Selènika'08

Repte superat!! Hem acabat, i vius, la Selènika d'aquest any:

Després de varis anys intentant participar-hi, però que per A o per B al final no ho feia, aquest any SI!!

I la llàstima ha estat la coincidència d'una de les edicions diria que més dures, amb 98km, però sobretot amb 2770m de desnivell acumulat de pujada, duríssima. De les últimes edicions, ha estat la que tenia més desnivell acumulat, quasi ni un tram pla de rodar i menjar quilòmetres a gust, era enllaçar pujades i baixades. Especialment durs del km45 al 70, on es veien moltes cares i signes de patiment de la gent. Sinó jutjeu vosaltres el perfil:

En el meu cas, doncs entre la lesió que em va tenir al dic sec entre abril i juny, i que aquest ha estat dels anys que menys he tocat la bici, aquest mes de setembre només havia fet una cinquantena de quilòmetres, i en tot l'agost amb prou feines passava del centenar en total. Imagineu-vos quina bogeria, no estava rodat ni molt menys, i això amb tants quilòmetres i desnivell es paga; al km 60 pensava que no arribava, però finalment si. Un petit esforç, menjar bé, no cebar-se, les forces han anat tornat com per art de màgia, i no he hagut de saludar a "l'hombre del mazo" que en canvi si que visitava a bastants companys de cursa, i a gaudir del últims kilòmetres ja de baixada a Navarcles.

La classificació és el de menys, perquè amb més de 1000 participants la sortida és important, i nosaltres hem sortit bastant tard, lo que ens ha fet menjar bastants taps i embuts en zones estretes. Finalment hem arribat de la meitat, amb un total de 7h40 min, incloent el temps dels avituallaments, punxades, i sócorrer a un paio que ha fotut 3 voltes de campana en una baixada, lo què no està tampoc malament donades les circumstàncies!!

I al final sempre la mateixa història de patiment sobre la bici. Quan t'estàs morint et preguntes qui collons et manava apuntar-te a aquestes betièses, i un cop travesses la meta et preguntes quan serà la propera......

Ai!! Quin hivern ens espera, amb preparació com aquesta (el baranetes la setmana passada feia la matagalls) ens tirarem dies sencers buscant pales i neu verge, fent el famós yo-yo de les rockies.... (això era el què pensava quan em venia una mica de baixón...jeje ;P)

Pretemporada

Ja es comença a notar a l’ambient, quan em retrobo amb amics i companys les converses últimament ja tendeixen a acabar parlant d’esquí.

Tot i això, puc dir que un cop recuperat de la lesió i havent fet una mica el gos les últimes 2-3 setmanes en quant a forma física, la setmana passada va “marcar” l’inici de la “pretemporada”, ara un parell de setmanetes de treball diari i un cop passats els excessos de la festa major manresana a finals d’agost, durant el setembre intensificar el treball, per intentar fer la Selènika amb un mínim de garanties d’acabar bé, i a partir d’aquí seguir combinant treball aeròbic de resistència amb peses al gimnàs.

Ara que falten unes 15 setmanes és l’hora de posar-se a treballar per arribar a to, aviam si sóc capaç de fer al voltant de 600km amb bici de muntanya, uns 100km corrent, i un parell o tres de sortides a la muntanya. Tot això combinat amb sessions d’spinning i algunes peses entre setmana.......

A veure si escrivint tot això al bloc m’obligo més i compleixo, que sinó sempre trobo excuses per quedar-me a casa i no fer res....

Segurament molts pensareu que tampoc és tant, però jo confio que amb això arribaré amb una forma suficient per escometre els petits reptes d’aquesta temporada.

Apa, a veure si llegint això, els que encara us esteu fent el remolón comenceu a posar fil a l’agulla a la forma física de cara a l’hivern.

La setmana passada vam fer una escapadeta per pujar al Puigmal des de l’aparcament de l’estació d’esquí per fer una mica de cames. Una foto mirant cap a l’estació, somniant en les futures línies hivernals, aquest any toca neu, i aquest spot serà un punt de trobada de malalts

Una motivació extra per posar-me en forma és les fotos i converses de tant en tant amb en David que està fent temporada a Xile, aprofita que ja s’acaba!!!

En honor als que han tingut la sort de no “tenir” estiu, un parell de fotos de La Parva de la setmana passada....mmmm.....powder andí!!