig, que ja són de regal, de més a més, de recrear-se amb la sort de seguir tenint neu i condicions
De retorn, de camí a la vall d’Aran el dia ens ofereix imatges de postal, com aquesta dels Gourgs Blancs i Perdiguero sobre els verds boscos propers a Loudenville, a les primeres rampes del col du Peyresourde. Un espectacle
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada