Un febrer per oblidar...

Encara en un núvol de neu pols i muntanyes immenses al nostre cap vam arribar al Pirineu, per repetir un febrer per oblidar, en el qual vaig esquiar poc i de poca qualitat. Si val va fer fred i encara podiem mantenir a ratlla el mono i mantenir les cames fent pisteta, fins hi tot un finde a GV vaig tornar-me a calçar els eslàloms i reconec que em vaig divertir fent girs molt curtets, però és que era lo únic que es podia fer, no havíem aconseguit consolidar una base com Déu mana a febrer i el desànim s’apoderava de tots quan ens venia a la memòria la temporada anterior.

Tot i això, ens alguns llocs determinats es va poder gaudir del forapista i bona neu, tot i que amb comptagotes i a sobre jo no ho vaig poder tastar, però si que em van arribar veus que tant a la F.A.S. com a El Dorado van tenir bones condicions de neu, no molta quantitat, però si polseta.

No cal enrotllar-me més, només deixar un parell d’imatges preses el 16-f a GV; en la primera es veu l’estat deplorable del Pic Blanc, ni una canal esquiable....I és que no ens enganyem, GV no té ni de bon tros la innivació de la vall d’Ordino, i queda a anys llum de l’innivació del circ de la Coma i zones adjacents. M’agradaria tenir registres meteorològics per confirmar la diferència, però no sé on trobar-los, si algú em fot un cable benvingut serà.

I una segona foto mirant les cares soleis de la zona de Grau on ja es notava les setmanes que feia que no nevava, pelat pelat....

Almenys...com sempre en mi, puc mirar el got mig ple, com que es casava el meu germà (el tiu cabrón de viatges de noces se’n va a la BC.... Ride the Horse ....i a petar paquet a Whistler ) tenia compromisos, comiats solter, etc etc....i tampoc hagués pogut gaudir el paquet, millor que passés com va passar i el paquet va arribar a març.