Tempestades (3278m)

Ja s’acaba la setmana Santa d’aquest any, i per vàries raons, tot i tenir tota la setmana de vacances he esquiat menys del desitjat. D’altra banda volíem acabar-la amb un descens dels bons, amb “pedigree” i a la vegada aprofitar per retornar als Anetos-Maladetas, al rei dels Pirineus.

Dit i fet, el mal temps previst per diumenge fa que el dediquem com a dia d’aproximació, intentant acostar-nos al màxim a la zona de Ballibierna. Ja de pujada, en la llunyania, ens emocionem amb les condicions que s’intueixen. En aquesta època i anys humits, el contrast entre el verd a les planes i les muntanyes completament blanques és preciós.

Intentem pujar per Llauset desde el poble de Aneto, però a una alçada d’uns 1900m i encara força lluny de l’embassament la carretera/pista està encara bloquejada per la neu. I em sembla que encara li falta un temps per a poder arribar-hi ja que la zona abans del túnel es veu encara molt carregada de neu.

Així que com que anem amb temps canvi de plans, i cap a la vall de Benasc. Arribem al Pla de Senarta i ens fotem a la pista que porta a pescadors, just aquí hi ha un tros encara nevat al mig del bosc on patinem una mica, però passat això i amb la barrera oberta, mig en broma mig en serio anem provant fins on és transitable la pista....i a lo tonto a lo tonto, apartant alguna “pedreta” del mig aconseguim fer uns 6km!!! Just a partir de llavors comença la neu contínua!! Parada i fonda!

Anem amb la idea d’una circular Tempestades-Ballibierna que a sobre el mapa fa bona pinta, tot i que som conscients que és un tute considerable. Així que ens llevem d’hora i en uns 40minuts arribem a Pescadors, a on el grupet que hi ha passat la nit també es prepara. En aquesta alçada ja hi ha força neu i aquest dia fotia un fred d’hivern

Primeres llums sobre la Tuca de Ballibierna (3062m), quant en canvi tota la vessant E del massís del Posets ja brilla amb força

A l’Ibón de Llosas (2470m), a mig camí de pujada ens enganxa el sol a nosaltres, cosa que s’agraeix

La cara NE de la Tuca Arnau (2814m) té un aspecte de Big Mountain. Com ens agrada imaginar descensos impossibles encara que després no siguem capaços de ficar-nos-hi.

Superat l’Ibonet de Llosás (2500m) es fa el gir a esquerra per encarar la “pala” del Tempestades. Les primeres voltes amb molt de compte perquè el vent del dia anterior ha format una placa i som els primers en passar, superat els primers metres la pendent suavitza i es converteix en un ascens llarg, veus el cim en tot moment però sembla que no arriba mai!! I les muntanyes del voltant de mica en mica s’empetiteixen

Per arribar al cim esquís a l’esquena, ja que el tub final tot i ser molt curt és força dret, fins hi tot en algun punt deu arribar als 45º

Finalment, amb una mica menys de 5h des de que hem sortit del cotxe arribem al cim, i ens podem agenollar de nou davant del nostre Rei Aneto

Per variar, com desde qualsevol cim del cordal Aneto-Maladeta, les vistes t’empetiteixen. No sé, són uns pics que sempre em fan sentir molt petit.

Mirant cap al SE, aspecte esplèndid de la zona de Boí-Taüll darrere del Russell

A l’Est l’espectacular cresta de Salenques, i tota la zona d’Aigüestortes

El pati per la cara NE és considerable, al fons es veuen els Aigualluts, per aquella banda la neu brilla d’una manera que fa pensar en com gaudiran els afortunats que baixin de l’Aneto

Mirant al SO, Ballibierna i darrere seu Cerler, tant la zona actual com la zona prevista per l’ampliació, totalment plenes de neu.

Cap a l’O, infinitat de Pirineus, però sobretot el Posets (3375m) dominant l’horitzó

Se’ns ha fet un pèl tard, tot i que encara anem sobre l’horari factible per enllaçar la circular, veiem com la cara E del Ballibierna, que és per on preteníem pujar està començant a purgar, i tampoc coneixem ben bé l’estat de la cresta. Amb lo qual decidim que gaudirem del descens continu fins a Pescadors. Ens calcem els esquís al cim, tubet amb bon firn, i després palote amb polseta en alguns punts una mica encrostada, per un cop passat l’ibón de llosás enllaçar torrents i ja bosquet més pla fins a pescadors, per arribar-hi sense quasi remar Una delícia de baixada

Un altre cim i una altra bona baixada al sarró, em sembla que ens estem mal acostumant, baixades d’aquestes, de més de 1400m de desnivell no es troben a qualsevol lloc. Especialment la pala de dalt, que són quasi 800m continus des del cim.

Recollim ràpid i avall que fa baixada. No sé què fot més por, si alguna de les baixades per on ens posem, o passar amb el cotxe per la pista de pescadors, amb les pedres que cauen des de dalt, que t’imagines el cotxe com una bitlla empesa per una roca al fons del barranc!!